Els aldarulls de la cafeteria Compton's (en anglès, Compton's Cafeteria riot) van tenir lloc l'agost de 1966 al barri de Tenderloin, a San Francisco. Els disturbis van ser una resposta al violent i constant assetjament policial cap a les persones trans, particularment les dones trans, i les drag-queens. L'incident va ser un dels primers disturbis relacionats amb el moviment LGBTQ en la història dels Estats Units, i va precedir en tres anys els més famosos aldarulls de Stonewall de 1969 a la ciutat de Nova York. El 1959 es va produir un disturbi més petit a Los Angeles, quan drag-queens, lesbianes, homes gais i persones transgènere que freqüentaven el Cooper Do-nuts i que sovint eren assetjats pel Departament de Policia de Los Angeles (LAPD) es van defensar després que la policia arrestés tres persones, inclòs John Rechy. Els clients van començar a llançar donuts i tasses de cafè a la policia. El LAPD va demanar reforços i va arrestar un bon nombre de manifestants. Rechy i els altres dos detinguts inicials van aconseguir escapar. Faderman, Lillian and Stuart Timmons (2006). Gay L.A.: A History of Sexual Outlaws, Power Politics, and Lipstick Lesbians. Basic Books. p. 1–2. Va marcar l'inici de l'activisme transgènere a San Francisco.Boyd, Nan Alamilla (2004). "San Francisco" in the Encyclopedia of Lesbian, Gay, Bisexual and Transgendered History in America, Ed. Marc Stein. Vol. 3. Charles Scribner's Sons. p. 71–78.
La dècada de 1960 va ser un període clau per a les minories sexuals, ètniques i de gènere, a mesura que els moviments socials que defensaven els drets civils i la lliberació sexual van donar els seus fruits. A més, la dècada de 1950 va assentar les bases dels moviments pels drets trans i d'alliberament gai amb el previ Moviment homòfil.Rupp, Leila J., Verta Taylor, and Benita Roth. "Women in the Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Movement." The Oxford Handbook of US Women's Social Movement Activism. New York: Oxford, 2017. Tot i que Stonewall és sovint aclamat com l'inici del moviment pels drets trans, els aldarulls de la cafeteria Compton's i el moviment homòfil van passar abans. Els grups socials van ajudar a mobilitzar-se i fins i tot algunes esglésies, com la Església Metodista Glide Memorial de San Francisco, van començar a apropar-se a la comunitat transgènere. No obstant això, molts agents de policia es van resistir a aquests moviments i a la creixent visibilitat d'aquests grups, i van continuar assetjant i maltractant les persones transgènere. Aquest augment simultani del suport als drets transgènere d'una banda i la manca de voluntat d'acceptar aquestes noves idees de l'altra van crear la tensió que va alimentar l'aldarull a la cafeteria Compton's l'estiu de 1966. L'incident va començar quan una dona transgènere es va resistir a ser arrestada llançant cafè a un agent de policia. A continuació, les drag-queens i les dones transgènere van sortir a vessar-se als carrers, defensant-se amb els seus tacons d'agulla i bosses de mà pesades.
Context Creixent conscienciació sobre la identitat transgènere El públic general va tenir coneixement per primera vegada de les identitats transgènere després de la famosa transició mèdica i la cirurgia de reassignació de sexe de Christine Jorgensen a Dinamarca l'any 1952. Jorgensen va ser la primera dona trans famosa i ben coneguda. Durant la dècada de 1960, arran de la cirurgia de Jorgensen, les idees i les percepcions sobre el gènere i les persones trans van començar a canviar. Les normes i expressions de gènere es van flexibilitzar. Moltes feministes van deixar de portar sostenidors i maquillatge, els hippies i els membres de The Beatles es van deixar el cabell llarg, i la moda neutral pel que fa al gènere, com ara els estampats florals, es va tornar més popular. El 1966, uns mesos abans de l'aldarull, Harry Benjamin, que havia tractat Jorgensen, va publicar el seu llibre The Transsexual Phenomenon. En les dècades de 1950 i 1960, Benjamin va oferir informació, hormones i cirurgies de reassignació de sexe a persones trans i, poc abans de l'aldarull, va obrir una consulta a San Francisco situada a prop, al número 450 Sutter Street; un fet que s'ha descrit com un factor contribuent als disturbis, ja que moltes de les dones trans que formaven part de la cafeteria Compton's rebien tractament per part de Benjamin. El llibre de Benjamin, The Transsexual Phenomenon, va legitimar encara més el concepte de ser transgènere no només davant el públic, sinó també davant la comunitat mèdica. El llibre també va popularitzar el concepte de transició mèdica com una manera de tractar els pacients trans. En els anys posteriors a la publicació del llibre, diverses universitats van obrir clíniques de gènere. Del 1964 al 1967, Reed Erickson, un home trans ric, va ajudar a establir i finançar moltes d'aquestes clíniques a través de la Fundació Educativa Erickson (Erickson Educational Foundation). A mitjans i finals de la dècada de 1960, la clínica de la Universitat Johns Hopkins estava preparant plans per oferir cirurgies de transició mèdica.
El districte de Tenderloin La segona definició de «tenderloin» que recull l'Oxford English Dictionary fa referència al terme de l'argot (complet, «districte de tenderloin») que significa «el districte policial de Nova York que inclou la gran massa de teatres, hotels i llocs d'esbarjo; d'aquí es va estendre a districtes similars d'altres ciutats americanes». Sota aquesta segona definició, hi ha una nota que especifica que s'entén que un districte de tenderloin té «referència a la gran quantitat de suborns (graft) que es diu que rep la policia per protegir els locals il·legals d'aquest districte, cosa que el convertia en la part més sucosa (juicy part) del servei». En termes més concrets, un «districte de tenderloin» es refereix a una zona caracteritzada per la corrupció policial, on els agents no denuncien les activitats il·legals a canvi de diners.
El districte de Tenderloin de San Francisco sempre va estar habitat per poblacions tradicionalment marginades: gent de classe treballadora, persones de color, etc. A principis de la dècada de 1960, hi va haver un impuls de «renovació urbana» als barris marítims de North Beach i South of Market, que eren zones visiblement gais i de classe obrera. A causa d'una intensa pressió policial i a la reestructuració urbanística dirigida d'aquests barris, els residents en van ser expulsats i es van veure obligats a traslladar-se. Molts d'ells es van reassentar al districte de Tenderloin, que és directament adjacent a South of Market i es troba a poques illes de cases de North Beach. Aquest trasllat va fer que el Tenderloin es convertís en una zona composta en gran part per persones queer i trans. Ja existien uns quants bars gais al districte, però se'n van establir molts més a mesura que la població LGBTQ continuava creixent.
El treball sexual a Tenderloin Moltes dones trans i drag-queens exercien el treball sexual, al qual moltes d'elles es referien com a hustling («lluitar per sobreviure» o «buscar-se la vida»), per tal de poder subsistir. Diverses dones que Susan Stryker va entrevistar per al·ludir al documental de 2005 Screaming Queens: The Riot at Compton's Cafeteria —les quals eren membres de la comunitat transgènere del districte de Tenderloin en l'època de l'aldarull de la cafeteria Compton's— havien estat implicades en la prostitució de carrer. Entre aquestes dones es trobava Tamara Ching, que més tard es va convertir en activista pels drets dels treballadors sexuals. Segons lamentaven moltes d'elles, van acabar en aquesta professió perquè patien discriminació laboral i una marginalització sistemàtica. Amb el temps, van deixar d'intentar buscar feina en altres sectors, tot i que algunes de més «afortunades» es van salvar dels perills de la prostitució de carrer gràcies al fet que podien fer el «passing» (és a dir, ser percebudes com a cisgènere per la societat) i aconseguir altres feines, com ara de cantants o ballarines.
Les treballadores sexuals s'enfrontaven a l'assetjament policial i als abusos per part dels seus clients. Algunes dones podien trobar clients en bars i clubs, però molts establiments no volien que treballessin allí perquè era il·legal i la policia podia dur a terme ràtzies al local en qualsevol moment. Això obligava moltes de les dones a treballar als carrers, una opció que la majoria considerava molt més perillosa. Moltes van ser assassinades o agredides, i fins i tot hi va haver un assassí en sèrie a Tenderloin que tenia com a objectiu específic mutilar i matar dones trans treballadores sexuals (especialment les que exercien al carrer). Felicia «Flames» Elizondo, participant en l'aldarull, recordava l'any 2015 que «molta gent pensava que érem deixalles mentals i malaltes. A ningú li importava si vivíem o moríem. Les nostres pròpies famílies ens van abandonar i no teníem on anar».
La cafeteria Compton's La cafeteria Compton's (Compton's Cafeteria) era una cadena de cafeteries propietat de Gene Compton a San Francisco que va funcionar des de la dècada de 1940 fins a la de 1970. El local de Compton's a Tenderloin, situat al número 101 del carrer Taylor (fa cantonada amb el carrer Turk) —i obert des del 1954 fins al 1972—, era un lloc de trobada popular de la ciutat perquè les persones transgènere, especialment les dones trans, es reunissin públicament. Més que un restaurant, la cafeteria era un espai per a socialitzar. Compton's era un dels pocs llocs on podien interactuar, ja que moltes dones trans no eren ben rebudes als bars gais a causa de la transfòbia. Abans de l'aldarull, la cafeteria obria tota la nit, de manera que les persones trans i les drag-queens es podien trobar allà després d'una llarga nit d'exercir el treball sexual.
La direcció i el personal de Compton's, en un intent de dissuadir les drag-queens i les dones trans, trucaven freqüentment a la policia quan elles hi eren presents, cosa que provocava que fossin assetjades i arrestades per un delicte anomenat «suplantació de dona» La policia també entrava a la cafeteria sense avís previ perquè sabia que era probable trobar-hi persones a qui poder assetjar i detenir. Els agents podien arrestar les drag-queens i les dones trans per portar peces de roba femenina o maquillatge. Una de les dones trans a Screaming Queens va assenyalar que una dona trans podia ser detinguda pel simple fet de tenir els botons al costat «equivocat» (és a dir, al costat esquerre de la camisa, on se solen col·locar els botons a la roba de dona). Com que el transvestisme era il·legal en aquella època, la policia utilitzava la presència de persones transgènere en un local com a pretext per a fer ràtzies i tancar l'establiment.Sears, Clare. "Electric Brilliancy: Cross-Dressing Law and Freak Show Displays in Nineteenth-Century San Francisco." WSQ: Women's Studies Quarterly 36, no. 3 (December 14, 2008): 170–87. . Abans dels disturbis, sovint es produïen baralles físiques entre clients d'entre les 2:00 i les 3:00 de la matinada, fet que donava un motiu més a la policia per a assaltar i clausurar el restaurant. La cafeteria va obrir ininterrompudament les 24 hores del dia fins que va tenir lloc l'aldarull. Després de l'incident, Compton's va començar a tancar a mitjanit en un esforç per evitar més conflictes. L'any 1972, la cafeteria va tancar definitivament. No es tenia constància que hagués sobreviscut cap registre de l'aspecte exterior de l'edifici en aquella època, fins que l'any 2021 van aparèixer fotos a les xarxes socials que s'havien fet el 1970 durant un esdeveniment completament aliè, en les quals es mostrava la cafeteria Compton's en segon pla.
Activisme juvenil