miniatura|372x372px|Il·lustració patentada de Margaret Crane per a "Diagnostic Test Device", la primera prova d'embaràs casolana Margaret "Meg" M. Crane (nascuda el 1939) és una inventora i dissenyadora gràfica estadounidenca que va crear la primera prova d'embaràs casolana el 1967 mentre treballava a Organon Pharmaceuticals a West Orange, Nova Jersey . És la inventora que figura a les patents nord-americanes 3.579.306 i 215.7774. Després del seu llançament va haver-hi resistència a comercialitzar les proves d'embaràs per als consumidors en lloc dels metges, per la qual cosa la prova d'embaràs casolana no va estar disponible fins a 1977, a excepció d'una prova de mercat al Canadà en 1972.
Carrera professional Als 26 anys, Crane va ser contractada per Organon el 1967 per treballar en una nova línia de cosmètics per a l'empresa. Un dia, mentre visitava el laboratori de l'empresa, va adonar-se que hi havia molts tubs d'assaig. Curiosa per saber què eren, va preguntar i, sorprenentment, eren proves d'embaràs. Cada tub d'assaig individual contenia reactius que, barrejats amb l'orina d'una dona embarassada, indicaven l'embaràs mostrant un anell vermell a la part inferior del tub d'assaig.
Intrigada per això, Crane va veure la possibilitat de convertir-ho en un test d'embaràs casolà. Va pensar que era prou senzill perquè les dones poguessin fer aquest test a casa i de manera més ràpida. Crane no tenia cap formació científica prèvia; tanmateix, va considerar que fer que la prova d'embaràs fos una experiència domèstica i privada era important i necessari. Això la va inspirar a crear el seu primer model per a la prova, similar a les proves que havia observat al seu laboratori. El 1977, el seu model de prova d'embaràs casolà ja estava a la venda arreu dels Estats Units.
Això va ser possible gràcies a l'estratègia publicitària i de disseny que va idear amb el seu soci Ira Sturtevant, amb qui va fundar una empresa anomenada Ponzi & Weill.
Invenció Crane es va traslladar a casa seva a Nova York per començar a treballar en el seu prototip. Va combinar un suport per a agulles de paper, un tub de proves, un mirall i una pipeta. La seva proposta inicial de la invenció a Organon va ser rebutjada. La farmacèutica tenia la preocupació que perdrien negoci amb els metges si les dones comencessin a realitzar aquestes proves a casa. No obstant això, van sol·licitar patents al seu nom el 1969.
Organon finalment va decidir fer un test de mercat del producte amb el disseny de Margaret Crane. Organon va contractar una agència de publicitat de Nova York per fer el màrqueting. Ira Sturtevant va ser el responsable del compte, ja que va tenir un interès particular en el prototip de Margret Crane. Li va intrigar l'elegància amb què s'havia muntat el kit d'embaràs. Organon va triar Canadà per al test de merca i Crane i Sturtevant van ser escollits per dirigir el projecte. Van acabar sent socis durant més de 40 anys fins a la seva mort el 2008. Amb èxit, la parella va crear la seva pròpia empresa de màrqueting anomenada Ponzi and Weill.
Aquesta associació entre el món publicitari i el món empresarial va tenir un paper important en la promoció de la prova d'embaràs. «Tota dona té dret a saber si està embarassada o no», deia un dels primers anuncis de la prova que les dones «podeu fer vosaltres mateixes, a casa, en privat, en qüestió de minuts»
Aquesta va ser la principal motivació de Margaret Crane per inventar la prova d'embaràs casolana. Abans de la invenció de Crane, les dones havien d'anar al metge i fer analitzar l'orina en un laboratori per determinar si estaven embarassades. Com a conseqüència, les dones havien d'esperar setmanes per obtenir els resultats. Als anys seixanta, quan Crane va concebre per primera vegada la seva idea, la prova d'embaràs es processava en un laboratori mitjançant el seguiment dels nivells d'una hormona anomenada gonadotropina coriònica humana (hCG) a l'orina. Es va descobrir que les dones secreten nivells elevats d'hCG durant l'embaràs. Per tant, si es detectava hCG, indicava embaràs.
A causa de les normes de l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) per als dispositius mèdics, va trigar un temps a rebre l'aprovació per al seu prototip als Estats Units. La prova d'embaràs desenvolupada per Crane no va rebre l'aprovació de la FDA fins el 1976. La prova d'embaràs de Crane va arribar al mercat el 1977, deu anys després que ella hagués proposat per primera vegada la seva idea. Es va comercialitzar com a «The Predictor».
Tot i que el seu nom figurava a les patents del dispositiu, Organon va llicenciar el producte a tres empreses farmacèutiques de venda lliure, i Crane no va rebre mai ni un cèntim pel seu disseny. Va haver de cedir els seus drets per un dòlar i mai no va veure aquest dòlar. Però estava agraïda d'haver conegut la seva parella durant el procés.
No va ser fins al 2012, quan el New York Times va publicar un breu article «Who Made It», que Crane va rebre el reconeixement adequat pel seu prototip que va simplificar l'embaràs de moltes dones. Crane va veure que la columna tractava sobre la història de les proves d'embaràs, però va notar que el seu nom no apareixia a l'article. Va dubtar si fer-se notar perquè l'article parlava de la versió moderna de la prova d'embaràs, però va enviar un correu electrònic a l'autor de l'article. Des del 2012, Crane ha rebut reconeixement per la seva invenció.
Llegat Un prototip de The Predictor i una versió del producte envasat de 1970 van ser adquirits pel Museu Nacional d'Història Americana de la Institució Smithsonian el 2015.
Predictor, una obra de teatre de Jennifer Blackmer sobre Margaret Crane i la seva invenció de la prova d'embaràs casolana, va estrenar-se a Nova York el desembre de 2025 amb Caitlin Kinnunen en el paper de Crane.
Referències
Enllaços externs Museu Nacional Smithsonian d'Història Americana, Prova d'embaràs Predictor - Prototip de disseny
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Inventors estatunidencs Categoria:Nascuts el 1939