El Gran Disseny (títol original en anglès: The Grand Design) és un llibre de divulgació científica escrit pels físics Stephen Hawking i Leonard Mlodinow, publicat originalment l'any 2010 per l'editorial estatunidenca Bantam Books. L'obra examina la història del coneixement científic sobre l'univers i defensa que la teoria de cordes (concretament la Teoria M) pot explicar l'origen del cosmos sense la necessitat d'intervenció d'una divinitat.
Context Publicat de llibre de text gairebé una dècada després de The Universe in a Nutshell (2001), aquest volum representa la darrera gran obra de divulgació de Hawking abans de la seva mort el 2018. A diferència de treballs anteriors, on Hawking deixava la porta oberta a un Déu creador com a llei de la física, El Gran Disseny adopta una postura obertament atea pel que fa a la gènesi de l'univers, argumentant que les lleis de la física són suficients per a la creació autònoma del cosmos.
Contingut i arguments principals El realisme depenent del model Els autors introdueixen el concepte de «realisme depenent del model» (model-dependent realism). Segons aquesta visió filosòfica, no té sentit parlar d'una «realitat independent» d'un model conceptual. L'ésser humà interpreta el món mitjançant xarxes de models teòrics (com la mecànica clàssica o la quàntica). Si dos models expliquen els mateixos fenòmens amb èxit, cap dels dos es pot considerar més real que l'altre; simplement s'ha d'utilitzar el que sigui més convenient per a la situació donada.
La Teoria M com a Teoria del Tot El nucli científic del llibre defensa que la Teoria M és l'única candidata viable per a esdevenir una Teoria del tot (una teoria unificada que enllaci la relativitat general de Einstein amb la mecànica quàntica). Els autors expliquen que la Teoria M no és una sola equació, sinó una xarxa de teories diferents que s'apliquen en situacions limitants concretes, interconnectades per relacions de dualitat.
El multivers i la creació espontània A partir de la física quàntica i la Teoria M, Hawking i Mlodinow sostenen que l'univers no té una sola història, sinó que totes les històries possibles existeixen simultàniament en un estat de superposició (aplicant la suma d'històries de Richard Feynman). Això condueix a la noció de multivers, on existeixen milers de milions d'universos amb lleis físiques diferents.
L'argument més cèlebre del llibre postula que, a causa de l'existència de la llei de la gravetat, l'univers es pot crear i es va crear del no-res de manera espontània (spontaneous creation). Per tant, la ciència pot respondre la pregunta de per què hi ha alguna cosa en lloc de text de no-res sense recórrer a un creador sobrenatural.
Recepció i crítica El llibre va generar un gran debat públic immediatament després de la seva publicació, especialment en els àmbits acadèmic, filosòfic i religiós.
Comunitat científica: Físics com Roger Penrose van criticar l'enfocament de la Teoria M, argumentant que encara no és una teoria provada ni una ciència madura. Per contra, altres científics van lloar l'esforç de síntesi de conceptes quàntics complexos per al gran públic. Filosofia i religió: L'afirmació del primer capítol que «la filosofia ha mort» perquè no ha seguit el ritme dels avenços de la física moderna va ser durament criticada per diversos filòsofs. Líders religiosos d'arreu del món, inclosos representants de l'església anglicana, el catolicisme i el judaisme, van rebatre la tesi que la ciència pogués descartar l'existència de Déu, argumentant que la física explica el *com* funciona l'univers, però no el *perquè* de la seva existència metafísica.
Vegeu també A Brief History of Time Teoria M Mecànica quàntica Cosmologia física
Referències
Categoria:Llibres en anglès Categoria:Llibres de física Categoria:Llibres de divulgació científica Categoria:Obres del 2010