miniatura|Text budista de Gandhara del segle I sobre escorça de bedoll Els documents d'escorça de bedoll són documents escrits a la capa interior de l'escorça d'aquests arbres, que se solia emprar com a superfície d'escriptura en alguns indrets abans de la producció massiva de paper.
Els documents datats més antics són textos budistes gandharans del segle I, escrits segurament per membres de l'escola Dharmaguptaka de l'Afganistan. En llengua gandhari, amb alfabet kharosthi, feren les versions més antigues conegudes d'importants textos budistes com el Dhammapada.
En els segles següents, autors sànscrits com ara Kalidasa (s. IV) esmenta l'ús de l'escorça de bedoll per a manuscrits. L'escorça del bedoll de l'Himàlaia encara s'usa hui a l'Índia i al Nepal per a escriure mantres sagrats.
També se n'han descobert molts textos a Rússia, sobretot a Nóvgorod. Solen ser cartes que daten dels segles XI al XV, abans de l'ús generalitzat del paper, i que són testimonis de la vida quotidiana.
Més tard, el poble anishinaabemowin (ojibwe) del Canadà els va emprar per a representar la seua història: són els rotllos Wiigwaasabak.
Textos budistes en gandhari Els manuscrits budistes escrits en gandhari són segurament els textos més antics que hi ha en una llengua índia, i daten del segle I. La col·lecció més important és la que va adquirir la Biblioteca Britànica el 1994. S'havien conservat en gerres d'argila soterrades i sembla que provenien de l'est de l'Afganistan. Estaven escrits en alfabet kharosthi i els degueren compilar una vintena d'escribes de l'escola Dharmaguptaka.Richard Salomon, Ancient Buddhist Scrolls from Gandhāra, University of Washington Press, Seattle, 1999, .Richard Salomon, A Gāndhārī Version of the Rhinoceros Sutra: British Library Fragment 5B Univ. of Washington Press: Seattle and London, 2000.
Aquests manuscrits de la Biblioteca Britànica tenien forma de pergamins, molt fràgils i ja danyats. Feien de 13 cm a 23 cm d'ample per 30 cm a 45 cm de llarg. Se superposaven i havien estat enganxats per a formar pergamins més llargs. Un fil cosit a les vores ajudava a mantenir-los nugats. El text estava escrit amb tinta negra per totes dues cares. Ja estaven en mal estat quan es van col·locar a les gerres. Els estudiosos creuen que l'objectiu era donar-los un soterrament ritual.Richard Salomon, "A preliminary survey of some early Buddhist manuscripts recently acquired by the British Library ". The Journal of the American Oriental Society, 1 avril 1997.
Textos sànscrits miniatura|Transcripció de 1663 del Rupavatara de Dharmakirti, un tractat de gramàtica miniatura|El Manuscrit Bower L'escorça de bedoll de l'Himàlaia s'ha usat durant segles al nord de l'Índia, en concret a Caixmir, on es diu que tots els llibres s'escrigueren sobre bedoll fins al s. XVI. L'ús de l'escorça com a paper també l'esmenten escriptors sànscrits primerencs com Kalidasa (s. IV), Sushruta (s. III) i Varahamihira (s. VI).
Els principals documents coneguts en són:
Els manuscrits de Gilgit: descoberts el 1931 a prop de Gilgit al Pakistan; contenen textos budistes, sutres com el Sutra del Lotus, i contes i textos sobre medicina i filosofia. Els van escriure al voltant del s. VI en sànscrit mitjançant l'alfasil·labari sharda.
El Manuscrit Bower és un text sànscrit escrit en alfabet Brahmi al voltant de l'any 450. Conté un tractat mèdic i proverbis. El van descobrir el 1890 en un monestir en ruïnes de l'antic regne budista de Kuqa, situat en la Ruta de la Seda del nord, i deu datar del voltant del 450.
El Manuscrit Bakhshali tracta de matemàtiques. És el document més antic que utilitza el zero per a escriure nombres. Consta de setanta fragments d'escorça de bedoll escrits en sànscrit i pràcrit, en alfabet sharda, i es trobà a prop de Peshawar, al Pakistan.
Una gran col·lecció de rotlles d'escorça de bedoll es va descobrir a l'Afganistan durant la Guerra civil l'any 2000, possiblement a les coves de Bamian. Consta de gairebé 3.000 fragments en sànscrit, escrits en escriptura Brahmi, i daten dels s. II al VIII.
Textos russos miniatura|Carta de Jinnomir a Mikoula, segles XI-XII Es tracta de textos medievals, que es troben sobretot a Nóvgorod, però també testimoniats en altres ciutats com ara Pskov i Smolensk.
Descobriment Els documents d'escorça de bedoll són una font relativament nova (desconeguda abans del 1951), rica (1.050 textos de Nóvgorod i uns 100 d'altres ciutats russes medievals) i amb trets específics que en dificulten l'estudi.
Es va trobar el primer document, el 26 de juliol del 1951 per l'Expedició Arqueològica de Nóvgorod sota la direcció d'Artemi Artsikhovsky. Algunes expedicions que han treballat a Nóvgorod durant uns cinquanta anys, canviant els llocs d'excavació, han trobat més de 1.000 documents. Es van trobar documents semblants a Staraïa Russa i Torjok (República de Nóvgorod), Pskov, Tver, Smolensk, Riazan i Moscou; a Bielorússia, a Vítsiebsk i Mstislavl, i a Ucraïna, a Zvenigorod (Volínia). Però ni la quantitat ni la qualitat es poden comparar amb l'enorme corpus de documents de Nóvgorod.
Només s'han explorat capes potencialment riques de restes de cultura material a l'1%, cosa que indica que hi ha milers d'altres documents per descobrir. Els textos d'aquests documents, les còpies, traduccions i comentaris es publicaren en una sèrie de l'edició acadèmica Novgorodskie gramoty na bereste iz raskopok... godov ('Documents sobre escorça de bedoll de Nóvgorod, de les excavacions dels anys...'), una sèrie dirigida per Artsikhovski, i després de la seua mort, per Valentin Ianine, historiador i arqueòleg, i Andrei Zalizniak, un important lingüista rus.
Característiques miniatura|Carta sobre escorça de bedoll del s. XIV Els documents es gravaven a la superfície interior de l'escorça amb un instrument de metall o os anomenat "pisalo" (també s'han trobat molts pisalos). Sols hi ha tres documents escrits amb tinta (inclòs un document moscovita molt rar descobert el 2007). Quan el paper es va abaratir al s. XV, les escorces es van deixar d'usar. Les capes arqueològiques en què es trobaren els documents daten dels segles XI al XV. És possible que els documents de les capes més antigues no hagen resistit els estralls del temps.
La majoria de documents trobats no s'associen amb cap arxiu. L'escorça es llençava sovint a la vorera o a terra. Els habitants de Nóvgorod caminaven sobre els documents. Així, un passatge de Preguntes de Círic (Voprošanie Kirikovo) de Nóvgorod (segle XII) probablement fa referència a l'escorça: "Hi ha pecat si algú llença un tros d'escrit retallat (gramota) a terra i el trepitja, i si les paraules són conegudes?".
A diferència d'aquests documents fets d'escorça de bedoll, el pergamí era extremament car i no es podia tractar d'aquesta manera, mentre que el paper encara no es coneixia pas. Círic escriu que els documents es llençaven "tallats", i això significava que el text estava tallat de tal manera que no es podia entendre la idea del text, l'autor era desconegut, etc. De fet, una part molt gran dels textos pertany a un grup de "documents tallats per a destruir-los". Hi trobem una fórmula d'adreça (molt sovint s'arrancava, com passa a vegades hui), que no sempre hi és, possiblement acompanyada d'unes quantes línies del text.
Hi ha, però, un nombre considerable de documents perfectament conservats i sense cap llacuna. En algunes ciutats com ara Staraïa Russa o Torjok, la proporció de textos intactes és més alta que a Nóvgorod. Això es pot deure al fet que poca gent sabia llegir i escriure, i per tant no calia destruir les cartes.
Temes miniatura|Dibuix i tasca escolar d'Onfim (cap al 1260, Nóvgorod) Els documents pertanyen a diferents categories segons el tema. La majoria són cartes privades que contenen una salutació ("de X a Y", "una salutació de X a Y" etc. Les diferents fórmules tenen un valor cronològic). Hi ha moltes llistes de deutors, documents oficials, notes personals i fins i tot obres literàries. Les cartes privades solen ser breus. Els autors no ens diuen res que el destinatari no sàpiga; aquestes cartes també inclouen obres mestres de l'art epistolar.
Dates Els documents estan datats a partir d'evidències estratigràfiques. Les capes de terra de Nóvgorod estan força ben datades amb dades dendrogràfiques dels anells de la fusta d'antigues llambordes. Després de l'acumulació d'una quantitat considerable de documentació, també es poden datar per evidències no estratigràfiques, com ara la paleografia, el llenguatge i els patrons d'etiqueta, i la identificació dels protagonistes amb les figures esmentades en les cròniques.
Llengua miniatura|Carta sobre escorça de bedoll núm. 292, el document més antic escrit en finés (s. XIII, Nóvgorod) Gairebé tots els documents estan escrits en "novgorodià antic". És un dialecte eslau molt proper al rus antic de Kíiv, però difereix en aspectes pel que fa a la fonètica, la gramàtica i el vocabulari. A més a més, la meitat dels documents estan escrits amb un sistema ortogràfic en què les lletres o i ъ, е i ь s'utilitzen com a variants de la mateixa lletra. Els primers desxifradors d'aquests documents no ho sabien pas, i les seues traduccions han estat esmenades des de llavors.
Un tipus de font únic El Précis d'étude colliere des sources de Valentin Ianine,Otcherki kompleksnogo istotchnikovedenia. dedicat al Nóvgorod medieval, planteja alguns punts metodològics per a la recerca, i afirma que:Ianin critica l'acadèmic Dmitri Likhatxov, que defensava una nova disciplina històrica, la "berestologia" (de l'antic beresto, 'document d'escorça de bedoll'), en comparança amb la papirologia:De fet, els documents d'escorça de bedoll són una font especial, que sempre té un lloc de trobada precís i es pot vincular amb altres llocs i altres fonts.
Notes i referències
Categoria:Història de l'Afganistan Categoria:Història del Pakistan Categoria:Objectes arqueològics Categoria:Manuscrits Categoria:Nóvgorod