La bromatometria és una valoració d'agents reductors mitjançant l'ús de bromat de potassi com a agent valorant. L'anió bromat és un oxidant potent que es redueix a bromur segons la semireacció redox:

L'equivalent del bromat de potassi és la seva massa molar dividida per sis. Per exemple, en medi d'àcid clorhídric, el bromat de potassi oxida l'àcid arseniós, la hidrazina, l'ió hexacianoferrat(II) i la hidroxilamina, segons les reaccions:

Quan la reacció d'oxidació del substrat pel bromat ha assolit el punt d'equivalència, apareix un excés de bromat que reacciona amb els ions bromur presents en dissolució i forma dibrom, el qual confereix a la dissolució una coloració groga. La reacció és:

El punt d'equivalència també es pot detectar mitjançant indicadors colorats no redox (taronja de metil, vermell de metil, negre de naftalè, ponceau de xilidina i fucsina), que presenten el seu color habitual abans del punt d'equivalència i que, després d'aquest, es decoloren per una transformació química irreversible. Aquesta transformació pot consistir en una oxidació de l'indicador o en la fixació de brom, ja que aquest es genera quan s'assoleix el punt d'equivalència.

En medi d'àcid clorhídric, que és el medi més utilitzat, es considera que, després del punt d'equivalència, els ions bromat oxiden els ions clorur [] segons la reacció:

El clor format pot aleshores decolorar l'indicador.

Cal remarcar que les dues darreres reaccions corresponen a una bromatometria amb transferència de cinc electrons i no de sis, com en els casos anteriors —el potencial estàndard del parell () és lleugerament superior al del parell —.

Referències

Categoria:Anàlisi volumètrica