Roc de Marsal és un jaciment prehistòric del paleolític mitjà, ubicat a Campanha, a Dordonya, a l'estat francés. En aquesta balma es trobaren les restes fòssils d'un xiquet neandertal el 1961, en les excavacions realitzades per Jean Lafille, un arqueòleg afeccionat.

Aquest jaciment està protegit com a Monument històric des del 1989.

Situació Al Perigord Negre, al quart sud-est del departament de la Dordonya, el Roc de Marsal és al poble de Campanha..

El jaciment es troba a la vall seca on és el llogaret de La Redonde. Aquesta vall és travessada per la carretera nacional 703 i s'obri a la Vall de la Vesera, a uns 600 m aigües avall de la ciutat de Campanha..

Forma part de la Vall de la Vesera i és al bell mig d'una regió excepcionalment rica en jaciments prehistòrics, alguns dels quals són de renom mundial, amb La Ferrassiá al nord (a 9 km per carretera), al nord-est els jaciments de Las Eisiás de Taiac, incloent-hi la Balma de Pataud, la Cova de Las Combarèlas, la Cova de Font de Gaume, L'Aujariá Bassa, L'Aujariá Nauta i altres ( entre 6 i ), Lo Mostièr i l'Abric de la Magdalena (a 15 km), el jaciment de Laussel i l'Abric del Cap Blanc a Marcais (a 19 km), les coves de Las Caus (a 28 km) i molts altres jaciments.

Geologia La vall seca de la Redonde es troba a la ruta de l'anticlinal de Sent Cibran,Couches « carte géologique » et « Cartes IGN classiques » activées. que, segons Seronie-Vivien. Cité dans . i Konik, Cité dans . provocà la formació d'una línia de penya-segats.. Aquests estan formats per una pedra calcària de tipus granular que data del Coniacià mitjà (Cretaci superior)..

Història Les primeres excavacions en el jaciment, les va fer al 1953 Jean Lafille, mestre d'escola a Aubuga i arqueòleg aficionat. Les va continuar fins al 1971, any de la seua mort. Les va dur a terme en solitari, quadrat per quadrat, sobre una superfície total de 27 m2, i hi va descobrir indústries mosterianes. El 15 d'agost del 1961 en desenterrà les restes del crani d'un xiquet. Avisà les autoritats científiques i les excavacions de les setmanes següents conduïren al descobriment de l'esquelet d'un xiquet neandertal..

Després de la mort de Jean Lafille, el jaciment va romandre sense tocar durant uns trenta anys, fins que, entre el 2004 i el 2010, un equip de diferents centres de recerca, com ara la Universitat de Pennsilvània, l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva i el Museu Nacional de Prehistòria de Las Eisiás de Taiac, hi feu noves campanyes d'excavació.

Descripció El Roc de Marsal s'obri a la part superior dels penya-segats, orientat cap al sud-oest, a una altitud de 180 m, és a dir, a 140 m sobre el nivell del riu Vesera. És una petita cova de 9 m de profunditat, 5,50 m d'ample i 3 m d'alçada. A més d'aquest refugi, hi ha una cova més petita i una altra gran cova obstruïda. Segons J. Bouchereau (1967), la cova devia estar connectada a la primera abans de ser obstruïda..

El sostre està marcat per una falla orientada al sud-oest/nord-est. Segons Assassi, la balma es formà per l'eixamplament d'aquesta falla. Cité dans . El jaciment prehistòric del Roc de Marsal està catalogat com a Monument històric del 28 de novembre del 1989 ençà. Consultat el 23 setembre 2018.

També forma part de la Vall de Vesera. El 2016, aquesta part de la vall esdevingué el més gran dels principals jaciments d'Aquitània. L'objectiu n'és la inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Notes i referències

Categoria:Mosterià Categoria:Geografia de la Dordonya Categoria:Prehistòria de França Categoria:Jaciments arqueològics de França Categoria:Jaciments prehistòrics d'Europa Categoria:Fòssils de neandertals Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània Categoria:Coves de la regió de Nova Aquitània Categoria:Balmes Categoria:Història de la Dordonya