I vampiri és una pel·lícula de terror italiana de 1957 dirigida per Riccardo Freda i protagonitzada per Gianna Maria Canale, Carlo D'Angelo, Dario Michaelis, Wandisa Guida, Paul Müller i Antoine Balpêtré. Considerada la primera pel·lícula de terror italiana de l'era sonora, narra la investigació d'una sèrie d'assassinats de dones joves trobades sense sang a París, uns crims atribuïts per la premsa a un misteriós personatge conegut com «el Vampir». El periodista Pierre Lantin segueix les pistes fins a la família Du Grand, relacionada amb experiments destinats a descobrir el secret de la joventut eterna. Es va doblar i subtitular al català.
La producció es va desenvolupar en un moment d'expansió de la indústria cinematogràfica italiana, que començava a explorar nous gèneres orientats al mercat europeu. Freda va concebre el projecte com una pel·lícula fantàstica de baix pressupost i va convèncer els productors de Titanus prometent un rodatge molt ràpid. El guió va ser atribuït a Piero Regnoli i al fictici Rijk Sijöstrom, encara que el mateix Freda també va participar en la concepció de la història. L'argument incorpora influències de la llegenda d'Elizabeth Bathory i del relat La caiguda de la Casa Usher d'Edgar Allan Poe.
El rodatge va començar a Roma el 1956 amb un pressupost reduït i va aprofitar principalment decorats ja existents. La fotografia en blanc i negre va anar a càrrec de Mario Bava, que també va crear diversos efectes especials sense acreditar. Durant els últims dies de producció, Freda va abandonar el projecte després d'una disputa amb els productors i Bava va assumir la direcció de les escenes restants, modificant alguns elements argumentals i ampliant el metratge amb imatges d'arxiu i muntatges addicionals.
Estrenada a Itàlia el 5 d'abril de 1957, la pel·lícula no va obtenir un gran èxit comercial ni al seu país ni a França. Posteriorment va ser distribuïda internacionalment amb títols diferents, com The Devil's Commandment als Estats Units i Lust of the Vampire al Regne Unit. Amb els anys, ha estat objecte de diverses edicions domèstiques i ha estat reivindicada pel seu valor històric dins del cinema fantàstic europeu.
L'acollida crítica va ser desigual. Algunes ressenyes contemporànies van elogiar els efectes especials i l'atmosfera visual, mentre que altres van considerar que la història no aprofitava plenament el seu potencial. Amb el temps, diversos historiadors i crítics han destacat la seva importància com a precedent del terror gòtic italià i com una obra fonamental en la trajectòria de Mario Bava i Riccardo Freda. Tot i això, generalment es considera que l'autèntic impuls del gènere a Itàlia no va arribar fins a l'èxit internacional de La màscara del diable (1960) i a la popularitat de Dracula de Terence Fisher.
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1957 Categoria:Pel·lícules ambientades a París Categoria:Pel·lícules rodades a Roma Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules del 1957 doblades al català Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules de terror d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de vampirs