Edward Martin Hurson, més conegut com a Martin Hurson (), (Cappagh, Pomeroy, comtat de Tyrone, Irlanda del Nord, 13 de setembre de 1956 - presó de Maze, 13 de juliol de 1981) va ser un activista polític irlandès, militant de la Brigada de l'Est de Tyrone de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA). Va ser el sisè a morir durant la vaga de fam irlandesa de 1981.

Rerefons Edward Martin Hurson va néixer a Cappagh, al municipi de Pomeroy, comtat de Tyrone, Irlanda del Nord, com a vuitè fill d'un total de nou —sis nenes i tres nens— del matrimoni format per Johnny Hurson i Mary Ann Gillespie.

Després de deixar l'escola, va treballar de soldador durant un temps abans d'anar a viure a Anglaterra, on va estar-s'hi divuit mesos amb el seu germà Francis i va treballar en el sector de la construcció. En tornar al comtat de Tyrone a finals de 1974, tant ell com el seu germà van passar un temps a Bundoran, al comtat de Donegal.

Militància a l'IRA Provisional El novembre de 1976, Hurson, juntament amb Kevin O'Brien, Dermot Boyle, Peter Kane i Pat O'Neill van ser arrestats. Hurson va ser detingut i interrogat a les casernes de policia d'Omagh i Armagh abans de ser empresonat als blocs H de la presó de Maze, a Long Kesh, fins al seu judici el novembre de 1977. No es va presentar cap prova forense contra cap dels cinc homes, i la fiscalia es va basar en declaracions signades que Hurson i els seus coacusats al·legaven que havien estat extretes sota tortura. Hurson va ser condemnat per la participació en tres incidents amb mines terrestres de l'IRA, un a Cappagh al setembre, un a Galbally, al comtat de Tyrone, el novembre de 1975 i un tercer a Reclain (prop de Dungannon) el febrer de 1976, quan diversos membres de la Royal Ulster Constabulary (RUC) i l'Ulster Defence Regiment van escapar per poc de ser assassinats. Va rebre condemnes concurrents de vint, quinze i cinc anys per aquests fets. Hurson va ser colpejat diverses vegades per la policia i els guàrdies de la presó i el desembre de 1978 va passar un mes a l'hospital de la presó després de ser rentat a la força i brutalment colpejat.

Vaga de fam i mort miniatura|Memorial dels vaguistes de la fam, al cementiri de Glasnevin, a Dublín. Hurson es va prometre amb la seva xicota de fa temps, Bernadette Donnelly, mentre era a la presó. Va formar part de la protesta dels llençols (Blanket protest) i el 28 de maig es va unir a la vaga de fam de 1981, substituint Brendan McLaughlin, que es va retirar després d'una úlcera d'estómac perforada.

A les eleccions generals irlandeses de 1981, Hurson va ser candidat sense èxit a la circumscripció de Longford-Westmeath, rebent 4.573 vots (10'1%) de primera preferència.

Va perdre la capacitat de retenir aigua després d'uns 40 dies de vaga de fam i va morir de deshidratació després de 46 dies, considerablement menys temps que els altres (el següent més curt va ser el de Francis Hughes amb 59 dies). Cap al final, la seva família va considerar la possibilitat d'intervenir per salvar-li la vida, però els van dir que probablement tindria danys cerebrals permanents. Poc després de la seva mort, i sense consultar la seva família, el seu cos va ser retirat de la presó de Maze per la RUC i traslladat a l'Hospital d'Omagh. Més de 100 cotxes van seguir el cotxe fúnebre de Hurson des d'Omagh fins a la seva casa familiar a Cappagh, al comtat de Tyrone. Hurson va ser enterrat al poble de Galbally, al comtat de Tyrone.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Biblioteca de la Universitat de Nova York - Cronologia de la vaga de fam de 1981 Stailc 81 Hunger Strike Commemoration Committee

Categoria:Comtat de Tyrone Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Membres de l'IRA Provisional Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Morts com a conseqüència d'una vaga de fam Categoria:Morts el 1981 Categoria:Morts a Irlanda del Nord Categoria:Nascuts el 1956