miniatura|Cràter lunar Krieger amb importants dorsals rugoses a la rodalia Les dorsals rugoses són dorsals baixes que de vegades poden estendre's centenars de quilòmetres a través dels mars de la Lluna. Les dorsals rugoses sovint tenen diversos quilòmetres d'amplada i diverses desenes de metres d'alçada.
Les dorsals rugoses es formen com una forma de tectònica de compressió. Es creu que es van formar quan la lava dels mars es va refredar primer i després es va contraure. La lava es va doblegar cap amunt per formar les dorsals rugoses.
La paraula llatina dorsum (plural dorsa) s'utilitza per anomenar les dorsals rugoses. La nomenclatura estàndard de la IAU utilitza noms de persones famoses per identificar les dorsals rugoses. Per exemple, Dorsa Burnet (a l'oest de l'altiplà d'Aristarc a l'Oceanus Procellarum) rep el nom del filòsof i geocientífic anglès Thomas Burnet.
Camps de roques ben definits a les dorsals rugoses Algunes dorsals lunars, com la que es troba a la part nord del Mare Humorum, prop de la vora sud del cràter Gassendi, mostren camps ben definits que consisteixen en roques d'albedo relativament alta. Aquests camps ben definits es poden trobar a les imatges d'alta resolució del Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO). El seu aspecte a la superfície lunar es pot comparar amb les neus pinnaclesPinnacles de la serralada dels Andes a la Terra, o amb els pinacles de l'Austràlia Occidental.
El mateix tipus de camps de roques també es produeix als vessants del sorprenent sistema de solcs del cràter Vitello, a la vora sud del Mare Humorum.
Poc després de l'aterratge de la sonda estatunidenca tripulada Surveyor 1 a l'anell Flamsteed P, a la part sud de l'Oceanus Procellarum, es va fotografiar un camp de roques distant que mostra certa semblança amb els camps de roques ben definits de les dorsals rugoses. Igual que en aquests camps de roques, el camp de l'anell Flamsteed P està format per roques d'albedo relativament alta.National Geographic, October 1966, Surveyor: Candid Camera on the Moon (Homer E. Newell), page 589David M. Harland, Exploring the Moon: the Apollo expeditions (Springer, 1999), page 13 (Surveyor 1)
Dorsals circulars, el·líptiques i en forma d'arc Lamont A la part oest-sud-oest del Mare Tranquillitatis, es troba la Formació Lamont, el·líptica força prominent, amb un diàmetre de 75 quilòmetres, que consisteix en un sistema de dorsals de forma concèntrica. El nom Lamont prové dels selenògrafs Johann Nepomuk Krieger (1865-1902) i Rudolf König (1865-1927), i rep el nom de l'astrònom escocès-alemany Johann von Lamont (1805-1879). Lamont és el primer sistema de dorsals de mare que rep el nom d'una persona, sense cap referència addicional al tipus de formació superficial (dorsa: dorsals rugoses). Les millors condicions per observar la Formació Lamont amb un telescopi són poc després de la sortida del sol local a la superfície lunar (terminador del matí) i poc abans de la posta de sol local (terminador del vespre). El centre de la Formació Lamont es troba a 130 quilòmetres al nord del lloc d'aterratge de l'Apollo 11.
Lambert R A la part central del Mare Imbrium, just al sud del prominent cràter d'impacte Lambert i al nord del cràter en forma de bol Pytheas N, hi ha una formació circular o en forma d'anell que consisteix en dorsals rugoses i turons baixos i allargats. Aquesta formació va ser designada com a Lambert R per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).
El·lipses de Damoiseau G Al sud-sud-oest del cràter Damoiseau G en forma de bol a l'Oceanus Procellarum es troba una formació el·líptica composta per dorsals rugoses, la part sud-est de la qual, a prop del cràter Damoiseau Ga en forma de bol, conté diversos turons baixos. El diàmetre d'aquesta formació el·líptica mesura aproximadament 100 quilòmetres. Al centre d'aquesta el·lipse, es pot trobar un petit turó sense nom amb un diàmetre de 2 quilòmetres. Sempre que la il·luminació sigui favorable (sortida del sol local, terminador del matí), aquest petit turó, així com el sistema el·líptic de dorsals rugoses, es poden observar amb telescopis d'aficionats.
Reiner R Al sud-sud-oest del prominent cràter Reiner a l'Oceanus Procellarum, o aproximadament a mig camí entre els cràters Hermann i Reiner, es troba el cràter fantasma Reiner R, que consisteix en un sistema circular de dorsals amb dos turons allargats que, amb una mica d'imaginació, semblen la forma d'uns auriculars. Els dos turons, que es poden observar fàcilment, serveixen com a ajuda per localitzar la totalitat de Reiner R amb un telescopi. El diàmetre de Reiner R és d'uns 40 quilòmetres.
Anell de Posidonius γ (anell de Posidonius gamma) Al sud-oest de la superfície de Posidonius, a la part oriental de Mare Serenitatis, es troba una formació anular que consisteix en les extensions més septentrionals del pronunciat sistema de dorsals del mare Dorsa Smirnov, on també es troba el petit cràter d'impacte Posidonius γ (Posidonius gamma) amb una albedo alta. El diàmetre de la formació anular és comparable al de la superfície de Posidonius. Aquest anell es representa al mapa B3 del System of Lunar Craters (SLC), en català: Sistema de Cràters Lunars.
Jansen R Al nord del cràter Jansen, poc profund i relativament pla, a Mare Tranquillitatis es troba la formació Jansen R, composta per una cresta el·líptica de mare amb un cràter fantasma extremadament pla. El diàmetre de Jansen R és de 25 quilòmetres. Just a l'est-sud-est de Jansen R, es pot trobar un cràter fantasma sense nom amb un diàmetre de 8 quilòmetres.
Anell Dorsa Barlow Al sud-oest del complex Gardner Megadome i al nord-est del sistema de dorsals rugoses Dorsa Barlow, a la part nord-est del Mare Tranquillitatis, es troba un cràter fantasma compost per una dorsal circular. El diàmetre d'aquest anell és de 18 quilòmetres i la ubicació és 15° Nord / 32° Est.
Mitja el·lipse al nord-oest de Harding Al nord-oest del prominent cràter d'impacte Harding i just al sud de la muralla molt erosionada Repsold C, a la part nord d'Oceanus Procellarum, hi ha un conjunt de crestes sense nom, amb un sistema el·líptic en un dels seus nodes, que presenta una ruptura a la meitat nord. El diàmetre d'aquesta mitja el·lipse fa 45 quilòmetres.
Dorsal rugosa en forma d'arc a Ancient Newton Just al sud de la plana de Plató, a la part més septentrional del Mare Imbrium, es troba la formació Ancient Newton, que consisteix en una zona circular plana delimitada per una dorsal rugosa en forma d'arc (les parts oriental, sud-oriental i meridional del límit circular), el turó Pico (la part sud-sud-oest), el cràter en forma de bol Pico G (la part sud-oest), un turó que pertany als Montes Teneriffe (la part occidental) i un segment d'altiplà en forma d'arc just al sud de la plana de Plató (les parts nord i nord-est). Ancient Newton deu el seu nom al selenògraf alemany Johann Hieronymus Schröter, que va donar a aquesta formació el nom de Newton. Posteriorment, els selenògrafs van traslladar el nom Newton a un cràter prop del pol sud de la lluna. Observadors lunars experimentats com Patrick Moore van continuar anomenant la formació circular al sud de Plató d''Ancient Newton. El diàmetre d''Ancient Newton és el mateix que el de la plana de Plató.
Les dorsals occidentals de l'Ancient Thebit La Rupes Recta (ferrocarril de W.R. Birt), semblant a un ferrocarril, a la part sud-est del Mare Nubium, està envoltada per les restes d'una conca d'impacte molt erosionada, la vora oriental de la qual és la més recognoscible. El prominent cràter d'impacte Thebit es troba dins d'aquesta vora oriental. Amb una mica d'imaginació, la vora occidental d'aquesta conca d'impacte es pot trobar en un sistema de dorsals rugoses en forma d'arc, que dóna al conjunt un aspecte més o menys circular. El vulcanòleg i selenòleg estatunidenc Charles A. Wood va anomenar aquesta conca d'impacte Ancient Thebit. La designació d'aquesta conca d'impacte es pot trobar al mapa D6 del Sistema de Cràters Lunars (SLC).
Formació circular al voltant de Cavalerius F El cràter Cavalerius F, en forma de bol, al límit occidental de l'Oceanus Procellarum, està envoltat per les restes d'una formació circular amb un diàmetre de 80 quilòmetres. Planitia Descensus es troba a la part sud d'aquesta formació circular, anomenada així perquè el mòdul d'aterratge no tripulat rus Luna 9 s'hi va estavellar. La part oriental de la formació circular consisteix en una cresta de marea en forma d'arc sense nom. Les parts occidental, sud-oest i meridional consten de turons i muntanyes baixes. Tanmateix, la part nord-nord-est no hi és.
Anell Dorsum Termier A la part més meridional de Mare Crisium hi ha Dorsum Termier, amb un sistema perfectament circular de dorsals rugosaes contra la vora sud de la conca. El diàmetre d'aquest sistema és de 15 quilòmetres. Tanmateix, aquest sistema no s'ha de confondre amb la resta del cràter semicircular al nord-est del proper cràter Shapley.
Anell a l'est-sud-est de Krafft U A uns 40 quilòmetres a l'est-sud-est del cràter Krafft U, en forma de bol, a l'Oceanus Procellarum, hi ha un anell amb un diàmetre de 5 quilòmetres situat a l'esperó sud d'una cresta de mare sense nom al sud-est del prominent cràter d'impacte Seleucus. Aquest anell forma un altiplà circular pla dins de la cresta de mare. Com que el diàmetre d'aquest altiplà circular és de només 5 quilòmetres, i la llum solar ha de brillar de manera força plana sobre la zona en qüestió per fer visibles les nombroses irregularitats, aquesta formació és extremadament difícil de detectar amb telescopis. La millor manera d'estudiar aquesta formació és mitjançant el mapa en línia ACT-REACT QuickMap, compilat a partir d'imatges d'alta resolució del Lunar Reconnaissance Orbiter.
Carena en forma de diamant amb cantonades arrodonides a l'oest de Lippershey Just a l'oest del cràter Lippershey, en forma de bol, a la part sud del Mare Nubium, es pot trobar una dorsal romboïdal amb cantonades arrodonides. El diàmetre del romboide és d'uns 20 quilòmetres. El cràter Lippershey es troba dins de la cantonada oriental del romboide. Just a l'est-nord-est de Lippershey i del romboide hi ha un altiplà circular amb un diàmetre de 5 quilòmetres. Aquest altiplà circular forma part d'una cresta romboïdal sense nom i sense ressenya.
Anell D de Kepler A l'oest del prominent cràter d'impacte Kepler a l'Oceanus Procellarum, es poden trobar les restes d'una muralla en forma d'anell molt erosionada, de la qual només se'n conserven diversos túmuls i una cresta de mare en forma d'arc. El límit oest-sud-oest d'aquesta muralla ha desaparegut completament, però el cràter incomplet Kepler D determina la seva posició de manera substitutiva. La cresta de mare en forma d'arc es troba a la part est-nord-est de l'anell. Aquesta formació incompleta en forma d'anell està marcada al mapa E4 SLC del Sistema de Cràters Lunars, però mai no se li ha donat un nom ni una lletra pròpia. El seu diàmetre és aproximadament el doble que el del cràter Kepler.
Dorsals extremadament primes Al nord d'Herigonius Al nord del cràter d'impacte Herigonius, a la part sud-est de l'Oceanus Procellarum, es troben el romanent del cràter en forma d'arc Herigonius ν (Herigonius nu') i una dorsal rugosa extremadament prima i sense nom amb una amplada de poc més de 200 metres. La longitud d'aquesta cresta de mare és d'aproximadament 10 quilòmetres i està orientada completament de nord a sud, cosa que significa que aquesta cresta de mare està idealment posicionada per proporcionar prou ombra durant la sortida o la posta de sol locals. La posició d'aquesta cresta de mare extremadament prima és a uns vint quilòmetres a l'oest del romanent del cràter en forma d'arc Herigonius ν. Com passa amb moltes altres dorsals rugoses, aquesta prima dorsal rugosa també està esquitxada de camps de roques. Gairebé tots els camps de roques es troben al flanc occidental d'aquesta dorsal rugosa.
A l'est del delta dels Montes Harbinger