va ser un advocat i polític català.
Era fill de Ramon de Siscar i Rocabruna i de Maria Antonia Fernámdez de Calderon i de Verthamon, originaris d'Agramunt. Llicenciat en Dret, fou escollit carlà d'Os de Balaguer. El 1829 es va casar amb Maria Tecla de Montoliu i de Dusay, filla de Plàcid Manuel de Montoliu, amb la que va tenir un fill, Ramon de Siscar i de Montoliu.Ramon de Siscar i Calderon a geneanet.org El 1807 publicava la seva tesi Has philosophie conclusions, i el 8 d'abril de 1845 fou admès a la secció d'història de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 3 de febrer de 1846 va llegir una memòria sobre l’Europa dels segles XIV i XV.ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX per Quintí Casals Bergés
Políticament, el 1822 va ingressar a la Societat Econòmica d’Amics del País, i també va ser vocal de la primera Diputació de Lleida. D'ideologia liberal des del 1830 es va decantr per Francisco Martínez de la Rosa contra Mendizábal. Com a membre del Partit Moderat fou escollit diputat a les Corts Espanyoles per Lleida el 1834-1836 i el 1840, però va renunciar al seu escó per ocupar-ne un altre al Senat d'Espanya fins a juliol de 1845.Eleccions parlamentàries a la Lleida isabelina, 1810–1868: Primera part (1810–1844)Fitxa del Senat Fou guardonat amb l'encomana de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Referències
Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Nascuts el 1792 Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics barcelonins contemporanis