Roberto Albiac i Balaguer (Favara de Matarranya, 1984) és un lingüista del català de la Franja d'Aragó. Col·laborador de la revista Temps de Franja, on escriu una columna Esparpillant paraules, i de la ràdio La Veu del Baix Matarranya. Albiac, que va estudiar filologia a la Universitat de València, a la de Saragossa i fins i tot a la de Pau a l'Occitània gascona, és un dels especialistes més destacats del català parlat a la Franja. Treballa de docent de llengua francesa i catalana a l'INS Priorat de Falset.
Al juliol del 2026, va presentar a la Universitat de Saragossa una tesi doctoral Els parlars del Matarranya. Estudi geolingüístic, la recerca més exhaustiva que s'hagi fet sobre la realitat lingüística de la comarca franjolina, fet que li valgué un "cum laude" del jurat. Aquesta és la segona tesi redactada i defensada en català a la història de l'Aragó (la primera va ser la de Maria Teresa Moret Oliver).
Anteriorment, el 2024, havia escrit un estudi sobre paral·lelismes lèxics entre l’aragonès i el català parlat a Favara que es va publicar, amb dos altres estudis lingüístics, de Mireia Sànchez i Lucía Oliver, sobre la mateixa localitat, en el llibre Tres estudis sobre el favarol. El parlar català de Favara. Així mateix, va publicar un resum d'aquest estudi a Archivo de Filología Aragonesa.
També participa de quan en quan a la revista literària valenciana Gargots, en la qual féu el 2020 un article sobre la Franja en el número dedicat a l'escriptor de Mequinensa, Jesús Moncada.
Referències
Categoria:Lingüistes catalans