"El gran joc" (títol original en anglès "The Great Game")El gran joc a eldoblatge.com és el tercer i últim episodi de la primera temporada de la sèrie de drama criminal de la BBC Sherlock, que segueix les aventures modernes de Sherlock Holmes, i va ser emès per primera vegada per BBC One el 8 d'agost de 2010. Va ser escrit per Mark Gatiss i dirigit per Paul McGuigan.

L'episodi segueix Sherlock Holmes (Benedict Cumberbatch) i John Watson (Martin Freeman) mentre corren per resoldre una sèrie de casos aparentment no relacionats presentats per un misteriós terrorista. Si no aconsegueixen resoldre el cas en el temps especificat pel terrorista, aquest matarà l'ostatge que té retingut. Després de quatre casos similars, l'episodi acaba amb un enfrontament entre Holmes i l'atacador, que resulta ser Jim Moriarty, el "criminal consultor" i el principal antagonista de la resta de la sèrie. L'enfrontament queda com un final en suspens fins a la Temporada 2. Com els seus predecessors, l'episodi presenta nombroses referències a les obres d'Arthur Conan Doyle.

La recepció crítica de "El Gran Joc" va ser molt positiva, i va ser elogiada per la seva trama complexa i captivadora, i la seva representació inusual i original de Moriarty.

Argument Sherlock Holmes s'avorreix sense casos estimulants. Mycroft Holmes insta a Sherlock a investigar la mort de l'empleat del MI6 Andrew West i la desaparició d'una unitat flaix que conté plànols de míssils. Sherlock s'hi nega i després és cridat a Scotland Yard on Lestrade li lliura un sobre que conté un telèfon mòbil idèntic al telèfon de la víctima de "Estudi en rosa". El telèfon mostra una foto d'una habitació abandonada, que Sherlock reconeix com el pis desocupat 221c, a baix del 221b. Sherlock, Watson i Lestrade entren a l'habitació i troben un parell de sabatilles esportives al mig del terra. El mòbil sona i la persona que truca –una ostatge espantada que llegeix els missatges del seu captor– afirma que si Sherlock no pot resoldre el trencaclosques en dotze hores, una bomba la matarà. Després d'examinar de prop les sabates, Sherlock s'adona que pertanyien a Carl Powers, un escolar que es va ofegar en una piscina 20 anys abans. Les proves dels cordons indiquen que es va introduir toxina botulínica a la medicació per a l'èczema del noi, cosa que va provocar la seva paràlisi. Sherlock anuncia la solució a l'atacant terrorista i l'ostatge és alliberat.

Un segon missatge mostra un cotxe esportiu tacat de sang i un altre ostatge truca, donant a Sherlock vuit hores per resoldre aquest misteri. En trobar el vehicle sense el seu conductor, Sherlock entrevista l'esposa de l'home desaparegut i el gerent de l'agència on s'havia llogat el cotxe. Després de descobrir que la sang del cotxe s'havia congelat, Sherlock anuncia que l'home desaparegut va pagar al propietari de l'agència de lloguer perquè l'ajudés a desaparèixer i l'ostatge és alliberat. Un tercer missatge i un ostatge assenyalen Sherlock a la recent mort de la presentadora de televisió Connie Prince, que presumptament va morir de tètanus. Watson entrevista el germà de Prince, Kenny, i Sherlock mostra que la mestressa de casa Raoul de Santos, l'amant de Kenny, va assassinar Connie augmentant la dosi de la seva injecció de bòtox. Tot i que Sherlock va resoldre el trencaclosques, l'ostatge és assassinat, juntament amb diversos altres, per descriure la veu del segrestador.

El quart missatge és una fotografia del riu Tàmesi, però no hi ha trucades d'ostatges. Sherlock i la policia descobreixen el cos del guarda de seguretat Alex Woodbridge a la vora del riu. Sherlock afirma que Woodbridge va ser estrangulat per un assassí anomenat el "Golem". També dedueix que Woodbridge treballava en una galeria d'art local que es prepara per exposar una pintura presumptament "perduda" de Johannes Vermeer. Watson visita el pis de Woodbridge i descobreix que estava interessat en l'astronomia però no en l'art, i que un missatge recent al seu contestador automàtic d'un professor deia que havia tingut raó en alguna cosa. Sherlock dedueix que la pintura de Vermeer és una falsificació i que el descobriment per part de Woodbridge va ser el motiu pel qual va ser assassinat. L'ostatge truca i Sherlock respon, però l'ostatge, un nen, comença el compte enrere. En adonar-se que ha de demostrar la seva deducció, Sherlock detecta una supernova a la pintura que en realitat va aparèixer 200 anys després de Vermeer, salvant així el nen. El conservador del museu confessa haver preparat la falsificació i descobreix el seu còmplice: un home anomenat "Moriarty".

A insistència de Mycroft, Watson investiga la mort de West, i ell i Sherlock localitzen Joe Harrison, el germà de la promesa de West, que admet haver robat la unitat flaix i haver matat accidentalment West quan estava confós. Incapaç de vendre-la, Harrison es queda la unitat i la dóna a Sherlock. En adonar-se que la mort de West i la unitat flaix desapareguda eren el cinquè misteri, Sherlock envia un missatge de text al terrorista, oferint-li lliurar el dispositiu. Però al lloc de trobada, és Watson qui arriba com a cinquè ostatge, amb una armilla explosiva. Moriarty, que havia estat vist anteriorment com a el nou xicot de Molly, apareix i es presenta com "un especialista, igual que tu". Després de burlar-se i amenaçar Sherlock, Moriarty marxa però torna després que Sherlock tregui l'armilla de Watson. Amb diversos franctiradors apuntant a Sherlock i Watson. Sherlock apunta amb la seva pistola a l'armilla explosiva, amenaçant amb la destrucció mútua assegurada.

Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català el 2012.

Personatge Actor/actriu Veu en catalàSherlock HolmesBenedict CumberbatchCarles di BlasiDoctor WatsonMartin Freeman Àlex MeseguerSenyora HudsonUna StubbsLourdes LópezMycroft HolmesMark GatissAlbert MiezaMolly HooperLouise BrealeyLara UllodSarahZoe TelfordSílvia VilarrasaProfessor MoriartyAndrew ScottClaudi DomingoSergent Sally DonovanVinette RobinsonMarta UllodInspector LestradeRupert GravesRamon CanalsConnie PrinceDi BotcherNeus SendraKenny PrinceJohn SessionsEnric Isasi-Isasmendi

Fonts i al·lusions Lla trama combina les de diverses obres de Sir Arthur Conan Doyle.

La sorprenent ignorància de Sherlock, que es discuteix al blog de John, sobre diversos temes comuns, inclosa l'astronomia, prové de Estudi en escarlata, així com la molèstia de Holmes per la gent corrent que omple els seus caps de temes inútils. Andrew West, el nom de l'empleat de l'MI6, prové de "Els plànols del Bruce-Partington". L'episodi feia referència a "Les cinc llavors de taronja", enviades per una organització assassina com a advertència. A l'episodi, aquests llavors eren cinc bips electrònics, com els bips (el senyal horari) emesos cada hora per les emissores de ràdio analògiques de la BBC.

Producció Segons els comentaris del DVD, "El gran joc" va ser el primer episodi de Sherlock que es va produir després que la BBC acceptés la sèrie.La sèrie es va filmar en ordre invers perquè el cocreador Steven Moffat, l'escriptor del primer episodi "Estudi en rosa", estava ocupat amb la cinquena temporada de Doctor Who.

Andrew Scott va fer la seva primera aparició com a Jim Moriarty a "El gran joc". Moffat va dir: "Sabíem què volíem fer amb Moriarty des del principi. En Moriarty sol ser un dolent força avorrit i elegant, així que vam pensar que era algú que realment fes por. Algú que és un psicòpata absolut." Originalment, Moffat i Gatiss no volien incloure un enfrontament entre en Moriarty i en Sherlock als tres primers episodis, però es van adonar que "només havien de fer una escena d'enfrontament". Vam haver de fer una versió de l'escena de "El problema final" en què els dos enemics arxipresos es troben."

La residència de Sherlock al 221B Baker Street es va filmar al número 185 de North Gower Street. Baker Street era impracticable a causa del trànsit dens i la quantitat de coses etiquetades com a "Sherlock Holmes", que haurien de ser disfressades. El laboratori utilitzat per Sherlock fou rodat a l'Escola de Ciències de la Terra i l'Oceà de la Universitat de Cardiff.

"El gran joc" es va ambientar parcialment en una planta de clavegueram en desús.

Emissió i recepció "El gran joc" es va emetre per primera vegada a BBC One el 8 d'agost de 2010. Les xifres de la nit van ser vistes per 7,34 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD, una quota d'audiència del 31,3%. Les xifres finals d'audiència van pujar fins als 9,18 milions.

L'acollida de la crítica va ser molt positiva. Chris Tilly d'IGN va qualificar "El gran joc" amb un 9,5 sobre 10, descrivint-lo com "captivador de principi a fi". De l'aparició de Moriarty, va dir que "tampoc va decebre, ja que el dolent de la peça és diferent a qualsevol encarnació del personatge vista fins ara a la pantalla". També va elogiar el guió, dient: "El mèrit ha d'anar a l'escriptor Mark Gatiss, el seu guió és la combinació perfecta de la narrativa clàssica de Conan Doyle amb recursos argumentals i humor moderns, creant un misteri sofisticat que va ser el matrimoni perfecte entre el vell i el nou", i les actuacions de Cumberbatch i Freeman. John Teti, escrivint per The A.V. Club, va atorgar a l'episodi una A− i el va qualificar de "90 minuts extraordinàriament densos". A més, va elogiar Andrew Scott, escrivint que la seva "interpretació de Moriarty és una emocionant desviació de les primeres encarnacions de l'home".Sam Wollaston de The Guardian es va mostrar optimista pel programa, descrivint-lo com a "intel·ligent, emocionant i amb el nivell just de confusió" i va descriure "El gran joc" com "una barreja que funciona totalment" i "un viatge per posar-se a prova".

Referències

Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2010 Categoria:Sherlock