La simpatia (grec medieval: συμπάθεια, simpàthia) era una exempció fiscal concedida a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. sobre terres abandonades a causa de la guerra o altres circumstàncies, com quan el propietari es convertia en fugitiu o moria sense hereus. A diferència del cufisme, que era una exempció parcial, la simpatia exonerava totalment el contribuent de pagar els impostos deguts sobre la terra. El contribuent en qüestió podia ser un particular o, més generalment, una comunitat. En principi, la simpatia tenia una vigència de trenta anys, però de vegades es prolongava més del compte per falta de rigor en l'aplicació de la llei. Si l'exempció no era incentiu suficient perquè algú es fes càrrec de les terres, passats els trenta anys es reclassificaven com a clasma (κλάσμα), o terra desolada, i es podien vendre, arrendar o donar a qui convingués per tornar-les a convertir en terra habitada i cultivada. Alternativament, es podia confiar aquesta tasca a algun departament del govern.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Economia de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Impostos de l'edat mitjana Categoria:Impostos romans