va ser un activista català, investigador i promotor de la memòria històrica i pacifista.
Biografia Nascut un any abans de l'esclat de la Guerra civil espanyola, era fill de Josep Mercadé Arall i Teresa Rius Colet, el seu pare, pagès rebassaire, amant de la cultura i autodidacta, el 1933, va participar en la constitució del centre d'Esquerra Republicana de Catalunya a Roda de Berà, resultant elegit secretari. La seva mare, també catalanista, va treballar a la fàbrica tèxtil d'Antoni Martí i va estar sindicada a la CNT.
Quan es va produir el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, Joan Mercadé Rius encara no tenia 1 any. El seu pare va formar part del comitè revolucionari del poble i, mesos després, va marxar al front. El 1938 va caure ferit i va ser hospitalitzat a Montserrat. En sortir, va anar uns dies de permís a Roda i allí va ser l'última vegada que, amb poc més de 3 anys, el va veure. Amb la Retirada, Josep Mercadé va passar a França i va ser internat al Camp d'Argelers. El març de 1939, quan Teresa Rius Colet va anar a Barcelona a fer gestions per reunir-se amb el seu marit i emigrar a Mèxic, ja no va tornar a casa, va ser detinguda i, sense explicacions, ingressada a la Presó de dones de les Corts, deixant el seu fill Joan Mercadè Rius, sol i desemparat, només amb una tieta.
Mentrestant, el 1940, Josep Mercadè, que havia sigut incorporat a un batallò dels treballadors que estaven construint la Línia Maginot, va ser capturat pels nazis i després d'estar internat en diversos camps de concentració, va ser traslladat a Mauthausen-Gusen on, el 21 desembre 1941, va ser exterminat i enviat al crematori.
Teresa Rius Colet, durant la seva reclusió a la Presó de dones de les Corts, va coincidir, unes poques setmanes, amb Carme Claramunt Barot, també de Roda de Berà i la primera dona afusellada pel Règim franquista al Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. Per diverses circumstàncies va arribar a les seves mans la carta de comiat que Claramunt havia dirigit a la seva tieta, Angelina Picas, també empresonada. Quan Picas va acollir Teresa Rius Colet, en sortir de la presó, li va lliurar aquella carta que ella va conservar tota la vida.
Teresa Rius Colet va patir la repressió política i la marginació social i no va poder recuperar la feina ni trobar-ne a Roda de Berà. El 1945 l'ambaixada alemanya li va notificar la mort del seu marit al Camp de Concentració de Mauthausen-Gusen. Rius Colet va haver de començar de cap i de nou a Barcelona i no va ser fins als 12 anys que Joan Mercadé es va poder reunir amb la seva mare. Va estudiar el Peritatge Mercantil i als 16 anys va començar a treballar en una multinacional de Barcelona fins a la seva jubilació.
Memòria històrica Malgrat la repressió política, Joan Mercadé Rius va participar en diversos moviments socials i catalanistes. Quan tenia 25 anys va viatjar a París a la recerca d'antics companys del seu pare. Va dedicar tota la vida a reivindicar la memòria històrica, va col·laborar amb Rosa Toràn en entitats com l'Amical de Mauthausen i, a partir del 2013, amb l'equip liderat per Nuria Ricart Ulldemolins, Jordi Guixè i Fernando Hernández Holgado va ser un actiu important en el procés participatiu de la Plataforma pel futur monument a la Presó de dones de les Corts, projecte que va rebre l'accèssit del premi Aurora Gómez a la Lluita Feminista i la Medalla d'honor de Barcelona i que va culminar el 2019 amb la inauguració de l'Espai de memòria dedicat a les preses i llurs fills i filles, situat a la confluència dels carrer Joan Güell-Europa.
El 2016, a Roda de Berà, Mercadé va participar en la fundació de l'associació cultural També hi som, que treballa per a l'estudi i divulgació de la memòria històrica i els valors democràtics i republicans. El 2020, juntament amb la seva esposa, Conxita Romeu, el seu fill, Lluc Mercadé Romeu i altres familiars, va iniciar els tràmits per aconseguir la instal·lació de dues llambordes Stolpersteine, dedicades als dos rodencs que van morir als Camps de concentració nazis.
L'acte va tenir lloc el 24 març 2023. Al carrer Nou, 22, es va col·locar la llamborda en honor a Pere Mercadé Cañellas, assassinat el novembre 1941. I al carrer de Sant Salvador, 19, la llamborda en honor a Josep Mercadé Arall, assassinat el desembre del mateix any.
Referències
Categoria:Rodencs Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Activistes catalans per la memòria històrica Categoria:Morts el 2026 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans nascuts al segle XX Categoria:Polítics tarragonins Categoria:Polítics osonencs Categoria:Morts al Tarragonès Categoria:Nascuts el 1935