Iluro o Iluron és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a Mondilhan (Comenge).

Etimologia El nom d'aquest déu està relacionat amb l'antic topònim Iluro, probable origen etimològic d'Auloron (Bearn) i de la Vall de Loron (Comenge). Aquest topònim també es troba a la península Ibèrica (era el nom ibèric de Mataró, al Maresme i d'Álora, prop de Màlaga) i es creu que deriva d'una arrel ibèrica iltur- / ildur-, transcrita com a ilur en textos llatins., citat per També se n'ha proposat l'origen a partir d'una antiga arrel basca ili-, que dóna hiri en basc contemporani., citat per En tots dos casos, aquesta arrel significaria 'ciutat, vila' (cf. Hiriberri: 'vila nova')

Ja al 1892, Julien Sacaze proposava interpretar «Iluro» com a 'vila', sobretot relacionant-lo amb l'arrel ibèrica ilur-, present en altres teònims aquitans (Ilurberrixo, Ilurgorri) i en topònims ibero-bascos com ara l'esmentat Iluro o Iluberri, Ilurdotz (a Esteribar) i Ilurmendieta (a Hondarribia). Un nom basc medieval, Ilurdo, i la seva variant Ilurde han estat relacionats també amb aquests topònims i amb Ilurberrixo. Altres autors posteriors van assumir i ampliar aquesta hipòtesi, com ara Jürgen Untermann, qui al seu article La onomástica ibérica (1998) relaciona Iluro amb els radicals ibèrics iltun i iltir, als quals atribueix el significat de ciutat, castell o res publica i posa en relació amb topònims com ara Iluro, Iltirta, l'Iltuko dels oretans, Abariltur, les diverses Iliberis, Ilici, Ilurci i molts altres. Untermann també troba aquesta arrel en alguns etnònims (ilergets, ilercavons) i antropònims del tipus Iltubeles, Iltunesker, Urkailtu, Iltirarker. Luis Silgo proposa la mateixa etimologia per als radicals iltu, iltir, iltur, iltun i els relaciona amb molts dels casos ja esmentats.

Inscripció La inscripció de Mondilhan diu així:

Traducció: «Al déu Iluro, Maxuma, filla de Florus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

Notes

Referències

Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans