Trino (Trinitario) María González de Quijano Iturregui (Getaria, 1807 - Alacant, 1854) va ser un polític espanyol, governador civil d'Alacant.

Biografia Membre del Partit Progressosta, durant la Primera Guerra Carlina fou Intendent de Rendes de Navarra. Durant el govern de Salustiano de Olózaga fou nomenat governador civil de Canàries, però a la caiguda d'Espartero fou detingut i desterrat a les Illes Filipines.González de Quijano Iturregui, Trino María, Auñamendi Eusko Entziklopedi Quan el 1854 els progressistes recuperaren el poder va poder tornar a la Península.

El 16 d'agost de 1854, és nomenat oficialment governador civil de Alacant. El seu predecessor en el càrrec, José María Montalvo y Collantes, havia dimitit uns dies abans per problemes polítics al país.Trinitario González Quijano al web de la Diputació d'Alacant

Una setmana abans, el 9 d'agost de 1854, es van produir a Alacant els primers casos d'una estranya malaltia: el còlera morb. Aquest trastorn infecto-contagiós de l'intestí prim es transmetia a través del menjar i l'aigua contaminada de la ciutat. En tot just unes hores, els alacantins que emmalaltien passaven dels vòmits, diarrees i enrampades, a la mort. Més de 18 000 habitants van ser infectats en els primers dies.

Una part important de la població havia escapat als pobles i finques dels voltants, pensant que la malaltia quedaria atrapada entre les muralles d'Alacant. Però es van equivocar. La plaga va acabar envaint tota la província. La ignorància sobre el còlera i la falta d'higiene entre els alacantins, van provocar 1964 morts en els 47 dies que va durar l'epidèmia.

miniatura|Dibuix del Mausoleu a "Reseña histórica de la ciudad de Alicante" (1863) de Nicasio Camilo Jover.

Tasca El 23 d'agost de 1854, Quijano va publicar un edicte en el qual obligava l'obertura de tots els establiments públics i botigues de comestibles, advertint durs càstigs i sancions als especuladors que venguin articles de primera necessitat a sobrepreu. I ho demano amb la franquesa proverbial dels bascos. Aquest mateix dia, va escriure al bisbe de la diòcesi, Félix Herrero Valverde, denunciant-li per la fugida de la ciutat de la majoria dels sacerdots i instant-li que els obligués a retornar i que es personés a Alacant en un termini de 48 hores per a ajudar-lo a confortar als malalts i donar exemple. En la seva frenètica activitat, es va reunir amb els facultatius per a posar en marxa un pla d'assistència mèdica donant de la seva pròpia butxaca diners a les famílies més pobres perquè compressin aliments. És llavors quan va redactar un altre edicte en el qual obligava a la fabricació d'orxata d'arròs dia i nit per a servei públic i de malalts.

Quijano també va manar despatxar receptes gratis de medicaments (que després abonaria el Govern), va concedir ajudes econòmiques de tres reals diaris a les famílies considerades pobres de solemnitat, va atorgar exempció del pagament de tributs i va prohibir els cordons sanitaris que mantenien aïllat a Alacant. Tot això, mentre acudia a visitar als malalts, que textualment se li morien als seus braços.

Aquella setmana, del 23 al 29 d'agost, va ser una de les més terribles de la història d'Alacant: morien més de 110 alacantins al dia, sent el 24 d'agost la data de major número amb 140 morts. L'epidèmia es va estendre per tota la província: Alcoi, Cocentaina, Montfort...

Defunció L'acompliment exemplar de les seves funcions va arribar aviat a oïdes de la cort d'Isabel II, que li va concedir el 5 de setembre la Gran Creu d'Isabel La Catòlica. Però ell va seguir amb la seva actitud heroica, establint guàrdies de tres metges i quatre practicants en els baixos de l'Ajuntament entre les deu de la nit i les cinc de la matinada. El 14 de setembre, exhaust i esgotat pels seus viatges a través de la província d'Alacant, va emmalaltir de còlera. Els metges van tenir l'amarga decisió de diagnosticar-li la infecció quan ja remetien els símptomes entre la població.

Sé que moriré, però moro content perquè seré jo l'últim de la processó. Assabentat aquest mateix dia que el poble de Castalla estava sucumbint a la malaltia i mancava de metge, va demanar el seu cavall per a acudir amb personal sanitari. Però va ser impossible. Ja es trobava molt greu.

Delirant i entre grans sofriments, va expirar a un quart de dues de la matinada del dia 15 de setembre. Va ser enterrat al panteó de l'Església de Santa María.Quijano. El patriotismo en tiempos de crisis, El Español

Monument miniatura|Monument del Panteó de Quijano Un grup de personalitats de la ciutat va decidir llavors elevar un monument en record i gratitud del poble a la seva memòria, al parc de Quijano.

Francisco Morell Gómez (mort a Alacant en 1874), arquitecte municipal d'Alacant; va realitzar el projecte per al monument a Quijano que va acabar dos anys més tard. José Guardiola Picó, arquitecte municipal d'Alacant, va realitzar en 1865 la cancel·la i reixes del Panteó de Quijano.

La primera pedra no es posaria fins al 17 de juny de 1855 i les despeses es van sufragar per subscripció popular. Fins al 16 de setembre de 1857 no s'inauguraria oficialment, encara que van faltar nombrosos elements decoratius que no es van concloure fins a 1880, vint-i-sis anys després de la seva defunció.

La cerimònia va ser presidida pel governador civil i va haver-hi lectura de composicions en prosa i vers. Dos anys després, acabat el mausoleu sota la direcció de l'arquitecte Francisco Morell, va tenir lloc el trasllat de les restes mortals de Quijano, en acte solemne cívic-religiós el 16 de setembre de 1857.

El seu monument representa al·legòricament les virtuts filantròpiques del mort: la fe, el valor, la caritat i la temprança.

Iconografia Un retrat de Quijano intercalat entre les págs. 368-369 de Vicente Ramos (1971): "Historia de la provincia de Alicante y de su capital". Alacant, Diputació Provincial. Es tracta d'un dibuix del XIX sense font de procedència citada. Un dibuix del mausoleu intercalat en les págs. 276-277 de l'obra de Nicasio Camilo Jover "Reseña histórica de la ciudad de Alicante" (1863).

Referències

Bibliografia Juan Vila y Blanco, Últimos días del Excmo. Señor Don Trino González de Quijano Imprenta de José Marcili, 1854. Ayuntamiento de Alicante 2004 (facsímil) ISBN 84-606-3652-6 Jover, Nicasio Camilo (1863), Reseña histórica de la ciudad de Alicante. Alicante, Imprenta y Litografía de la Viuda de Juan. J. Carratalá. Edición facsímil de Agatángelo Soler Llorca. Alicante, 1978. Varela Botella, Santiago (2001): Obra de los arquitectos en Alicante. Alicante, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert.

Enllaços externs Article de l'Asociación Cultural Alicante Vivo sobre Quijano Campaña "Ser alicantino... ¡duele!" de la Asociación Cultural Alicante Vivo para denunciar el mal estado, degradación y abandono del Panteón de Quijano

Categoria:Governadors civils d'Alacant Categoria:Polítics guipuscoans Categoria:Morts de còlera Categoria:Persones de Getaria Categoria:Morts a Alacant Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1808