El blocatge metereològic és un patró de camps de pressió atmosfèrica que afavoreixen una interrupció del moviment normal dels sistemes baromètrics on les les isohipses de pressió a nivells superiors creen una configuració atípica dels vents d'alta altitud (corrent en jet). Aquest patró es caracteritza per un canvi en la circulació a nivells superiors, normalment d'oest a est, cap a ones quasi estacionàries o desviades
També es coneixen com a màxims de bloqueig o anticiclons de bloqueig. Aquests blocatges poden romandre al seu lloc durant diversos dies o fins i tot setmanes, fent que les zones afectades pels mateixos tinguin el mateix tipus de clima durant un període de temps prolongat. A l'hemisferi nord, el bloqueig prolongat es produeix amb més freqüència a la primavera sobre els oceans Pacífic oriental i Atlàntic. Si bé aquests esdeveniments estan relacionats amb l'ocurrència d'esdeveniments meteorològics extrems com les onades de calor, l'aparició i declivi en particular d'aquests esdeveniments encara no s'identifiquen bé en les previsions meteorològiques i són objecte de recerca per la comunitat científica.
Tipologia Els diferents tipus de règims de bloqueig comparteixen la característica fonamental d'una interrupció de la circulació atmosfèrica zonal. Així, el corrent en jet de l'oest, normalment molt ràpid i relativament recte, esdevé molt ondulat: ona de Rossby, amb un component de flux meridional molt pronunciat al voltant d'una circulació atmosfèrica tallada, evitant depressions i anticiclons en alçada.
Anticicló de blocatge miniatura|Anticicló de bloqueig a l'hemisferi nord, circulant a 500 hPa. La fletxa indica la direcció del moviment de l'aire. Aquest tipus de patró de bloqueig es produeix quan un anticicló de nivell superior desvia el flux zonal i el moviment normal d'oest a est de les depressions extratropicals migratòries . Aquesta situació sol ser causada pel lent moviment cap al nord d'una dorsal baromètrica des d'un anticicló subtropical dinàmic cap als pols, que després és bloquejat per una forta advecció d'aire càlid des de l'equador aigües amunt de l'anticicló. Aquest patró de bloqueig es caracteritza per un gran sistema anticiclònic amb una forta àrea de distorsió del flux nord-sud aigües amunt.
Generalment, el clima associat amb un anticicló bloquejador és persistentment càlid, sec i assolellat, propici a condicions de sequera i, si el bloqueig es produeix a l'estiu, a una onada de calor. Un anticicló bloquejador es pot associar amb blocatges tipus Rex o Omega. Quan la circulació atmosfèrica es troba amb un anticicló bloquejador, es divideix en dos corrents, un que es mou cap a la regió polar i l'altre cap a la regió equatorial.
Depressió de nucli fred miniatura|Un sistema estacionari de baixa pressió freda aïllat de la circulació general Una depressió de nucli fred o baixa freda, és un sistema de baixa pressió que està aïllat de la circulació atmosfèrica general i es caracteritza per una massa d'aire fred sense un límit clar que la separi de les masses d'aire circumdants. Aquest patró meteorològic és típic d'un patró de bloqueig que pot persistir durant dies . Tot i que pot ocórrer en qualsevol estació, és més habitual a la primavera i la tardor quan una massa d'aire polar és portada cap al sud pel corrent en jet que es mou a altituds de 5 a 9 km. Aquest fenomen ocasional pot ocórrer a les latituds mitjanes i en qualsevol època de l'any, especialment al llarg de la costa mediterrània i els Grans Llacs d'Amèrica del Nord a l'abril i l'octubre.
Sota un sistema de baixa pressió tallat, preval un clima persistentment humit, plujós i fred, que afavoreix les inundacions i, fins i tot, poden desencadenar una onada de fred si es produeix a l'hivern, o una gota freda o DANA, característica de la Mar Mediterrània.
Vòrtex polar
esquerra|miniatura|Animació de generació d'un vòrtex polar amb satèl·lit del National Environmental Satellite, Data, and Information Service (22/01/2020) Els ciclons o vòrtexs polars es caracteritzen per ser una gran regió d'aire fred i rotatori que envolten les dues regions polars de la Terra. Els vòrtexs polars també existeixen en altres cossos planetaris rotatoris i de baixa obliqüitat. El terme vòrtex polar es pot utilitzar per descriure dos fenòmens diferents: el vòrtex polar estratosfèric i el vòrtex polar troposfèric. Els vòrtexs polars estratosfèrics i troposfèrics giren en la direcció de la rotació de la Terra, però són fenòmens diferents que tenen mides, estructures, cicles estacionals i impactes sobre el clima diferents.
Quan el vòrtex polar és fort, els vents de l'oest augmenten en força, mentre que quan és feble, el patró general de flux a través de les latituds mitjanes s'inclina i es produeixen brots de fred importants. Els ciclons extratropicals que migren a latituds més altes creen depressions de nucli fred dins del vòrtex polar. Les erupcions volcàniques als tròpics provoquen un vòrtex polar més fort durant l'hivern fins a dos anys després. La força i la posició del cicló donen forma al patró de flux a través de l'hemisferi de la seva influència. Un índex que s'utilitza a l'hemisferi nord per mesurar la seva magnitud és l'oscil·lació àrtica.
Blocatge omega miniatura|Posició dels centres de pressió i del fluxe d'aire dins d'un blocatge Omega. Un blocatge omega es caracteritza per la forma de la seva circulació atmosfèrica de nivell superior, que s'assembla a la lletra grega Ω, omega. Normalment, consta de dos sistemes de baixa pressió de nivell superior que envolten un sistema d'alta pressió que bloqueja. L'extensió geogràfica d'un blocatge Omega és molt gran i pot abastar tot un continent. Sota el sistema d'alta pressió, el clima serà càlid i sec, mentre que serà fred i humit sota els sistemes de baixa pressió. Dins d'aquest tipus de patró de bloqueig a gran escala, hi ha tres zones de deformació del fluxe nord-sud, o meridional:
La primera zona s'estén cap a l'oest del bloc. L'aire que prové de l'oest es veu forçat cap avall cap a l'equador al voltant del primer sistema de baixa pressió tallat, fet que provoca una forta advecció d'aire fred dels pols cap a ell;
La segona zona de deformació es troba entre el sistema d'alta pressió que bloqueja i el sistema de baixa pressió anterior. L'aire gira en direcció anticiclònica al voltant del sistema d'alta pressió. Aquest fluxe porta aire calent que puja des de l'equador;
La tercera zona es troba aigües avall entre l'anticicló de bloqueig i el segon sistema de baixa pressió, que s'estén fins a la seva perifèria equatorial. Porta aire fred a aquest sistema de baixa pressió.
Blocatge Rex miniatura|241x241px|Exemple d'un bloqueig de tipus Rex davant la costa oest d'Amèrica del Nord (esquerra) el gener de 2007 Un blocatge Rex o en romb, és un patró de sistema d'alta pressió que es troba al nord d'un sistema de baixa pressió. Generalment, ambdós sistemes: alta de bloqueig i baixa de tall, tenen circulacions tancades. Els sistemes superficials quedaran atrapats per la baixa de nivell superior o hauran de seguir el patró en forma de S invertida al seu voltant, el que implica que serà difícil desallotjar el bloc Rex.
El terme prové del nom del meteoròleg Daniel F. Rex, que els va identificar per primer cop el 1950. També es pot conèixer amb un nom diferent en algunes parts del món, en particular l'expressió anglesa "high over low". En aquest tipus de patró de bloqueig, la circulació atmosfèrica és oposada al flux zonal habitual. Apareix com un corrent en jet intens que flueix d'est a oest.
Onades de calor
esquerra|miniatura|295x295px|Una zona d'alta pressió a l'atmosfera superior atrapa la calor prop del terra, formant una ona de calor (exemple per Amèrica del Nord) Una onada de calor és un fenomen meteorològic caracteritzat per temperatures de l'aire anormalment altes, tant de dia com de nit, que duren des d'uns quants dies fins a unes quantes setmanes, sobre una àrea relativament extensa. Es produeix amb un escalfament significatiu de l'aire o amb una afluència d'aire molt calent (per exemple, a Europa: el vent de sirocco del Sàhara), que provoca una disminució significativa de l'interval de temperatura entre el dia i la nit, ja que la calor s'acumula més ràpid que no pas es dissipa per convecció o radiació.
Les onades de calor a l'estiu són el resultat de patrons de bloqueig similars, que normalment impliquen la col·locació de la dorsal subtropical semipermanent. L'onada de calor del 2003 a Europa es va produir, durant un any en què Amèrica del Nord va experimentar temperatures notablement per sota del normal i precipitacions superiors al normal, especialment durant els mesos de primavera. L'alta quantitat de pluja a Amèrica del Nord va augmentar els nivells d'energia del corrent en jet polar, impulsant-la cap al nord a Europa i donant lloc a una dorsal d'alta pressió estàtica i prolongada que va conduir l'aire calent del desert del Sàhara cap a Europa.
Referències
Vegeu també Cicló extratropical Cúpula de calor Dorsal (meteorologia)
Categoria:Pressió Categoria:Atmosfera terrestre Categoria:Canvi climàtic Categoria:Onades de calor