Amalia Brugnoli Samengo (Milà, 11 d'agost de 1802 - 1892) va ser una ballarina italiana, a més de mim i primera ballarina, recordada com la iniciadora de la dansa de puntes, quan, el 1823 va ballar amb aquesta tècnica a La Fée et le Chevalier, d'Armand Vestris, a Viena.
Biografia Nascuda a Milà el 1802, filla de dos «primers grotescos», els ballarins Paolo i Giuseppa Brugnoli, el 1813 es va matricular a l'Acadèmia Imperial de Ballet del Teatro alla Scala, que havia obert les portes aquell mateix any, i va ser una de les primeres graduades. A Milà, també va ser alumna privada de Carlo Blasis durant el període en què ballava a La Scala. Com tots els estudiants, ja des del començament dels anys de formació, va fer una valuosa contribució a les representacions del teatre participant en òperes i ballets; hi ingressà al 1817 i debutà amb Prometeu, de Salvatore Viganò. Activa a Itàlia i a l'estranger, va ser una de les millors ballarines de l'època i una de les estudiants més cèlebres de l'Escola de Ballet de La Scala.miniatura|245x245px|Amalia Brugnoli en un retrat de Gallo Gallina|esquerraSota la direcció del mestre Louis Henry, va esdevenir primera ballarina seriosa al Teatro Sant'Agostino de Gènova. També va ballar al Teatro San Carlo de Nàpols i al Teatro Regio de Torí, on el 1823 va actuar en la dansa pantomima de cinc actes Haroum-al-Rachid, de Pietro Angiolini. El 1823, sota les classes del mestre Augusto Vestris i el seu fill Armando, va ballar a Viena al ballet La Fée et le Chevalier , d'Armando Vestris, en què va actuar per primera vegada amb entusiasme i velocitat ballant sobre les puntes. Maria Taglioni, observant la seva tècnica, l'aplicaria ella mateixa en un ballet sencer, La Sylphide, el 12 de març de 1832 a l'Òpera de París. miniatura|253x253px|Amalia Brugnoli, al gran Teatre Apol·lo de Roma, la primavera de 1840 De tornada a Itàlia, Amalia Brugnoli va ballar amb Blasis i el 1828, després d'una estada a Nàpols, es va casar amb el coreògraf i ballarí principal del Regio Teatro San Carlo, Paolo Samengo. El 1832, els Samengo van actuar junts al King's Theatre de Londres, on la crítica i el públic van aplaudir la precisió «infal·lible» del ball de puntes de Brugnoli.
En aquells anys, Amalia Brugnoli i Paolo Samengo van viatjar i actuar per tot Itàlia i diversos països europeus, i almenys van estar tota una temporada al Théâtre des Bouffes de París. A la temporada 1837-38, Amalia va ballar La Sílfide a la Fenice en la versió d'Antonio Cortesi. I al 1840 actuava al gran Teatre Apol·lo, a Roma.
Al 1837 naixeria el seu primogènit, Federico, al qual seguiria Giuseppe, el 1844.
Referències
Categoria:Ballarins milanesos Categoria:Morts a Milà Categoria:Artistes milanesos