Utricularia vulgaris és una planta amb flors del gènere Utricularia que s'inclou dins de la família de les lentibulariàcies. És una espècie de distribució euroasiàtica, incloent-hi la península Ibèrica, (i també al nord d'Àfrica). Es pot trobar pràcticament en tota mena d'ambients aquàtics amb aigües estancades i segurament no viu als Països Catalans.
Tot i això, la Flora dels Països Catalans diu que és una espècie present a Catalunya i al País Valencià. Però Flora Iberica assegura que només es troba a la serralada Cantàbrica, a les províncies de Santander i León.
Hi ha hagut una confusió bastant gran a l'hora de diferenciar els exemplars corresponents a aquesta espècie amb Utricularia australis que és un tàxon molt semblant: Avui en dia sembla estar més acceptat que als Països Catalans hi viuria aquesta altra espècie, mentre que les cites d'U.vulgaris a Catalunya han estat corregides i traspassades a U.australis.
Descripció Les lentibulariàcies són espècies normalment carnívores. La utriculària es una espècie de vida aquàtica, submergida, més o menys fixada al substrat, encara que les flors, de color groc viu, apareixen al capdamunt d'uns peduncles erectes que surten de l'aigua, en inflorescències de 6-12 flors. Tenen els pètals soldats (gamopètales) i la corol·la zigomorfa, bilabiada. El llavi inferior porta un esperó aparent, cònic i lleugerament corbat
És una herba ramificada, que sura a l'aigua i normalment no es troba fixada al substrat. Les tiges són de color verd, amb fulles ovades, molt dividides en segments linears, amb segments filiformes (laciniats), amb petits pèls en els segments finals. Sobre les tiges surten unes petites vesícules (anomenades utricles) que funcionen com a trampes per a capturar petits invertebrats aquàtics
Diferenciar aquesta espècie correctament no és fàcil: cal fixar-se en petits detalls i mesurar amb cura els pedicels que porten les flors, que són 2-3 cops més llargs que les bràctees (3-5 vegades a U.australis); el llavi superior de la corol·la és aproximadament tant llarg com el paladar i els marges laterals del llavi inferior són reflexos. L'esperó és glandulós només a una cara de la seva superfície interna.
També és semblant a Utricularia minor (que només viu a la cara nord dels Pirineus), però A. vulgaris és tota ella més robusta i només té tiges d'una sola mena, amb fulles dividides dicotòmicament i utricles.
Taxonomia Aquesta espècie va ser publicada per primer cop per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Referències
Categoria:Plantes aquàtiques Categoria:Utriculària