El llac Rosa, o llac Rëtba per als wòlofs, és una llacuna costanera tancada, és a dir, aïllada de la mar, situada a Senegal, a la rodalia de Dakar. El llac s'estén uns 3 km², amb poca profunditat. Les aigües són salades i tenen un to rosat a causa de la presència d'algues microscòpiques.
Aquest indret és un dels més visitats de Senegal. Deu la fama al color original i canviant de les aigües, i també al ral·li Dakar del qual n'és l'etapa final.
L'extracció de sal es fa manualment al llac.
Característiques geogràfiques Ubicació El llac Rosa és a la Grande-Côte, a la base de la península del Cap Verd, a 35 km al nord-est de Dakar.
Forma part del territori del poble de Sangalkam. Es divideix en quatre seccions anomenades Khar Yaala, Khoss, Virage i Daradji.
Morfologia miniatura|Vista per satèl·lit del llac Rosa El llac Rosa cobria una superfície d'unes 300 hectàrees el 2005. La superfície ha tendit a disminuir, i ha passat d'uns 4 km² el 1987 a menys de 3 km² el 2006, mentre que la llacuna primera devia tenir uns 15 km².
Forma més o menys un oval allargat, d'uns 3 km² de superfície, que s'estén de nord-est a sud-oest, paral·lel a la costa, al llarg d'uns 3,85 km i una amplària d'uns 800 m. La zona sempre submergida s'estén per una àrea pantanosa cap al nord-est, per la depressió que abans ocupava la llacuna.
El llac Rosa està aïllat de l'oceà Atlàntic per una barrera de dunes, estabilitzada per grups de casuarines plantats a la dècada dels 1970.
Hidrologia La llacuna estava connectada amb l'oceà Atlàntic; el canal es tancà al voltant del segle XIV o XV, reblert per l'efecte de la deriva litoral i el moviment d'arena de les dunes empeses pel vent. miniatura|Un to lleugerament rosat
Geologia El llac Rëtba o Rosa està vorejat al costat continental per dunes roges que daten d'uns 20.000 anys (ogolià) i està separat de la mar per formacions dunars recents. Sota el llac i la seua crosta salina, hi ha formacions arenoses i de petxines que daten d'uns 5.500 anys (nuakchottià), riques en espècies.
Microbiologia: origen del color rosa
Apostes econòmiques Explotació de la sal La sal s'ha collit aquí des de la dècada del 1970. Els homes, drets a l'aigua fins al pit, utilitzen un pic per trencar els dipòsits de sal del fons abans de palar-los en canoes amb una capacitat d'una tona. Les dones són les responsables de descarregar les canoes i apilar la sal als costats per assecar-la i blanquejar-la al sol. Tothom s'uneix el cos amb mantega de karité per protegir-se de la salinitat corrosiva.. La sal s'utilitza en fàbriques de conserves de peix o s'exporta.
Gairebé 1.000 recol·lectors són presents cada dia durant el juny i el juliol, la temporada alta. Les xifres de producció anual no es coneixen bé, arribaria a unes 24.000 tones per TV5 Monde, o fins i tot 60.000 tones segons Le Monde. miniatura|La sal s'extrau manualment; un recol·lector la transfereix a una barca
miniatura|Barques que s'usaven per a recollir sal Problemes mediambientals La població tendia a augmentar el 2013, cosa que provocà una major urbanització de la zona i la tala de vegetació original al llarg de les ribes del llac per a fer horts o fruiters. L'agricultura empra grans quantitats de pesticides, com ara la metafosa i el tamaroon. La toxicitat d'aquests pesticides, lixiviats al llac, és una causa de la pèrdua gradual del color.miniatura|Els treballadors amunteguen la sal a la vora del llac per assecar-la i blanquejar-laLa duna costanera està amenaçada per l'extracció incontrolada d'arena, l'erosió del pas freqüent de vehicles turístics motoritzats i l'envelliment de les casuarines. Aquesta degradació de la duna accentua el moviment de l'arena, pel vent, cap a la depressió i, per tant, la sedimentació del llac.
Els recursos d'aigua dolça estan sent sobreexplotats, i això tendeix a augmentar la intrusió d'aigua salada. La manca d'aigua dolça ha obligat els hortolans a usar aigües residuals per al reg, amb conseqüències per a la salut no mesurades.
Durant l'estiu del 2022, l'àrea experimentà pluges intenses. El nivell del llac va pujar de 3 m a 6 m de profunditat. Les activitats d'extracció de sal foren impossibles (temporalment). La pujada de les aigües també negà les zones circumdants i algunes botigues van haver de traslladar-se. Les pluges també causaren escolament d'aigües residuals dels barris propers de Kounoune i Bambilor. Des d'aquest període de fortes pluges, les aigües del llac s'han tornat verdes. La decoloració probablement es deu a una alta taxa de mortalitat entre els microorganismes halòfils, que en si mateixa és conseqüència de la dessalinització i la contaminació de l'aigua.
A començament del 2025, el llac tornà al seu color rosa.
Referències
Bibliografia Tony Rey, Amadou Diop et Jean-Charles Denain, « Impacts anthropiques et risques environnementaux dans la zone des Niayes : l'exemple du lac Retba (Grande Côte, Sénégal) », dans Frédéric Leone & Freddy Vinet, Le littoral : caractérisation et gestion d'un espace à risques, Montpellier, université Paul-Valéry Montpellier 3, coll. « Géorisque » (no 4), 2013 (lire en ligne [PDF])
Lucien Hébrard, « Renseignements géologiques sur le lac Retba », dans Bulletin de l'Association pour l'avancement des sciences naturelles au Sénégal, , juin 1973, .
Pierre-A. Reynaud, Écologie des cyanobactéries et fixation de l'azote dans un biotope sahelien : les berges du lac Retba (Sénégal), Paris, ORSTOM, 1978 (thèse de Aix-Marseille, 1978).
Papa Sow, « Les récolteuses de sel du lac Rose (Sénégal) : Histoire d'une innovation sociale féminine », Géographie et cultures, 2002, , .
Categoria:Llacs salats Categoria:Geografia del Senegal