Soledad Bengoechea Echaondo (Donosti, 1942) és una historiadora i investigadora, doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat investigadora destaca per l’estudi de la patronal catalana, el corporativisme i els moviments socials a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX, així com per la seva àmplia trajectòria en la divulgació de la història de les dones.
Trajectòria acadèmica i professional Bengoechea es va doctorar l'any 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Patronal catalana, corporativismo y crisis política, 1898-1923.
Desenvolupa una part central de la seva activitat acadèmica com a membre del grup de recerca consolidat Treball, Institucions i Gènere (TIG) de la Universitat de Barcelona. A més a més, forma part de l'Institut Interuniversitari de Dones i Gènere. Les seves línies principals de recerca es concentren en l'organització i la ideologia corporativista de la patronal catalana, els moviments socials a la Catalunya contemporània i els conflictes urbans, així com en el treball, el sindicalisme i la condició de la dona, amb un focus especial a la comarca del Baix Llobregat.
Obra Ha estat autora i coautora de nombrosos llibres d'història social, a més de col·laborar en un gran ventall de publicacions col·lectives i revistes d'assaig polític i històric, com ara Mientras tanto. Entre els seus llibres, destaquen: [dialnet metricas]
Mujeres, Segunda República, guerra civil y Postguerra. (2026) Barcelona 1919, La huelga patronal que alumbró la dictadura de Primo de Rivera. (2024) Trencant barreres. Dones pioneres a Catalunya al segle XX (Tot Història Associació Cultural / Llop Roig, 2022). Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya (1898-1923) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994) – Obra guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona. El locaut de Barcelona (1919-1920) (1998). Les dècades convulses: Igualada com a exemple (1999). (→ Blog personal )
Premis i distincions L'any 1993 Soledad Bengoechea va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de recerca històrica pel seu llibre Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya. Alhora, el treball Les dècades convulses: Igualada com a exemple. Mobilització patronal i obrera entre principis del segle XX i la Dictadura de Primo de Rivera li va valdre el 2000 el Premi Joan Mercader de recerca, que atorguen l'Ajuntament d’Igualada i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Referències
Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Historiadors guipuscoans Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Donostiarres Categoria:Nascuts el 1942