Karl Heinz Beckurts (Rheydt, 16 de maig de 1930 - Straßlach, prop de Múnic, 9 de juliol de 1986) va ser un físic nuclear i professor universitari alemany, assassinat per la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Orígens Va ser fill de Karl Beckurts (1894–1952) i de Gisela Beckurts, comtessa de Brockdorff. El pare de Beckurts era un empleat industrial i director general de la fàbrica Gustloff Werke de Berlín. El 1949 va començar a estudiar Física a la Universitat de Göttingen, on es va llicenciar el 1954 i es va doctorar el 1956 amb una dissertació sobre camps de neutrons no estacionaris. El físic Karl Wirtz va ser el seu tutor, tant en la graduació com en la tesi doctoral.

Després d'això, va ser investigador a l'Institut Max Planck de Física de Göttingen, sota la tutela de Wirtz. El 1958, quan Wirtz va ser nomenat cap del Departament de Ciències Experimentals de l'Institut de Física de Neutrons i Tecnologia de Reactors (INR) del Centre de Recerca Nuclear de Karlsruhe, Beckurts el va seguir per continuar la seva feina. També durant aquest mateix temps va ser resident a la Universitat Tècnica de Karlsruhe, on va ser professor des del 1959 i va completar la seva habilitació el 1961. Del 1963 al 1970 va ser director de l'Institut de Física Nuclear Aplicada del Centre de Recerca Nuclear de Karlsruhe i des del 1964 va ser professor adjunt a la Universitat de Karlsruhe. Del 1967 al 1969 va ser professor visitant a la Universitat de Heidelberg.

Trajectòria acadèmica El 1969, va rebre una càtedra personal a Heidelberg, però va dimitir per ocupar el càrrec de director científic i tècnic del Centre de Recerca de Jülich de 1970 a 1975. De 1975 a 1980 va exercir com a president del Consell d'Administració del Centre de Recerca Nuclear de Jülich. També, de 1973 a 1975, va exercir com a president de la Societat de Tecnologia Nuclear (KTG) i vicepresident del Fòrum Atòmic Alemany. El 1977 va ser inclòs com a membre estranger a la Reial Acadèmia Sueca de Ciències de l'Enginyeria. Des del 1980 fins al seu assassinat el 1986 va ser membre del Consell Executiu i cap de Recerca i Tecnologia Corporativa de Siemens AG. El 1971 va ser nomenat professor honorari a la Universitat de Bonn, així com a la Universitat de Heidelberg el 1974.

Treball nuclear Amb Karl Wirtz va escriure un llibre de text sobre física de neutrons. També va ser coeditor de la revista Nukleonik. Va ser un dels desenvolupadors del reactor de recerca a Karlsruhe, on va construir la tecnologia moderna de processament de dades per al Centre de Recerca Nuclear i director de l'Institut de Física Nuclear Aplicada per ampliar la física nuclear de l'estat sòlid. Va ser fonamental en el desenvolupament del reactor d'alt flux a l'Institut Laue-Langevin de Grenoble.

De 1971 a 1975 va ser membre del Consell Científic Alemany. També va ser membre del Comitè Euratom per a Dades Nuclears i Física Nuclear. De 1963 a 1966 va ser el representant de la República Federal d'Alemanya al Grup de Treball Científic Internacional de Dades Nuclears (INDSWG) de l'IAEA a Viena. De 1973 a 1976 va ser president de la Societat Nuclear del Fòrum Atòmic Alemany i també president de diverses altres grans institucions de recerca.

Assassinat Juntament amb el seu xofer, Eckhard Groppler, Beckurts va ser assassinat per una bomba col·locada a la carretera a les 7:32 del matí del 9 de juliol de 1986 a Straßlach, un poble prop de Munic. La bomba utilitzava un dispositiu electrònic. La Fracció de l'Exèrcit Roig es va atribuir la responsabilitat sota el nom de l'«escamot Mara Cagol», però la identitat dels autors encara es desconeix. L'Oficina Federal d'Investigació Criminal (Bundeskriminalamt) va assenyalar Horst Ludwig Meyer com a únic sospitós de l'atemptat, el qual va morir assassinat a trets el 1999 per la policia de Viena.

Hipòtesi L'abril de 1986, va tenir lloc el desastre de Txernòbil a l'antiga Unió Soviètica. Va ser el pitjor accident fins ara i el més important de la història de l'energia nuclear. Com que també va ocórrer enmig d'un acalorat debat polític sobre l'energia nuclear a l'Alemanya Occidental, s'ha especulat que la RAF volia guanyar-se la simpatia del moviment antinuclear de l'Alemanya Occidental contra l'ús nuclear.

Memòria Al lloc de l'atac, hi ha un monument commemoratiu de l'assassinat de Beckurts. En el seu honor i memòria, el 1987 l'Associació Helmholtz de Centres de Recerca Alemanys va crear la Fundació Karl Heinz Beckurts de l'Associació de les principals institucions de recerca (AGF). La missió declarada de la fundació és «promoure el treball científic que s'exerceixi com a pont entre les ciències naturals i la tecnologia, d'una banda, i les humanitats, de l'altra». La fundació atorga anualment el premi Karl Heinz Beckurts.

Siemens va anomenar el jaciment de Múnic, a Neuperlach-Süd, en honor seu com la casa de Karl-Heinz Beckurts. Un sender adjacent porta el nom d'Eckhard Groppler. Al mateix recinte, Beckurts i Groppler són homenatjats amb un lloc commemoratiu. A Jülich, un carrer va rebre el nom de Beckurts.

Vida personal Beckurts es va casar dues vegades. Amb el seu primer matrimoni va tenir un fill i dues filles.

Obres Elementare Neutronenphysik, Springer, Heidelberg, 1958 (amb Karl Wirtz) Kooperation im Management mit integrierter Bürotechnik, CW Publ., Múnic, 1984 (amb Ralf Reichwald) Technischer Fortschritt, Herausforderung und Erwartung: Vorträge, Aufsätze, Interviews 1980–1986. Siemens, Berlín, 1986.

Bibliografia

Referències

Categoria:Científics de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Físics alemanys Categoria:Professors universitaris Categoria:Professors de física Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Persones de Mönchengladbach Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Nascuts el 1930