va ser un lingüista i professor occità.

Biografia Primers anys Després de cursar l'educació primària a L'Abatut (Alts Pirineus) i la secundària en llengües clàssiques (llatí i grec) a Vic de Bigòrra, Ravier va cursar estudis superiors a la Facultat de Lletres de Tolosa. Allà va conèixer Jean Séguy, de qui es reclamà hereu tota la seva vida i qui va determinar la seva vocació de lingüista especialitzat en romanística. Quan Ravier encara era estudiant, Séguy li va confiar algunes investigacions per a l'Atles Lingüístic i Etnogràfic de Gascunya (ALG).

CNRS i universitats Després d'incorporar-se al CNRS el 1956 com a investigador en pràctiques i més tard com a ajudant de recerca de Jean Séguy, el 1957 se li va confiar l'estudi suplementari de l'ALG, completat el 1963, els resultats del qual constitueixen el material dels volums IV a VI, és a dir, la meitat de l'obra. A partir del 1967, se li va confiar la responsabilitat de l'Atles Lingüístic i Etnogràfic del Llenguadoc Occidental, els quatre volums del qual es van publicar el 1978, 1982, 1986 i 1993.

Durant aquells anys també es va dedicar a la recerca sobre el patrimoni etnoliterari dels Pirineus centrals, principalment de Bigorra i Bearn, que va conduir, d'una banda, a una obra escrita en col·laboració amb Séguy, reeditada el 1978 amb el títol Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes, i d'altra banda, a la seva tesi doctoral, Le récit mythologique en Haute-Bigorre, defensada el 1979 i publicada el 1986.

Investigador del CNRS des d'octubre de 1975 i després director de recerca des de novembre de 1985, també va ensenyar occità. De 1965 a 1973, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Pau, que més tard es va convertir en la Universitat de Pau i de la regió de l'Ador. Després, a partir de 1968, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Tolosa, que més tard es va convertir en la Universitat de Tolosa-Lo Miralh. El 1984, va ser destinat del CNRS a Lo Miralh, on va exercir com a professor de lingüística francesa i romànica de 1989 a 1997, i com a cap del departament de lingüística de 1989 a 1993.

Després de la seva jubilació el gener de 1998, havent estat nomenat professor emèrit, va continuar el seu treball en dialectologia, filologia i onomàstica, en col·laboració amb el laboratori Framespa, particularment quan n'era director l'historiador Benoît Cursente, amb qui va publicar el Cartulaire de Bigorre (s. XI-XIII) el 2005.

Poesia Ravier va dedicar diversos articles a la poètica i la poesia contemporànies, a escriptors com Joë Bousquet, Rainer Maria Rilke, Giuseppe Ungaretti i Jorge Guillén, així com a filòsofs —particularment alemanys— i a les seves trobades amb Miquèu Camelat, Simin Palay, René Nelli, René Char, André Breton i Gaston Massat. Ravier va publicar els seus propis poemes en occità i francès.

Distincions Membre de l'Institut d'Estudis Occitans durant les dècades del 1950 i del 1960 i presentador de programes literaris occitans a Radio Toulouse, Ravier va ser sol·licitat per la seva experiència acadèmica per diverses organitzacions, algunes de les quals va presidir, en particular el Conservatoire occitan - Centre des musiques et danses traditionnelles Toulouse-Midi-Pyrénées i el GARAE-Ethnopôle de Carcassona.

Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres, membre fundador el 1982 i més tard membre honorari de l'Acadèmia de les Llengües Dialectals de Mònaco, va ser guardonat amb el Premi Albèrt Dauzat de la Societat Francesa d'Onomàstica el 2013.

El 2003, seixanta dels seus col·legues i amics li van regalar un recull d'assajos el títol dels quals, «Sempre los camps auràn segadas resurgantas», està extret d'un poema d'Antonin Perbòsc del recull LArada, del qual Ravier havia publicat una edició crítica el 2000.

Referències

Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Lingüistes francesos Categoria:Romanistes francesos Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Occitanistes (filòlegs) Categoria:Dialectòlegs Categoria:Mitògrafs de la mitologia gascona Categoria:Poetes en occità Categoria:Oficials de les Palmes Acadèmiques Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Cultura del Bearn Categoria:Estudiosos del gascó Categoria:Bigorra Categoria:Persones del Gers Categoria:Morts el 2020 Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Etnòlegs francesos Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània en occità Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Folkloristes europeus Categoria:Poetes francesos del segle XXI Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Nascuts el 1930