La xinxa negra cavadora (Cydnus aterrimus) és una espècie d’hemípter heteròpter que forma part de la família dels cídnids. Aquesta família inclou més de 680 espècies arreu del món i es caracteritzen per tenir un cos ovalat i dorsalment aplanat, generalment fosc i adaptat a la vida edàfica. El seu nom comú prové de les potes adaptades a l’excavació.

Descripció Presenten característiques típiques de la família Cydnidae, com per exemple un cos compacte adaptat a la vida críptica, ja que passa gran part del temps refugiat sota pedres, especialment durant l’etapa reproductiva del seu cicle biològic.

És una espècie que mesura entre 6 i 8 mm de longitud. També es caracteritzen per la presència d’antenes generalment formades per cinc segments i un cap de forma quadrada o semicircular. El solc ostiolar és allargat, i a la superfície ventral de l’ala metatoràcica hi ha una filera de dents esclerosades molt pròximes entre si, situada prop de la base de la vena postcubital.

Al marge distal de totes les coxes també presenten una filera de setes en forma de pinta, anomenada pinta coxal, que en alguns casos pot adoptar l’aspecte d’escates o estries. Les tíbies són espinoses, mentre que els tarsos consten habitualment de tres segments, tot i que ocasionalment poden estar absents. Les tricobòtries abdominals es disposen als segments esternals 3-7 i poden presentar una orientació obliqua o longitudinal. També presenta glàndules odoríferes entre els segments 3-4 o 4-5 de l’abdomen. miniatura|Pintes coxals visibles de Cydnus aterrimus (Font: Denis Barthel)

Relacions filogenètiques Les relacions filogenètiques dels Cydnidae i de les famílies properes (Parastrachiidae, Thaumastellidae i Thyreocoridae) són encara objecte de debat, i actualment no existeix un consens definitiu sobre la classificació interna del grup. Diversos estudis suggereixen que algunes subfamílies podrien no constituir grups monofilètics.

El registre fòssil indica que els cídnids són un dels grups més antics de pentatomoïdeus coneguts, amb fòssils datats del Juràssic inferior.

Distribució geogràfica Cydnus aterrimus presenta una distribució principalment paleàrtica. És una espècie àmpliament citada a Europa, amb especial presència a la regió mediterrània, així com al nord d’Àfrica i a zones de l’oest i centre d’Àsia. També s’han reportat introduccions fora del seu rang original, com ara a Amèrica del Nord, les Antilles i algunes regions de l’Àfrica austral. En conjunt, es tracta d’una espècie relativament estesa, sovint associada a ambients càlids i secs.

Ecologia És un hemípter fitòfag estretament vinculat a plantes del gènere Euphorbia (família Euphorbiaceae). Diversos estudis el descriuen com un depredador de llavors pre-dispersiu, ja que perfora fruits i consumeix el contingut de les llavors mitjançant digestió extraoral. També es pot alimentar de les arrels i les fulles de la planta. Això pot tenir efectes rellevants sobre la reproducció de les plantes hoste, per això en molts llocs es considera una plaga.

Pel que fa a l’hàbitat, es troba sobretot en microhàbitats del sòl, com zones rocoses, terrenys sorrencs o espais amb acumulació de restes vegetals. Sovint es localitza sota pedres o entre detritus, fet que indica un comportament críptic i una forta dependència de condicions que redueixin la dessecació, especialment en ambients mediterranis.

Les relacions ecològiques amb les Euphorbia són molt estretes, tant per l’alimentació com per la reproducció. A més, com altres Cydnidae, presenta una simbiosi amb microorganismes essencials per al seu desenvolupament. Aquests simbionts es transmeten de la mare a les larves mitjançant secrecions associades a la posta.

Comportament miniatura|Nimfes (vermelles) i adults (negres) de l’espècie Cydnus aterrimus (Font: Xvazquez) El comportament reproductiu destaca especialment per la cura maternal. Les femelles dipositen entre 20 i 50 ous al sòl, habitualment a prop de la planta hoste. La femella no només diposita els ous, sinó que roman a prop de la posta i la defensa davant possibles depredadors o pertorbacions. Un cop es produeix l’eclosió, les larves es mantenen a prop de la mare, que les alimenta mitjançant secrecions nutritives alliberades per l’anus. Aquestes secrecions contenen bacteris simbionts necessaris per al desenvolupament de les larves, ja que permeten la digestió dels compostos de les plantes de la família Euphorbiaceae, igual que en els adults.

Aquestes secrecions aporten nutrients i, alhora, els bacteris simbionts necessaris perquè les larves puguin establir la seva microbiota i alimentar-se correctament de les plantes hoste. Això permet que el desenvolupament inicial sigui funcionalment equivalent al dels adults en termes de digestió.

En general, es tracta d’una espècie discreta, de vida principalment críptica i associada al sòl. No hi ha evidència clara d’un comportament territorial, però sí d’una defensa activa de la posta i les larves durant els primers estadis.

Referències

Categoria:Hemípters