La província o diputació provincial va ser una divisió territorial aplicada als territoris americans de la Monarquia espanyola a partir de les reformes del liberalisme espanyol. El seu origen es troba a la Constitució de Cadis de 1812, elaborada per les Corts de Cadis reunides en 1810 durant la guerra del francès. En l'article 10 d'aquesta constitució s'enumeraven tant les províncies de la península com les d'Amèrica, amb la intenció d'integrar-les en una mateixa estructura política sota la forma d'una monarquia unitària. Anys més tard, durant el Trienni Liberal (1820-1823), el número es va ampliar per a incloure totes les antigues intendències creades en el segle XVIII, les que van ser oficialment convertides en províncies, autònomes i sense cap relació institucional entre si. Encara que es van establir principalment en la Nova Espanya i en el Perú, la seva implantació efectiva a Amèrica va quedar en molts casos limitada pel desenvolupament de les guerres d'emancipació i, també, per la restauració absolutista.
La definició de província a Amèrica L'ús del terme «província» a Amèrica tenia un significat imprecís. Els diputats americans es referien amb la paraula a la petita província (partit) o a les governacions, mentre que els europeus ho feien amb gran província (regne). Les corts espanyoles van identificar província amb intendència. Amb anterioritat, el decret de la Junta Suprema Central emès el 22 de gener de 1809, definia els territoris americans no com a colònies, sinó una part integrant de la Monarquia Hispànica.
Províncies de la Constitució de Cadis Una comissió de diputats americans va presentar posteriorment el seu dictamen l'1 de maig de 1812, que va ser aprovat per les corts, i que elevava a vint el nombre de províncies americanes descrites en la primera constitució espanyola.
La província estava governada per un cap polític superior nomenat pel rei i una Diputació Provincial de set membres, escollida popularment. Se subdividia en partits, governats per Caps Polítics Subalterns. Amb la restauració absolutista en 1814 i 1823, la província va desaparèixer i el seu territori va ser novament comprès en el restaurat virregnat.
Províncies d'Ultramar de la constitució de Cadis decreto del 23 de maig de 1812 ProvínciaTerritori jurisdiccionalCapital Nova Espanya Mèxic, Oaxaca, Puebla, Valladolid, Veracruz Mèxic Províncies internes orientals (Saltillo) Nova Extremadura (Coahuila), Nuevo León, Nou Santander, Texas Monterrey Províncies internes occidentals Alta Califòrnia, Baixa Califòrnia, Nova Navarra (Arizpe), Nova Biscaia (Durango), Nou Mèxic Durango San Luis Potosí Sant Lluís Potosí, Guanajuato Sant Lluís Potosí Nova Galícia Guadalajara, Zacatecas Guadalajara Yucatán Yucatán (Mèrida i Tabasco) Mèrida Guatemala Guatemala, San Salvador, Comayagua (Hondures), Chiapas Guatemala Nicaragua i Costa Rica Nicaragua, Costa Rica, León Lleó Cuba Occidental i Les Florides Cuba Occidental, Florida Occidental, Florida Oriental l'Havana Cuba Oriental Cuba Oriental Santiago de Cuba Puerto Rico Puerto Rico, Illes Verges Espanyoles Sant Joan Santo Domingo Santo Domingo Santo Domingo Veneçuela Caracas, Barinas, Maracaibo, Cumaná, Margarita i Guaiana Caracas Nova Granada Antioquia, Cartagena, Va xocar, Neiva, Panamà, Pamplona, Pasto, Popayán, Riohacha, Santa Marta, Santafé, Socors, Tunja, Veraguas Santafé (Bogotà) Quito Quito i Cuenca Quito Lima Arequipa, Chiloé, Guayaquil, Huamanga, Huancavelica, Lima, Maynas, Tarma i Trujillo, Lima Cuzco Cuzco, Puno Cuzco Xile Concepción, Santiago Santiago Riu de la Plata Buenos Aires, Còrdova del Tucumán, Salta del Tucumán, Paraguai, Missions Guaranís, Montevideo Buenos Aires Charcas La Paz, Tolles (Chuquisaca), Potosí, Cochabamba, Santa Cruz de la Serra La Plata (Sucre)FilipinesFilipinesManila
Províncies de 1821 Les 21 províncies d'Ultramar de 1812 van ser restaurades en 1820. A més, en el Decret de 6 de novembre de 1820 es va crear la província de Valladolid de Michoacán, integrant la intendència de Guanajuato, mentre que la intendència de Zacatecas passava a formar part de la intendència de San Luis Potosí.
Més tard els diputats americans van exigir una subdivisió encara major, i després de la instal·lació del Trienni Liberal en 1820 les corts espanyoles van accedir en el seu decret de 9 de maig de 1821 a convertir en províncies a totes les antigues Intendències establertes en l'Ordenança General d'Intendent d'Índies de 1803 (més les Intendències de Puerto Príncipe i Saltillo establertes en 1813 i la Intendència de Guayaquil establerta en 1819), establint un total de 52 províncies en Ultramar. No obstant això aquestes províncies eren merament nominals ja molts dels territoris formaven part dels nous estats hispanoamericans independents. En tot cas, totes les províncies eren dependents directament de Madrid, autònomes i sense cap relació institucional entre si.
+ Províncies d'Ultramar de 1821 segons l'Ordenança d'Intendents d'Índies (1803) Virregnat o Regne Intendència Províncies, corregiments o governs Virregnat de Nova Espanya Mèxic Amb el corregiment de Querétaro Puebla de los Ángeles Amb el corregiment de Tlaxcala Veracruz Antequera d'Oaxaca Valladolid de Michoacán Santa Fe de Guanajuato San Luis de Potosí Guadalajara de Nova Galícia Zacatecas Mèrida de Yucatán Províncies de Yucatán i Tabasco Durango Província de Nova Biscaia i govern de Nou Mèxic Arizpe Províncies de Sonora i Sinaloa, governs de Alta Califòrnia i Baixa Califòrnia Saltillo (1813) Províncies de Nuevo León, Coahuila, Nou Santander i Texas Capitania General de Cuba Santo Domingo Puerto Rico Puerto Rico, Illes Verges Espanyoles l'Havana Cuba Occidental (va incloure la Florida espanyola cedida en 1820) Santiago de Cuba Cuba Oriental (establerta per ordre de les Corts, 27 de febrer de 1812) Puerto Príncipe Cuba Central (establerta per ordre de les Corts, 27 de febrer de 1812) Capitania General de Guatemala Guatemala San Salvador Comayagua Nicaragua Províncies de Lleó de Nicaragua i Cartago de Costa Rica Chiapa Capitania General de Veneçuela Caracas Províncies de Caracas i Barinas Maracaibo (1815) Províncies de Maracaibo i Coro (creada per Real Cèdula de 19 de desembre de 1815) Guaiana Províncies de Guaiana, Cumaná i Margarita Virregnat del Nou Regne de Granada Santafé de Bogotà Governs de Santafé, Tunja, Neiva, Pamplona, Socorro, Antioquia i Pasto Popayán Governs de Chocó i Popayán Cartagena d'Índies Governs de Cartagena, Santa Marta i Riohacha Panamà (1822) Governs de Panamà i Veraguas (int. creada per Decret XXXIX de les Corts, 19 de maig de 1822) Quito Govern de QuitoGuayaquilGovern de Guayaquil (int. creada per reial ordre de Ferran VII, 29 de juny de 1819) Cuenca Govern de Cuenca Virregnat del Perú Lima Lima, amb els Governs de Chiloé, Valdivia i Osorno Trujillo Amb la Comandància de Maynas Arequipa Huamanga Tarma Huancavelica Cuzco Puno Capitania General de Xile SantiagoConcepción Virregnat del Riu de la Plata Buenos Aires Amb els governs de Montevideo i Missions guaranís Asunción del Paraguai Còrdova del Tucumán Salta Cochabamba Amb Santa Cruz de la Sierra i els governs de Moxos i Chiquitos La Paz Charcas (Chuquisaca) Potosí Capitania General de FilipinesManilaProvíncies de Manila, Cebú, Nova Càceres i Nova Segòvia
Les Illes Filipines es van constituir com una única província a causa del desconeixement des d'Espanya de la distribució territorial de l'arxipèlag i de l'estat del país, la qual cosa sumat a la concentració de la població criolla al voltant de Manila (l'única ciutat de Filipines que comptava amb capítol en aquest moment), impossibilitava l'establiment d'intendències.
Els Governs de nou Mèxic, Querétaro, Costa Rica, Maynas, Santa Cruz de la Serra, Montevideo i Chiloé tenien un estatus similar a la de les províncies però no es van establir com a tals a causa de la seva població insuficient i al no estar basats en intendències. Tant a les províncies d'Espanya com d'Ultramar s'establia un barem mínim de 60.000 habitants per a poder optar a l'estatus d'intendència i per tant de província.
Referències
Categoria:Administració territorial d'Espanya Categoria:Geografia històrica d'Espanya