La Lipsanoteca de Brescia, també anomenada Caixa de Brescia, o Reliquiari de Brescia, és una caixa de vori, o reliquiari, del final del segle IV, que ara es troba en el Museo di Santa Giulia a San Salvatore a Brescia, Itàlia. És una supervivència pràcticament única d'una caixa de vori cristiana primitiva completa en bon estat. És un dels testimoniatges més preciosos de l'art iconogràfic cristià primitiu en vori, gravat amb trenta-set imatges bíbliques que són un testimoniatge per a l'estudi de l'evolució de la teologia cristiana durant els primers segles de la propagació d'aquesta religió.Clara Stella, pàg. 347.
Història miniatura|El costat esquerre La caixa es va elaborar en un taller del nord d'Itàlia, segurament a Milà, on Ambròs era bisbe, i es va involucrar en una lluita contra l'heretgia ariana. Milà ha estat considerada el lloc d'origen més probable, encara més enfortit després que les insígnies en els escuts dels soldats s'identificassen com les d'una unitat de la Guàrdia Palatina, estacionada a Milà a la fi del segle IV, quan era la residència habitual de la cort imperial. La Notitia Dignitatum en la Biblioteca Bodleiana, d'Oxford, registra aquests projectes. Una teoria, discutida, identifica la data just després del 386, quan Ambròs va dirigir amb èxit la població ortodoxa en un enfrontament amb la cort imperial de tendència ariana. També s'ha suggerit que va ser utilitzat per a les relíquies de Gervasi i Protasi, dos sants màrtirs romans milanesos les restes dels quals es traslladaren en temps d'Ambròs, com registra en una carta seua. La placa de bloqueig d'argent és més tardana, possiblement del segle VIII.Watson, 283. Watson's main subject.Ambrose, 204(?)–212.
No se sap quan entrà al Convent de Sant Salvador, a Brescia, però podria ser després d'haver estat fundat el 753 per Desideri d'Ístria, el darrer dels reis longobards. Es va utilitzar com a reliquiari en l'edat mitjana, i s'esmentava en documents del monestir com el "sepulcre de vori", possiblement perquè contenia una pedra retirada del túmul buit, de l'Església del Sant Sepulcre de Jerusalem (Palestina). Va tenir un paper especial en la litúrgia pascal del convent.Stella, 348.
El 1798, amb la supressió del convent després de la invasió napoleònica, el transferiren a la Biblioteca Queriniana, la principal biblioteca de Brescia, i el 1882 al museu que, després d'alguns canvis, des del 1999 ocupa part de l'antiga casa conventual de la caixa. En algun moment durant aquest període fou desmuntat i els panells exhibits disposats en un tauler formant una forma de creu amb un motle. La caixa es va restaurar el 1928.Stella, 348.
Descripció miniatura|450x450px|La Lipsanoteca de Brescia desmuntada, com s'exhibia abans del 1928 El format de l'estructura és rectangular, amb cinc cares, quatre costats i una tapadora, mantinguda unida per una estructura interna de fusta de nouera, substituïda quan el retornaren al format adequat el 1928, quan els actuals peus curts de vori també s'hi afegiren. Algunes plaques de vori esculpides són annexades a l'estructura, carregant la decoració, amb la majoria de les zones de decoració en les plaques individuals. L'estructura fa 22 centímetres d'alçada, 32 centímetres d'amplada i 25 centímetres de profunditat. Stella, 347; Watson, 284 i nota 10.
La caixa és coberta amb una profusió de petites escenes religioses esculpides en relleu de vori, extretes del Vell i Nou Testaments. La tapadora, que pot ser considerada la cara més important, té els relleus més grans, amb cinc escenes de la Passió de Crist en dos registres, i un petit registre superior amb un fris d'ocells. miniatura|Quatre costats d'una lipsanoteca amb escenes de la Passió de Crist, Roma, c. 420-430 Els quatre costats segueixen un dibuix amb temes del Nou Testament. A dalt i a sota d'això hi ha registres més estrets amb escenes de l'Antic Testament, i als cantons fines imatges verticals, només una conté una figura humana, la resta són objectes simbòlics. La part superior de les cares laterals acaba amb un registre de busts de figures masculines en motles redons. En manquen dues. Un jove Jesús sense barba ocupa el centre del panell frontal.Watson, 284, descrit amb detalls en pàgines posteriors. Pàgina 284, nota 11, i 290 sobre el clipea.
Delbrueck en la seua monografia del 1939 fou capaç de mostrar que la majoria de les escenes, incloent-hi moltes de les rares, retrataven esdeveniments relacionats amb el període de Quaresma i Pasqua que les utilitzà a Milà Ambròs.Watson, 283, 293–294 note 6.Andre Grabar el 1969 escriu que "és fàcil establir la manca de lligam entre les escenes dels dos fronts (Antic Testament) i les del panell central (Nou Testament)". Grabar, 137–138, 138 citados; Watson, 283; Mc Grath, 257.
Uns estudis més recents, però, proposen que la caixa mostra un programa coherent i curosament pensat, amb escenes de l'Antic i del Nou Testament, tot i que els objectius subjacents s'hagen interpretat de manera diferent. Moltes de les escenes són molt rarament retratades en l'art sobrevivent, i algunes han tingut noves identificacions proposades en les darreres dècades. La identificació de moltes de les escenes roman incerta: no totes les identificacions han concordat entre, per exemple, Watson el 1981, Tkacz el 2001 i Bayens el 2004. Les identificacions primàries ací segueixen Watson, a voltes esmentant-ne alternatives. Les anotacions de Watson en resumeixen la majoria, però no totes les identificacions. L'escena del panell posterior que Watson anomena Crida d'Andreu i Pere per Jesús, que considera un assumpte rar no conegut en una composició semblant, és anomenada Transfiguració de Jesús per Tkacz, seguida per Bayens i altres. Aquesta també seria una representació rara, tot i que d'un assumpte molt més comú. La principal diferència en la lectura de la imatge és si les línies ondulades en què són les figures representen núvols o aigua. Watson, 283. Les figures entre flames, i la Transfiguració (Tkacz i Bayens) o Crida d'Andreu i Pere (Watson) en són exemples. Watson descriu les escenes en 285-290, com la majoria de les alternatives en les seues notes 11-38 de les pàgines. 294-296.Watson 295, nota 25.
Tapadora center|360x360pxFris d'ocells, amb xarxes o teixitJesús al Jardí de GetsemaníDetenció de JesúsNegació de Pere, amb gall cantantJudici a Jesús en el SinedríPonç Pilat rentant-se les mans en el judici a Jesús
Front center|330x330pxApòstolApòstol – Pere?JesúsApòstol – Pau?Apòstol PeixJonàs empassat per la balenaPany argentí amb motius geomètricsJonàs llançat per la balenaGallJesús guarint una donaCrist ensenyant en la sinagoga de NatzaretParàbola de l'ovella perdudaSusannaJudici a SusannaDaniel en la cova dels lleons
Costat dret center|314x314px(falta)ApòstolApòstolApòstol ArbreMoisés al Mont HorebMort dels set màrtirs macabeusMoisés rebent les dotze taulesBalançaJesús guarint un cecResurrecció de LlàtzerJacob i Raquel en el pouJacob lluita amb l'ÀngelEscala de Jacob
Costat esquerre center|297x297pxApòstolApòstolApòstol(falta) CreuDavi mata GoliatMort de l'Home de DéuJeroboam en l'altar de BetelCanelobreResurrecció de la filla de JaireAdoració del Vedell d'orFesta del Vedell d'or
Fons center|350x350pxApòstol, evangelista o santApòstol, evangelista o santApòstol, evangelista o santApòstol, evangelista o sant TorreSusanna pregantJonàsDaniel i el dracPenjat, potser JudesJesús cridant Andreu i Pere, o la TransfiguracióJudici d'Ananies i Safira; SafiraAnanies dutDescobriment de MoisésMoisés salva l'egipciFesta a casa de Jetró Comparances Probablement, la comparança directa més propera amb aquesta lipsanoteca és la de Samagher, trobada en fragments davall el terra d'una església en l'Ístria el 1906, que té menys escenes, i més convencionals. Una altra lipsanoteca menor, ara desmuntada, amb quatre escenes de la Passió de Crist, és al Museu Britànic, que també es troba en una lipsanoteca anglosaxona, l'Urna de Franks (un panell n'és al Museu Nacional del Bargello, a Florència).Soper, 153–157; illustrated Weitzmann, 595.Webster, 92.
Notes
Referències
Bibliografia Ambrose, Saint , ed. & tr. by John Hugo Wolfgang Gideon Liebeschuetz, Ambrose Of Milan: Political Letters And Speeches (google preview), 2005, Liverpool University Press, , 9780853238294; full text Ambrose of Milan: Letter 22: The Finding of SS. Gervasius and Protasius, Fordham Andreopoulos, Andreas, Metamorphosis: The Transfiguration in Byzantine Theology And Iconography, 2005, St Vladimir's Seminary Press, , , google books Bayens, Patrick James, The Brescia Casket: Patristic Exegesis and Biblical Iconography on an Early Christian Alms Box, 2004, University of Kentucky, preview Grabar, Andre, Christian Iconography: A Study of Its Origins, 1968, Bollingen Series XXXV, 10. Princeton: Princeton University Press. , google books (reprint) Mc Grath, Robert L., "The Martyrdom of the Maccabees on the Brescia Casket", 1965, The Art Bulletin, Vol. 47, No. 2 (Jun., 1965), p. 257–261, JSTOR Milburn, Robin, Early Christian Art, 1988, University of California Press, , 9780520074125, google books Soper, Alexander Coburn, "The Italo-Gallic School of Early Christian Art", The Art Bulletin, Vol. 20, No. 2 (Jun., 1938), p. 145–192, JSTOR Stella, Clara, La Lipsanoteca in Renata Stradiotti (ed.), San Salvatore – Santa Giulia a Brescia. Il monastero nella storia, Skira, Milano 2001 (in Italian) Tkacz, Catherine Brown, The Key to the Brescia casket: typology and the Early Christian imagination, 2002, University of Notre Dame Press (Paris 2001 first) Watson, Carolyn Joslin, The Program of the Brescia Casket, 1981, Gesta, Vol. 20, No. 2 (1981), p. 283–298, JSTOR Webster, Leslie, Anglo-Saxon Art, 2012, British Museum Press, Weitzmann, Kurt, ed., Age of spirituality : late antique and early Christian art, third to seventh century, 1979, Metropolitan Museum of Art, New York, ; full text available online from The Metropolitan Museum of Art Libraries. includes material translated from the Italian WP article "Lipsanoteca di Brescia"
Categoria:Art preromànic Categoria:Brescia