El Txamantxoia, nom en basc, o punta Maz, en aragonès, també anomenat Maze, és un cim del Pirineu basc i aragonès situat al límit de l'extrem nord-est de la comunitat autònoma de Navarra i nord-oest de la d'Aragó.
Té una alçada de 1.941 m i al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic pertanyent a la Xarxa d'Ordre Inferior de Navarra (número 11814 de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya i codi 33118014 de la Xarxa Geodèsica de Navarra).
El seu vessant est, íntegrament dins de l'Aragó, està inclòs al Parc natural de les Valls Occidentals.
És el vuitè cim més alt tant del País Basc com de Navarra segons l'Euskal Herriko mendien katalogoa.
Geografia El cim es troba al límit dels municipis d'Izaba, a l'oest, i d'Ansó, a l'est, i forma part d'una petita serra que separa les valls de Belagua, a l'oest, i de Zuriza, a l'est, la primera inclosa a la vall de Roncal, a Navarra, i la segona part de la vall d'Ansó, a l'Aragó.
Des de la vall de Belagua, aquest cim té l'aspecte d'un llom allargat, mentre que des de la de Zuriza s'observa una piràmide perfecta. Aquest cim domina la selva d'Obieta, a què pertany la fageda d'Aztaparreta, la qual cobreix el vessant nord del cim i és un dels escassos boscos verges de l'Europa occidental.
Les aigües del vessant est s'escolen per diversos torrents fins al riu Veral, un afluent per la dreta del riu Aragó, a la conca de l'Ebre. A la resta de vessants, les aigües van a parar al riu Belagua, precursor de l'Ezka, també afluent per la dreta de l'Aragó.
Vies d'accés L'accés més curt al Txamantxoia es troba a la vall de Zuriza. L'ascensió comença a l'indret anomenat Plano de la Casa (1.320 m), pocs metres abans d'arribar al refugi de Linza, on s'hi arriba per una pista asfaltada que comunica amb la carretera HU-V-2024. Des d'aquell indret (), es remunta pel vessant est del cim a través d'una fageda fins a arribar a l'aresta nord, la qual es recorre uns 500 m ja sobre prats de muntanya.
Des d'aquesta mateixa vall, a l'indret anomenat Rincón de Maz (1.290 m), situat uns 600 m al sud del Plano de la Casa (), es pot pujar, en gran part per una pista forestal, fins a la collada de Maze (1.473 m). Des d'aquesta hi ha la possibilitat de remuntar l'aresta sud fins al cim, tot i que sense sender marcat. Alternativament, una opció més senzilla tècnicament, però més llarga, consisteix en continuar cap a l'oest descendint lleugerament pel barranc de Maze fins a unes bordes, des d'on es pot ascendir al llom que forma la prolongació oest del cim.
Finalment, des de la vall de Belagua hi ha diverses possibilitats per iniciar l'ascensió, ja sigui al Càmping Asolaze () o a la borda de Pedrobón (), ambdós indrets fàcilment accessibles a través de la carretera NA-137. Totes les opcions discorren pel vessant oest de la muntanya i acaben confluint al llom que s'estén a l'oest del cim i que es recorre íntegrament.
Galeria
Referències
Categoria:Muntanyes de Navarra Categoria:Muntanyes del Pirineu aragonès Categoria:Jacetània