Les coves de Pech de l'Azé són un jaciment prehistòric situat al municipi de Carsac e Alhac, al departament de la Dordonya, a la regió de la Nova Aquitània. Pech de l'Azé I és un jaciment de referència per al paleolític mitjà de l'estat francés..

Situació Les coves es troben al nord-oest de Carsac e Alhac, a prop de la carretera que duu a Gordon.. El jaciment conté cinc coves, de Pech I a Pech V, situades a la Vall de l'Énea,. un petit afluent del Dordonya, a la riba dreta. Són a uns deu quilòmetres de la Cova del Roc de Combe a Pairinhac, al departament dÒlt. Els dos jaciments són similars.

Geològicament, ocupen la mateixa posició que la Cova del Roc de Combe a la vora oriental de la conca d'Aquitània, entre les formacions del Cretaci superior del Perigord i els altiplans juràssics del Carcí.Carte « Géologie » activée. Vous pouvez bouger la carte (cliquer et maintenir puis bouger la souris), zoomer (molette de souris ou échelle de l'écran), moduler la transparence, désactiver ou supprimer les couches (= cartes) avec leurs échelles d'intensité dans l'onglet de "sélection de couches" en haut à droite, et en ajouter depuis l'onglet "Cartes" en haut à gauche. Les distances et surfaces se mesurent avec les outils dans l'onglet "Accéder aux outils cartographiques" (petite clé à molette) sous l'onglet "sélection de couches".

Història de les excavacions El 1816 François Jouannet va descobrir Pech de l'Azé I.. L'abat Audierne hi va fer excavacions el 1828,. i Édouard Lartet i Henry Christy el 1864. Louis Capitan i Denis Peyrony excavaren Pech de l'Azé I el 1909, i hi van trobar les restes d'un crani d'un nadó.. El 1927 el jaciment fou classificat com a Monument històric.

Pech de l'Azé I fou excavat de nou per Raymond Vaufrey (1929-1930),. després per Maurice BourgonNo confongueu Maurice Bourgon amb Maurice Bourlon (1875-1914), tots dos arqueòlegs. i François Bordes (1949-1953).... Bourgon i F. Bordes van descobrir Pech de l'Azé II el 1949.. Bordes (1954) en va definir 10 nivells arqueològics, i la capa 1 la més recent..

François Bordes estudià el jaciment de nou entre el 1970 i el 1971.. El 1973, H. Laville va determinar vint nivells cronoestratigràfics dels dipòsits, tot subdividint els 10 nivells definits per F. Bordes,. que hi havia definit (1975) una nova variant poc comuna del Mosterià: l'Asinipodià, que va des dels 82000 als 70000 anys abans del present (SIO 5a a 4)..

Les anàlisis micromorfològiques (Goldberg, 1979) i després cronològiques. (Grün & Stringer, 1991, Grün et al., 1991, vuitanta dates ESR publicades sobre les capes 2 a 9) per a Pech II. mostren contradiccions amb les interpretacions de F. Bordes (1954-1955) i H. Laville (1973).

Mentrestant, el 1983 una datació per urani-tori realitzada per Schwarcz i Blackwell d'un sòl estalagmític de la capa 2 de Pech II va donar la data de -103000 +30/-25..

El 1999, Soressi et al. emprenen l'estudi dels materials de les excavacions dels 1970-71, els resultats de les quals havien romàs inèdits,.. i van reprendre les excavacions els 2004-2005 en una petita àrea per a complementar el material arqueològic; els aproximadament 10 m2 excavats van proporcionar unes restes.. Mentrestant, l'any 2000, J.-J. Cleyte-Merle, director del Museu Nacional de Prehistòria, instal·là una tanca al voltant del jaciment per a protegir-lo; i el 2005 s'instal·là un refugi de fusta de gairebé 100 m2 cobert amb revestiment per a protegir les proves arqueològiques de les inclemències del temps i la vegetació..

Geologia Pech-de-l'Azé II Texier, en reexaminar al 2006 els esdeveniments geològics que havien ocorregut a Pech II, identificà set fases en l'evolució del jaciment:

Final del Terciari o inici del Quaternari, edat incerta. Dipòsits fluvials d'arena endocàrstica d'edat incerta. Escorriment i esllavissada, amb criosol poc profund: primera part de l'etapa isotòpica d'oxigen 6 (SiO6). Intensificació del fred, esllavissament predominant, gelades profundes als dipòsits subjacents -part superior de SIO 6.. Escorrentia predominant -SIO 5 (Würm I).. Transformació de sediments anteriors en roca sedimentària (evolució diagenètica), gelisol profund -SIO 4 i 2. Bioturbació significativa, fenòmens de carbonatació -SIO 1.

La datació de les capes 9 a 5, segons F. Bordes, se situa entre el final del SIO 7 i el començament del SIO 5; la de les capes 4 a 2 va des de la fi de SIO 5 fins al començament de SIO 3.. miniatura| Xiquet de Pech de l'Azé I

Arqueologia Les coves formen un jaciment arqueològic que data del mosterià de tradició acheuliana de tipus B.. Aquest període també es troba en Pech de l'Azé I, i va proporcionar un crani fòssil d'un xiquet neandertal d'aquest període. a la part inferior de la capa 6. Aquestes són les restes humanes més antigues del mosterià de tipus B (amb l'excepció d'una dent aïllada). La capa 6 s'ha datat d'entre 37.000 i 51.000 anys enrere; el crani està datat d'entre 41.000 i 51.000 anys enrere..

Els dipòsits del Riss i del Würm I foren destruïts a Pech de l'Azé I durant l'interestadial de Würm I-II; i sols sobreviuen a Pech de l'Azé II, que, en estar menys exposat, havia estat menys usat i és molt pobre en restes arqueològiques.. La part frontal de la volta del Pech II s'ensorrà després del Riss.

S'han descobert molts fogars en diversos nivells i llocs, alguns clarament dins la cova; per tant, aquests es posaren encara més cap a dins en el moment del seu ús.. En Pech II, les capes del MTA mostren fogars amb depressions que contenen cendra i que s'estenen en una vora per una minitrinxera. Aquesta forma de fogar es troba en altres jaciments en diversos llocs i períodes (aurinyacià I del Roc de Combe, capa IA de Corbiac, solutrià de la cova decorada d'Ambrosi..

Bordes informa que en Pech-de-l'Azé II hi havia un os gravat que data del MTA i un os perforat del Mosterià. Els "gravats" de l'os (un fragment de costella) són les impressions naturals dels solcs vasculars, posades de manifest per microscòpia òptica i anàlisi SEM, i per comparança amb ossos actuals.Photo et dessin de l'os « gravé ». miniatura|Bloc de pigments del Pech de l’Azé

Pigments S'hi trobà una gran quantitat de pigments, així com a la Grotte du Renne, al jaciment de la Cova dels rens d'Arcy-sur-Cure (Yonne, Borgonya), i en altres llocs. Així, Pech I va revelar més de 250 blocs de diòxid de manganès usat..

Els pigments s'usaven sobre cuir treballat (roba, tendes de campanya), cosa que demostra que molt abans de l'aparició de pintures rupestres a Europa, els neandertals ja sabien com manipular els materials colorants i no van esperar que l'Homo sapiens donàs una dimensió simbòlica als seus objectes quotidians.

Notes

Referències

Bibliografia [Texier 2006] Jean-Pierre Texier, « Nouvelle lecture géologique du site paléolithique du Pech-de-l'Azé II (Dordogne, France) », Paléo, no 18, 2006, p. 217-236 (lire en ligne, consulte le 7 mai 2018) [Bourgon & Bordes 1950] Maurice Bourgon et François Bordes, «  », Bulletin de la Société préhistorique française, vol. 47, nos 6-8, 1950, p. 381-383 (lire en ligne [archive] [sur persee]). [Bourgon & Bordes 1951] Maurice Bourgon et François Bordes, «  », Bulletin de la Société préhistorique française, t. 48, nos 11-12, 1951, p. 520-538 (lire en ligne [archive] [sur persee], consulté en avril 2021). [Bordes 1954] François Bordes, «  », L'Anthropologie, vol. 58, nos 5-6, 1954, p. 401-432. [Bordes 1971] François Bordes, «  », Munibe, Sociedad de Ciencias Naturales Aranzadi, no 1, 1971, p. 5-23 (lire en ligne [archive] [PDF] sur aranzadi.eus, consulté en avril 2021). [Bordes 1975] François Bordes, «  », Bulletin de la Société préhistorique française, vol. 72, no 1, 1975, p. 293-308 (lire en ligne [archive] [sur persee]). [Maureille & Soressi 2000] Bruno Maureille et Marie Soressi, «  », Paléo, no 12, 2000, p. 339-352 (lire en ligne [archive] [sur persee]). [McPherron & Dibble 2000] (en) Shannon P. McPherron et Harold L. Dibble (en), «  », Préhistoire Européenne, no 15, 1999, p. 9-43 (lire en ligne [archive] [sur academia.edu], consulté en avril 2021). [Richter et al. 2017] (en) Daniel Richter, Harold L. Dibble (en), Shannon P. McPherron, Dennis Sandgathe et Paul Goldberg, , dans D. Wojtczak, M. Al Najiar, R. Jagher, H. Elsuede, F. Wegmüller et M. Otte, , coll. « ERAUL (Études et Recherches archéologiques de l'Université de Liège) » (no 148), 2017, sur researchgate.net (résumé [archive]), p. 323-335. [Soressi 2002] Marie Soressi, , thèse de doctorat, Université de Bordeaux I, 2002, 345 p. (lire en ligne [archive] [PDF] sur grenet.drimm.u-bordeaux1.fr). [Soressi et al. 2002] Marie Soressi, Dominique Armand, Francesco D'Errico et al., «  », Bulletin de la Société préhistorique française, vol. 99, no 1, 2002, p. 5-11 (lire en ligne [archive] [sur persee]). [Soressi et al. 2007] (en) Marie Soressi, Heather L. Jones, William Jack Rink, Bruno Maureille et Anne-Marie Tillier, «  », Journal of Human Evolution, vol. 52, no 4, 2007, p. 455-466 (lire en ligne [archive] [PDF] sur citeeerx.ist.psu.edu, consulté en avril 2021). [Soressi et al. 2008] Marie Soressi, Jean-Pierre Texier, William Rendu, Anne-Marie Tillier et al., «  », Société préhistorique française « Mémoire XLVII », 2008, p. 96-132 (lire en ligne [archive] [sur researchgate.net], consulté en avril 2021). [Turq et al. 2011] Alain Turq, Harold L. Dibble (en), Paul Goldberg et al., «  », Gallia Préhistoire, no 53, 2011, p. 1-58 (lire en ligne [archive] [sur persee]).

Categoria:Mosterià Categoria:Jaciments arqueològics Pech de l'Aze