The End of the Trail és una escultura de James Earle Fraser. Va crear l'original el 1894, i posteriorment va produir nombroses rèpliques tant en guix com en bronze. L'escultura representa un home nadiu americà cansat, que només porta les restes d'una manta i una llança. Penja inert mentre el seu cavall cansat, amb els ulls inflats, s'atura per observar el terra que té davant. El vent que bufa la cua del cavall suggereix que estan d'esquena al vent. L'home de l'estàtua pot estar basat en el cap seneca John Big Tree, i el cavall va ser adaptat de l'obra In the Wind del mateix Fraser. L'estàtua és un comentari sobre els danys que els assentaments euroamericans van infligir als nadius americans. La figura encarna el patiment i l'esgotament de les persones expulsades de les seves terres ancestrals.
Fraser va sentir una connexió amb la cultura nadiua americana, cosa que va influir en la creació de The End of the Trail. L'escultura va guanyar popularitat nacional després de ser presentada a l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic de 1915. La versió de l'estàtua de 1915 es troba ara al National Cowboy & Western Heritage Museum. L'obra, que Fraser va concebre com una crítica al govern dels Estats Units, ha estat criticada per la manera de representar els nadius americans com una raça moribunda. Fraser també va afirmar que l'obra representava una "raça més feble" que era "empesa contra la paret per una (raça) més forta".
Rerefons Fraser s'inspira per a l'escultura en les experiències de nen al Territori de Dakota. Les seves memòries diuen: "de nen, recordava un vell tramper de Dakota que deia: 'Els indis algun dia seran empesos a l'oceà Pacífic'". Més tard va declarar: "Se'm va acudir la idea de fer un indi que representés la seva raça arribant al final del camí, a la vora del Pacífic". miniatura|Moneda de níquel Buffalo de 1913 (anvers i revers) Fraser també va fer altres obres relacionades amb els nadius americans. El seu disseny Buffalo va aparèixer a la moneda de cinc centaus de dòlar del 1913 al 1938. Quan se li va demanar que creés alguna cosa únicament americana, Fraser va pensar que el bisó i els indis americans eren parts integrals de la cultura i la història americanes. Una altra obra de Fraser dedicada als nadius americans és l'anomenada The Buffalo Prayer.
Creació Fraser va crear el primer model de End of the Trail el 1894, als 17 anys. El disseny es va inspirar en una obra d'art que Fraser va veure a l'Exposició Universal feta a Chicago el 1893. El model original es va exposar en un concurs patrocinat per l'American Art Association, i va guanyar el primer premi. Al llarg dels anys, Fraser va crear diverses versions d'aquest primer model, intentant perfeccionar-lo. Amb l'ajuda de la seva dona, Laura Gardin Fraser, va crear un model de l'estàtua de guix dues vegades i mitja més gran que la seva mida original. Aquesta nova versió en guix de l'obra es va exposar sobre un pedestal de dos metres i mig d'alçària a l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic de 1915 a San Francisco i va rebre la medalla d'or, fet que va atreure l'atenció nacional.
Exposició Després de la clausura de l'Exposició Panamà-Pacífic, els plans per col·locar una versió en bronze de l'estàtua al barri Pacific Palisades de Los Angeles es van aturar a causa de l'escassetat de recursos durant la Primera Guerra Mundial. La còpia en guix va ser llançada a un pou de fang de Marina District, juntament amb altres obres de l'Exposició. La Junta Forestal del comtat de Tulare va comprar i rescatar l'estàtua el 1919, transportant-la al Mooney Grove Park de Visalia (Califòrnia) on es va col·locar a prop d'altres escultures com ara The Pioneer de Solon Borglum. Fraser desconeixia la ubicació de l'estàtua fins al 1922.
Després de la mort de Fraser el 1953, es van posar en marxa el pla per crear un estudi commemoratiu de Fraser al National Cowboy & Western Heritage Museum d'Oklahoma City (Oklahoma). El museu va considerar imperatiu exhibir l'obra més famosa de Fraser, The End of the Trail. Els associats del museu van arribar a un acord amb el comtat de Tulare perquè la versió en guix de 1915 es pogués transferir al museu, i que aquest subministraria una rèplica pel Mooney Grove Park. Alguns ciutadans de Visalia i professionals de l'art van considerar que l'estàtua havia de romandre on havia estat durant els darrers 50 anys. L'intercanvi es va fer, però en part, perquè l'estàtua estava força deteriorada amb grans esquerdes superficials, i el comtat de Tulare no va poder dotar-se de prou fons per preservar-la.
Restauració Com a resultat d'haver estat a l'aire lliure durant dècades, la versió en guix de 1915 s'havia deteriorat significativament. El National Cowboy & Western Heritage Museum va eliminar-ne sis capes de pintura i va tancar fissures al cos del cavall. Es van crear fotografies ampliades del cap del nadiu americà i altres detalls de l'obra per garantir que l'estàtua es restaurés amb seu aspecte original. Segons l'artista Leonard McMurry, responsable de la restauració, els trets facials com la barbeta i la part superior del pit van ser els més difícils de recrear. La superfície de l'estàtua es va refinar per permetre la fabricació de motlles. La restauració de l'obra va acabar el 1971.
Rèpliques miniatura|Rèplica de l'escultura en bronze situada al Shaler Park de Waupun (Wisconsin) Pocs anys després de l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic, Fraser va aprofitar la notorietat de l'escultura venent rèpliques en bronze a petita escala de l'obra, que va produir en dues mides diferents.
Tanmateix, Fraser va tenir dificultats per trobar suport per a fer una versió en bronze a gran escala de l'escultura. Clarence A. Shaler, un ric mecenes d'art, havia vist el monument a l'Exposició i s'hi havia interessat. Va acceptar encarregar una versió en bronze el 1926. Fraser i Shaler van arribar a un acord per reduir l'escala de l'estàtua a la mida real. El bronze es va inaugurar el 23 de juny de 1929 i es va donar a la ciutat de Waupun (Wisconsin), com a homenatge als nadius americans. Fraser va dir que era "convenient que a Wisconsin, on l'indi va fer una de les seves últimes posicions... pogués oferir aquest petit homenatge a la seva memòria". L'estàtua de Waupun es va afegir al Registre Nacional de Llocs Històrics el 1980.
El National Cowboy & Western Heritage Museum va utilitzar motlles de guix de l'estàtua per crear una còpia en bronze per donar a la ciutat de Visalia. Aquesta còpia de l'estàtua va ser finançada pel mateix museu i es va col·locar en un pedestal al parc Mooney Grove el 1971.
Un símbol nacional Les reproduccions de l'obra l'han convertit en un símbol recognoscible a tots els Estats Units. Després de l'Exposició de San Francisco, imatges de l'estàtua van aparèixer en gravats, miniatures i postals. La mateixa postura va ser àmpliament imitada en espectacles itinerants i rodeos. Moltes còpies de l'estàtua de 1915 s'exhibeixen en altres llocs, inclosa una al Metropolitan Museum of Art de la ciutat de Nova York, una altra a la biblioteca de la Universitat Estatal de Winona a la ciutat natal de Fraser, Winona (Minnesota) i una versió de 1929 al cementiri de Riverside a Oshkosh (Wisconsin). També una imatge de l'estàtua va aparèixer a la portada original de l'àlbum Surf's Up de 1971 dels Beach Boys i la ciutat d'Owaso (Oklahoma) va adoptar el passat 12 de juliol la bandera municipal en que al centre es mostra una imatge de l'escultura.
Critica El catàleg de l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic deia que The End of the Trail era "una reminiscència de la història primerenca dels Estats Units i les seves tradicions de coratge i resistència, i el patetisme del declivi dels indis".
La historiadora de l'art Carol Clark va dir que l'obra ha estat interpretada des de múltiples perspectives. Alguns l'han vist com una afirmació que els nadius americans estaven destinats a extingir-se per permetre l'expansió americana, mentre que d'altres l'han vist com una acusació contra les accions dels colonitzadors i del govern que va destruir desenes de nacions indígenes.
Jeffrey Gibson, un escultor amerindi, va dir a la historiadora d'art Shannon Vittoria: "Vaig veure [The End of the Trail] com la imatge d'un indi avergonyit i derrotat. Sempre em va fer sentir malament amb mi mateix, i em preguntava si realment així era com ens veia la resta del món: com a fracassats. Semblava ser una imatge sobre la derrota i la desesperació".
Referències
Categoria:Escultures Categoria:Estàtues eqüestres Categoria:Escultures del segle XX Categoria:Cultura de Wisconsin