Arslan Tash (, ‘pedra del lleó’), l'antiga Hadātu, és un jaciment arqueològic del nord de Síria, en la governació d'Alep, situat uns 30 km a l'est de l'Eufrates i proper a la ciutat de Kobani.
Història La ciutat fou el centre d'un regne arameu de l'edat del ferro, que fou conquistat pels assiris en el . El jaciment inclou un palau assiri tardà, un santuari dedicat a Ixtar i un temple hel·lenístic. L'assentament s'envolta d'una muralla les portes de la qual estan adornades amb lleons de pedra.
De la ciutat, se sap que va ser annexionada a Assíria l'any 857 abans de la nostra era per Salmanassar III, després d'una expedició militar que acabà amb la deportació del rei Ahuni. De la seua fase d'autonomia queden unes escultures, entre les quals una estela amb la imatge del déu de la tempesta que cavalca un toro i branda un llamp, obra del mateix taller de la sèrie de Suhi i Katuwa de Carquemix.
Les insripcions demostren que, malgrat el nom arameu, la ciutat estava administrada pels luvites, un poble neohitita. Al començament del pertany el desenvolupament amb la conformació de la ciutat baixa, l'anell semicircular de murs, la ciutadella desplaçada sobre l'Eufrates i els grans lleons com a decoració de les portes.
Després de la conquesta assíria, la ciutat esdevingué la residència del governador Shamsi-ilu, durant el regnat de Teglatfalassar III. En aquesta època s'edificà un palau amb pintures que celebraven les empreses del governador.
Arqueologia esquerra|miniatura|Mapa dels apartaments privats al palau assiri El jaciment d'Arslan Tash fou estudiat per primera vegada al 1836 per una missió dirigida per Francis Rawdon Chesney. La primera excavació del segle XIX la va dirigir l'arqueòleg francés François Thureau-Dangin per al Museu del Louvre en dues breus campanyes al 1928.F. Thureau-Dangin et al., Arslan-Tash, P. Geuthner, 1931.
El 2007 i 2008 els treballs d'excavació es reprengueren amb les campanyes realitzades per un equip conjunt de la Universitat de Bolonya i de la Direcció General d'antiguitats i museus de Síria, dirigida per Anas al-Khabour i Sheila Carter. Cada sessió durava una setmana.
Les excavacions confirmaren la identificació de la ciutat d'Hadātu, coneguda per fonts assíries, de la qual aviat es tragué a la llum la muralla de planta rectangular, amb tres portes i un palauet assiri provincial datable de mitjan segle VIII abans del present. Al costat del palauet hi havia un edifici, del qual es van extraure llastres ebúrnies de decoració i parts del mobiliari, de la mena de les trobades per Austen Henry Layard i William Kennett Loftus a Nimrud, i per Paul-Émile Botta a Khorsabad (Dur Xarrukin) i que més tard Richard David Barnett va atribuir a dues escoles diferents; la primera fenícia i la segona del nord de Síria.
Les peces de vori esquerra|miniatura|Placa de vori Els descobriments més importants d'Arslan Tash són les peces de vori d'extraordinària qualitat artística que es trobaren en l'expedició del 1928, dins d'un palau més antic que el del període neoassiri, que data del segle IX abans de la nostra era. Segons la llei de l'època, les repartiren entre el Museu Arqueològic d'Alep i el del Louvre, excepte la part que acabà en el mercat clandestí (probablement a causa de les excavacions no autoritzades) i que està repartida entre altres museus.
El vori trobat a Arslan Tash pertany a totes dues escoles. Hi apareixen les escenes de tipus egipci i les composicions heràldiques ben equilibrades en baix relleu, típiques de la tradició fenícia (amb temes com els genis alats que subjecten el papir damunt el qual hi ha Maat, o el jove Horus entre carners alats), com el relleu més alt i cromàtic de Síria septentrional, documentat ací per un sola llastra, que representa en aquest cas específic un dignatari. Els estudiosos han individualitzat entre aquest vori testimoniatges d'una tercera escola amb probable seu a Damasc. Es tracta de variants de tipus fenici, amb composicions menys elegants i formes més bastes. L'atribució en aquest cas es veuria confirmada per un fragment eburni no esculpit que porta la dedicatòria en arameu al senyor Haza-el, potser identificable amb un sobirà de Damasc contemporani de Salmanassar III. Si fos així, el lot constituiria, com els de Nimrud i Dur Xarrukin, part d'un botí obtingut pels assiris durant la conquesta de Síria i reunit en el centre provincial de Khadalu. Això confirmaria la importància de la ciutat com a avançada, importància ja testimoniada per la presència en el jaciment d'un temple de la dea Ixtar del qual provenen estàtues de lleons, toros i divinitats de pur estil assiri. Els amulets d'Arslan Tash són bocins més petits, l'autenticitat dels quals es debat.
Relleus de les portes Els relleus d'Arslan Tash són baixos relleus de persones i animals a les portes de la ciutat i del temple. La datació dels relleus és confusa, tot i contenir una inscripció de Teglatfalassar III de l'Imperi neoassiri.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Síria Categoria:Ciutats d'Assíria