va ser un empresari i financer català, fill del també empresari i financer Josep Safont Casarramona.
Biografia D'avis traginers i tintorers, enriquit amb nombroses terres a la Manxa comprades pel seu pare barates en grans lots gràcies a la Desamortització de Mendizábal (1836) i heretades a la seva mort en 1841, amb la substanciosa herència del seu pare va prosseguir al costat dels seus germans (Jaume era administrador de béns nacionals a la província de Barcelona; Miquel i Manuel van adquirir béns desamortitzats a Madrid i Toledo pel valor de quatre milions de rals) els seus negocis i va arrendar l'estanc del paper segellat. Ja, de fet, havia adquirit, com els seus germans Miquel i Manuel, béns nacionals per valor de 3.757.000 rals.SEGURA, Simón, La desamortización de Mendizábal en la provincia de Madrid, Madrid, 1969, p. 87-93.
Però va heretar una cosa potser més valuosa: els contactes i amistats liberals en l'Estat del pare. Va col·laborar amb el financer i polític José de Salamanca y Mayol en la construcció del ferrocarril d'Aranjuez. Va crear a més la primera gran fosa metal·lúrgica a Madrid i era propietari de nombrosos molins al riu Tajo, a Toledo, entre altres variadíssimes i substancioses activitats. No poca ajuda va aconseguir en elles gràcies a haver estat nomenat administrador dels béns del Marquès de Besora, del Comte de las Navas i del Comte de Santa Coloma. Va aconseguir contractes ("asientos") de l'estat per a vestir l'exèrcit, va participar en l'explotació de mines de carbó a Astúries, va prestar diners al govern liberal, es va vincular al monopoli de la sal a Catalunya; es va fer propietari de la fàbrica de combustible per a l'enllumenat públic; va aconseguir contractes per a fondre canons per a l'exèrcit, raïls per al ferrocarril, grues per als ports... Va adquirir incomptables i valuoses finques a Madrid i a Santa Perpètua de Mogoda, Tiana, Vic, Santa Eugènia i nombroses cases i altres propietats, especialment a Lleida, gairebé totes de l'Església. Solia pagar en títols i acudien com a representants seus el seu germà petit Manuel Safont i Lluch i J. A. Morlius. També es va apropiar de finques excel·lents en Sevilla, Girona, Ciudad Real, Àvila, Mallorca i Segòvia, encara que ja durant el Trienni Liberal (1820-1823) havia aconseguit moltes sota el nom de la Sociedad Riera, Casals y Remisa.http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8195/csolsona_pt3.pdf?sequence=3
Tenia cases pròpies a Madrid i a Barcelona. El 1858 fou escollit diputat a Corts pel districte de Montblanc. Va morir segons alguns ofegat en el riu Jarama i segons la partida de defunció oficial per un «àntrax gangrenós».Nuevas noticias sobre Safont de Julio Porres-Martín Cleto Era cavaller de l'Orde de Carles III i al seu enterrament van acudir, entre altres, Pascual Madoz i Juan Bravo Murillo. Sense descendència directa, va heretar la seva fortuna la filla del seu germà Manuel, Josefa Safont i Quiroga.
Referències RAMÓN DE SAN PEDRO, J. M.: "De la Historia Económica de España y de la pequeña historia de quienes la hicieron", en Punta Europa (Madrid) núm. 9 (1956), 107-119.
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Banquers catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics vigatans Categoria:Receptors de l'orde de Carles III Categoria:Nascuts el 1803