La Crisi de l'Orient Mitjà de 2023-2026, és una crisi político-militar, resultant de la Guerra de Gaza que va començar arrel dels atacs del 7 d'octubre a Israel. A mesura que la guerra s'allargava, la tensió es va estendre a les zones frontereres d'Israel i els territoris palestins, primer des de la Franja de Gaza fins a Israel i Cisjordània i, aviat, fins a la frontera sud del Líban, fins als fronts amb el moviment islamista Hezbol·là i la seva rereguarda.
Aviat, el sistema d'aliances va convertir tota la regió en un focus de lluites de poder internacionals, un centre d'interessos geopolítics i econòmics, amb els Estats Units d'Amèrica i l'Iran, així com la Unió Europea i Rússia, com a principals actors. La possibilitat que la guerra s'estengues a tot l'Orient Mitjà es va convertir en una preocupació important per a moltes autoritats occidentals i internacionals en general.
Operació Espases de Ferro L'Operació Espases de Ferro fou un conjunt d'operacions militars en resposta a l'Atac de Hamàs a Israel de 2023 que va desencadenar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023, amb l'objectiu de contrarestar l'amenaça terrorista islàmica i salvaguardar la seguretat dels ciutadans israelians.
Després que l'octubre de 2023 Hamàs ataqués Israel, matés uns 1.200 israelians entre civils i militars i en segrestés uns 200 més, enduent-se'ls cap a Gaza, Israel va activar el sistema de defensa aèria Cúpula de Ferro. El primer ministre Binyamín Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant van realitzar avaluacions de seguretat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a Tel-Aviv. Més tard, Gallant va declarar l'estat d'emergència a les àrees de fins a 80 quilòmetres de la frontera de Gaza i va aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes de l'exèrcit no només al llarg de la frontera de Gaza sinó també a Cisjordània i al llarg de les fronteres amb el Líban i Síria.
Israel va declarar la guerra a Hamàs el 13 d'octubre.
En un context d'inestabilitat, pressions i apogeu de les mobilitzacions socials, el 17 de juny de 2024 Binyamín Netanyahu va dissoldre el gabinet de guerra després de les pressions ultres dins del Govern i la dimissió del ministre de guerra, Benny Gantz.
Noms de les operacions Els grups milicians palestins van batejar el seu assalt «Operació Inundació d'Al-Aqsa» (), mentre Israel ha anunciat l'inici d'una contraofensiva anomenada «Operació Espases de Ferro» (). L'inici de l'assalt palestí va coincidir intencionalment amb el 50è aniversari de l'esclat de la Guerra del Yom Kippur de 1973.
L'Operació Espases de Ferro s'ha desenvolupat tres escenaris diferents de l'Orient Pròxim fronterers amb Israel en què actuen grups milicians islàmics: A la Franja de Gaza, contra Hamàs, la Gihad Islàmic palestí, el Cau del Lleó, el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, on Hamas governava i controlava la Franja, mentre els altres grups només tenien una presència secundaria en aquesta, amb incursions a Cisjordània contra Hamàs, la Gihad Islàmic palestí i les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, i contra Hezbol·là al front Nord al llarg de la frontera entre Israel i el sud del Líban i a Síria i als Alts del Golan ocupats per Israel.
Cisjordània Escalada dels colons i de les forces militars israelianes Entre l'octubre de 2023 i setembre de 2024 es van aixecar 29 nous assentaments israelians a Cisjordània, que s'afegien als 167 que hi havia abans de l'esclat del a Guerra entre Israel i Gaza de 2023. El 19 de juliol de 2024 el Tribunal Internacional de Justícia emetia una declaració no vinculant considerant que els assentaments de Cisjordània i Jerusalem Est violen la legislació internacional i que les polítiques israelianes impliquen una annexió de facto de gran part dels territoris palestins ocupats.
El 19 d'abril de 2024 l'exèrcit israelià va atacar a Cisjordània el camp de Nur Shams a Tulkarem, Beit Furik, a l'est de Nablus, i Beit Rima, al nord-oest de Ramallah.
El 26 de juliol de 2024, les forces de seguretat de l'Autoritat Palestina van encerclar l'Hospital de Tulkarem intentant arrestar Abu Shujaa, el líder de la Brigada de Tulkarem, que estava hospitalitzat. Una multitud de civils va dirigir-se a l'hospital per trencar el suposat setge, provocant enfrontaments entre les forces de seguretat i les milícies locals, fent retirar les forces de seguretat.
El 27 de novembre, el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, va anunciar que una part més gran del pressupost es destinaria a donar suport a la construcció d'assentaments jueus a Cisjordània. El PAN va denunciar la decisió, dient: «Aquest és un altre pas contra la solució de dos estats». Malgrat la primera pausa humanitària a Gaza a finals de novembre, els atacs, les incursions i els assassinats israelians a Cisjordània van continuar sense parar. El 27 de novembre, Israel va arrestar 56 palestins. El 30 de gener, un comando israelià vestit de dona i amb uniforme d'hospital va entrar a un hospital de Jenin i va matar tres militants que hi rebien tractament. A finals de gener, l'economia de Cisjordània estava feta ruïnes. Un descens del 30%. L'Autoritat Nacional Palestina no es va poder finançar. De fet, Israel va recaptar tots els impostos i després en va donar una part als palestins; tanmateix, Israel ho va aturar completament.
El 27 de febrer de 2024, tot el govern palestí amb seu a Cisjordània va dimitir, al·legant la situació intolerable que estava experimentant Palestina. L'única autoritat reconeguda internacionalment era l'Autoritat Nacional Palestina (PAN), que governava Cisjordània. En nom de tots els membres del govern, el primer ministre Mohammed Shtayyeh va anunciar que dimitirien.
En resposta a un fallit atemptant suïcida a Tel Aviv, el 28 d'agost del 2024, Israel va llançar a Jenin, Tulkarem i Tubas l'Operació Campaments d'Estiu, la de major envergadura al nord de Cisjordània des de l'Operació Escut Defensiu de 2002, en una escalada significativa de les contínues incursions israelianes a la regió contra la Brigada Jenín, composta per milicians de Hamàs, la Jihad Islàmica Palestina i les brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa i en la què van morir almenys 36 palestins, entre ells Abu Shujaa, 21 d'ells a Jenin.
En un atac aeri israelià a Tulkarem, en què van morir 18 persones, el 3 d'octubre 2024 va morir Zahi Yaser bdel Razaq Awfi, el cap de Hamàs a Tulkarem.
Operacions militars a gran escala d'Israel a Cisjordània miniatura|Soldats d'Israel a Cisjordània, estiu 2024 El juliol i l'agost de 2024, les operacions israelianes van afectar greument la població de Cisjordània. A partir del 28 d'agost, les operacions militars es van intensificar a Tulkarem, Jenin i Tubas, dirigides a camps de refugiats: el dia 29, 18 persones havien mort, inclòs el comandant del batalló de Tulkarem, Mohamed Jaber, i quatre combatents més. Grups palestins de drets humans van advertir que els israelians estaven preparant una escalada a Cisjordània, utilitzant tàctiques similars a les utilitzades a Gaza; el ministre d'Afers Exteriors israelià, Israel Katz, va ordenar una «evacuació temporal» del nord de Cisjordània.
A principis de setembre, Israel va llançar la seva ofensiva més violenta a Cisjordània en anys, matant més de 30 persones només el 19 de setembre. El 9 de setembre de 2024, l'exèrcit israelià es va retirar del nord de Cisjordània després d'una brutal operació terrestre de 10 dies. Durant aquest temps, va bloquejar i envoltar instal·lacions mèdiques a Jenin. També va danyar el subministrament d'aigua i el sistema de clavegueram i va matar molts dels seus residents. El 80% de Jenin va quedar sense aigua. La majoria dels carrers, cases, botigues i infraestructures de Jenin van ser enderrocades amb excavadores, i Israel va desplegar franctiradors a les teulades de les cases. En total, van morir 38 persones, inclosos vuit menors, i almenys 150 van resultar ferides. Jenin era un dels centres de la resistència armada palestina. Com va declarar el ministre de Salut, Majed Abu Ramadan, «no hi ha cap lloc segur, no només a Gaza, sinó a tota Palestina».
No obstant això, el 6 de setembre, en altres ciutats de Cisjordània fora de Jenin, la devastadora campanya militar d'Israel va continuar. A més, soldats israelians van disparar i matar un treballador humanitari estatunidenc, segons Hamàs, utilitzant equipament militar nord-americà. El 19 de setembre, l'exèrcit israelià va matar almenys tres palestins en una incursió a la ciutat cisjordània de Jenin, segons l'agència de notícies palestina Wafa. Segons la informació publicada, tres soldats van entrar a una casa per escorcollar-la i després van treure tres cossos del terrat. A mesura que continuaven els atacs israelians, van fer un altre pas en els seus esforços per tallar el flux d'informació, amb unitats militars entrant a la seu d'Al-Jazeera a Ramal·lah, cinc mesos després de tancar la seva oficina de Jerusalem Est, al·legant «riscos per a la seguretat nacional».
Líban En les darreres dècades, el sud del Líban i el nord d'Israel han estat un front obert, que s'ha reviscolat al mig, en el conflicte geoestratègic general a l'Orient Mitjà. Tanmateix, des de la crisi que va començar el 7 d'octubre, les tensions han anat augmentant, a causa de l'aliança d'Hezbol·là amb Hamàs i la campanya militar que Israel ha dut a terme contra ells. Tanmateix, l'exèrcit israelià té un altre front a la frontera libanesa.Del 8 al 9 de desembre, Israel va intensificar els seus atacs aeris contra Hezbol·là, tot i que no es van reportar víctimes en aquell moment. Segons el portaveu de les FDI, Avichay Adraee, la seu de la milícia va ser atacada. Els combats entre els dos grups han matat més de 120 persones des del 7 d'octubre, inclosos disset civils.
Les tensions van tornar a augmentar a finals de febrer de 2024, quan Israel va atacar diversos objectius al Líban. Hezbol·là va respondre disparant diversos coets contra Israel, 40 segons Israel, i els avions israelians van tornar a atacar infraestructures, llocs de Hezbol·là a diverses ciutats, segons fonts israelianes. Els atacs aeris iranians contra Israel del 13 al 14 d'abril van causar més danys al Líban, quan Israel va atacar l'est del Líban i va destruir tot un edifici d'Hezbol·là, presumptament utilitzat per a la fabricació d'armes, segons fonts israelianes. Fins ara, almenys 364 persones han mort en la Guerra de Gaza al costat libanès de la frontera, la majoria militants d'Hezbol·là, però també uns 70 civils, segons l'agència AFP.
El 30 de juliol, després d'un atemptat amb bomba als Alts del Golan uns dies abans que havia matat dotze persones i havia ferit moltes altres, Israel va atacar el sud de Beirut, causant danys al carrer objectiu, en un intent de matar un líder d'Hezbol·là, segons funcionaris israelians. El líder va ser identificat com a Muhsin Shukr, segons fonts d'Hezbol·là, i va sobreviure. L'endemà, es va informar que cinc persones havien mort, i es creia que el líder d'Hezbol·là que havia rebut un tret també havia mort, tot i que això no es va confirmar oficialment. Al mateix temps, un presumpte míssil israelià va matar el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran. El 13 d'agost de 2024, les FDI van iniciar atacs contra objectius d'Hezbol·là al sud del Líban, matant dues persones en un atac aeri a Baraachit.
Els atacs israelians contra els militants islàmics al sud del Líban van començar el 8 d'octubre de 2023 en resposta al llançament de míssils de Hezbol·là contra Israel des del Líban en suport a l'atac de Hamàs a Israel de 2023.