L'Hospital Evangèlic de Barcelona és una institució sanitària fundada l'any 1879 al barri de la Salut de Barcelona. Durant més de 140 anys, la seva activitat principal es va desenvolupar al districte de Gràcia, i va esdevenir un dels centres hospitalaris privats més antics de la ciutat. El seu origen està vinculat a les comunitats protestants i a les colònies estrangeres residents a la capital catalana.

Història Orígens i context (1868-1879) La creació de l'hospital s'emmarca en les llibertats religioses sorgides després de la Revolució de 1868 (la Gloriosa) i la Constitució espanyola de 1869. En aquell període, els membres de les esglésies evangèliques a Barcelona trobaven dificultats per rebre assistència sanitària als hospitals de l'època, majoritàriament gestionats per ordes religiosos catòlics.

Per donar resposta a aquesta necessitat bàsica, figures com George Lawrence, missioner britànic establert a la ciutat, Robert Simpson i Henry Payne van habilitar inicialment un pis de lloguer al carrer de Sant Pau. No obstant això, la data oficial de fundació s'estableix el 1879, quan es va formalitzar l'estructura de la Infermeria Evangèlica.

Construcció de la seu de Gràcia (1893-1931) L'any 1893, gràcies al suport financer de les colònies estrangeres (britànics, suïssos, alemanys i estatunidencs), la institució va adquirir una finca d'uns 2.000 m² a la confluència dels carrers Alegre de Dalt i les Camèlies, a la part alta de l'antiga Vila de Gràcia.

El desenvolupament arquitectònic de la seu es va realitzar per fases: 1904: Inici de la construcció dels pavellons dissenyats específicament per a ús hospitalari. 1931: Finalització de l'edifici principal, que va dotar el centre d'instal·lacions avançades per a l'època, incloent-hi quiròfans, sales de parts i equips de raigs X.

Guerra Civil i Hospital de les Colònies Estrangeres (1936-1968) miniatura|Factura de l'hospital de l'any 1956. Durant la Guerra Civil espanyola, la gestió de l'hospital va ser assumida pel Comitè de Colònies Estrangeres, sota la protecció dels consolats del Regne Unit, Suïssa, Alemanya i els Estats Units. Aquesta protecció diplomàtica li va atorgar una neutralitat de facto, i va funcionar com a hospital de sang i refugi per a nens.

Durant la Segona Guerra Mundial i la posterior dictadura franquista, el centre va operar sota la denominació oficial d'Hospital de les Colònies Estrangeres, una fórmula jurídica que va permetre que la institució continués la seva activitat assistencial i evités les restriccions legals imposades pel nacionalcatolicisme a les entitats no catòliques. Durant la dècada de 1950, va ser el centre de referència per als mariners de la Sisena Flota dels Estats Units durant les seves escales al Port de Barcelona.

Etapa final a Gràcia (1968-2024) L'any 1968, després dels canvis legislatius en matèria de llibertat religiosa, la institució va recuperar la seva titularitat original.

Entre finals dels anys seixanta i mitjan anys setanta, l'Hospital Evangèlic va viure una etapa d’expansió marcada per la construcció d’un nou edifici, impulsat arran del IV Congrés Evangèlic Espanyol celebrat a Barcelona l’1 de novembre de 1969. Aquell immoble, que primer va funcionar com a consultoris a partir de 1971, s’acabaria integrant plenament al conjunt hospitalari el 1973 i quedaria completat el 1976, amb un increment de la capacitat de llits que reforçava el paper del centre dins la sanitat privada.

Durant bona part d’aquest període, l'hospital va treballar per a diverses assegurances lliures, entre les quals la Mutualitat Evangèlica i altres mútues especialitzades en accidents laborals, assumint tant l’activitat ordinària com les urgències d’un teixit ampli d’entitats asseguradores. Amb el temps, el centre va establir convenis amb la Seguretat Social per acollir intervencions de pacients assegurats i contribuir a reduir les llistes d’espera quirúrgiques.

A partir de 1986, l’Hospital Evangèlic va reorientar progressivament la seva activitat cap a l’atenció de malalts crònics i casos complexos, tant particulars com provinents de la Mutualitat Evangèlica i d’altres entitats privades, avançant cap al model intermedi que l’ha definit en les darreres dècades.

Des del 2007, l'hospital ha consolidat el seu model cap a l'atenció intermèdia (sociosanitària), integrant-se a la xarxa pública mitjançant convenis amb el CatSalut.

Seu actual (El Poblenou) L'abril de 2024, l'hospital va traslladar la seva activitat a un edifici de nova planta situat al carrer de la Ciutat de Granada, al districte del 22@ al barri del Poblenou. El projecte, dissenyat per l'estudi PMMT Arquitectura, compta amb una superfície de més de 10.000 m² distribuïts en vuit plantes amb una capacitat de 203 llits.

El disseny arquitectònic destaca per la integració d'elements del patrimoni industrial local, conservant la façana i les cintres de fusta de les antigues cotxeres de la Companyia General d'Autobusos, un element catalogat. Entre les seves innovacions assistencials, el centre va introduir el model d'«habitació empàtica», dissenyat per millorar la privacitat i el benestar dels pacients de mitja estada mitjançant una disposició disruptiva dels llits i l'aprofitament de la llum natural.

Inauguració oficial Encara que el centre va començar la seva activitat assistencial a l'abril de 2024, l'acte inaugural oficial es va celebrar el 25 d'octubre del mateix any. L'esdeveniment va comptar amb la presència de Ramon Bassas (director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya), representants de la FEREDE i el president del patronat, Francisco Mira. Durant l'acte es va presentar el llibre Una història d'humanitat i compromís, que documenta els 145 anys de l'entitat, i es va oficialitzar el canvi de nom comercial de "Nou Hospital Evangèlic" a "Hospital Evangèlic de Barcelona".

Situació de l'edifici històric de Gràcia Des del trasllat al Poblenou, el futur de l'immoble històric al carrer de les Camèlies ha generat un debat ciutadà i professional. L'edifici original és una de les obres més destacades de l'arquitecte Miguel Álvarez Trincado (1940-2008).

A finals de 2024, diverses entitats veïnals de Gràcia, juntament amb col·lectius d'arquitectes i la família de l'autor, van iniciar una campanya per reclamar la conservació de l'edifici davant els plans de l'Ajuntament de Barcelona d'enderrocar-lo per construir un nou institut-escola públic. Els defensors de l'immoble sostenen que l'edifici posseeix un valor arquitectònic i patrimonial que hauria de ser preservat i integrat en el nou equipament educatiu, mentre que el consistori al·lega la necessitat de disposar del solar complet per cobrir la manca de places escolars al districte.

Referències

Evangelic, Hospital Categoria:Edificis del districte de Gràcia Categoria:Edificis del districte de Sant Martí Categoria:Organitzacions fundades el 1879 Categoria:Sanitat a Catalunya Categoria:Protestantisme