Clinopodium vulgare, el clinopodi, és una planta amb flors de la família de les labiades. És una espècie àmpliament distribuïda per Euràsia i el nord d'Àfrica. Sol viure en condicions de mitja ombra, a l'estatge montà i la part superior de les contrades mediterrànies més o menys humides, habitualment a la vora dels boscos caducifolis, on és prou comuna.

Descripció El clinopodi és una planta perenne, rizomatosa, amb aspecte herbaci, un xic llenyosa a la base, pubescent (sobretot a la part superior) i poc ramificada. Pot créixer bastant, fins a prop d'un metre d'alçada. Les fulles inferiors són més grans (fins a 5x2,5 cm), ovalades o el·líptiques, curtament peciolades i amb la punta arrodonida; són pràcticament enteres (de vegades lleugerament dentades) i van fent-se més petites al capdamunt. Les flors apareixen en 1-5 glomèruls densos a l'axil·la de les fulles i envoltats de nombroses bràctees linears i ciliades. El calze és una mica tort, ciliat lleugerament dividit en dos llavis. La corol·la, que pot arribar a 9-18 mm, és rosa o porpra.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients més o menys humits, en clarianes i vores de bosc, de vegades lleugerament nitròfils. Creix més o menys abundantment a bona part de l'hemisferi Nord, incloent els nord d'Àfrica i Amèrica, i la regió macaronèsica. També és prou comuna a la part humida de la península Ibèrica i a Catalunya. Es va fent més rara conforme baixem cap al sud, cap al País Valencià, on es refugia a zones més muntanyoses com la Serra d'Espadà, Gúdar-Javalambre o els Ports. No s'ha trobat mai a les Illes Balears.

Taxonomia Clinopodium vulgare va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.

És l'espècie més comuna (l'espècie tipus) del petit gènere Clinopodium original, que als any 90 tenia prop de 10 espècies euroasiàtiques i africanes; de les quals només aquesta estava a la península Ibèrica, segons el criteri de Flora Iberica. Avui en dia aquest gènere ha absorbit multitud de taxons que havien estat inclosos en altres gèneres propers, fins a arribar als 193 que surten com espècies acceptades a Plants of the World Online.

A la Flora dels Països Catalans, Bolòs i J.Vigo, fidels al caràcter sintètic de la seva obra, la van anomenar (seguint el criteri del botànic austríac Karl Fritsch): Satureja vulgaris (L.) Fritsch. Però aquest nom, avui en dia, el fa servir molt poca gent.

Referències

Categoria:Mentheae