miniatura|Detall de la garita de vigilància o gardjola als bastions de les Línies Cotoneres, l'espai exacte on Frai Manuel Cotoner va llançar la seva cèlebre proclama negant-se a rendir la fortalesa familiar davant les tropes de Napoleó.
Manuel Cotoner i Despuig (Palma, segle XVIII - segle XIX), conegut honoríficament com a Frai Manuel Cotoner, fou un noble, militar i cavaller mallorquí de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de Malta). Va destacar històricament pel seu heroic i aferrissat lideratge en la defensa de l'illa de Malta contra les tropes de Napoleó Bonaparte l'any 1798.
Biografia Nascut a Palma en el si de la influent i aristocràtica família Cotoner, es va traslladar a Malta per ingressar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, on la seva nissaga comptava amb un prestigi immens des que els seus avantpassats, els germans Rafel i Nicolau Cotoner i d'Oleza, haguessin estat Grans Mestres de l'Orde al segle XVII.
L'enfrontament amb Napoleó (1798) El juny de 1798, la flota francesa liderada per Napoleó Bonaparte va arribar a Malta en el seu camí cap a l'expedició d'Egipte i va exigir la rendició de l'illa. El Gran Mestre de l'Orde, l'alemany Ferdinand von Hompesch zu Bolheim, víctima de les intrigues internes i del pànic, va decidir capitular ràpidament i lliurar la sobirania de l'illa als francesos sense gairebé oferir resistència.
Davant l'ordre oficial de rendició, Frai Manuel Cotoner es va rebel·lar obertament des del seu lloc de comandament. Considerant l'acte de Von Hompesch com una traïció i una capitulació ideològica i espiritual de caràcter masònic, es va negar en rodó a lliurar les fortificacions vinculades a la seva estirp.
Abans de ser destituït fulminantment pel Gran Mestre a causa de la seva insubordinació, Cotoner es va adreçar al castellà de la fortalesa i va pronunciar la seva cèlebre i rotunda sentència per salvaguardar l'honor de la seva sang:
Arran d'aquest gest de dignitat militar, Von Hompesch el va rellevar immediatament del càrrec de governador per poder consumar el lliurament de l'illa a l'exèrcit francès. La caiguda de Malta va suposar la fi del domini territorial de l'Orde de Sant Joan a l'arxipèlag.
Guerra del Francès i victòria final (1808-1814) Anys després del seu desafiament a Malta, la confrontació de Manuel Cotoner contra l'expansionisme napoleònic va continuar en terra pròpia. Amb l'esclat de la Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola) l'any 1808, Cotoner es va reincorporar de línia activa a la lluita armada contra les tropes d'ocupació de l'Imperi Francès.
Com a militar experimentat, va participar activament en les campanyes i operacions bèl·liques destinades a expulsar l'exèrcit napoleònic de la Península Ibèrica. Després de sis anys d'intensos combats, va formar part de les forces aliades que van aconseguir derrotar definitivament les tropes franceses l'any 1814, culminant així la seva trajectòria com un dels pocs militars que va vèncer en combat el mateix enemic que inicialment l'havia desposseït del seu destí a Malta.
Geografia històrica i espais cotoners a Malta Per evitar la confusió habitual dels cronistes i viatgers que visiten la zona del Gran Port de Malta (on s'articulen les Tres Ciutats), la trajectòria de Frai Manuel Cotoner i el legacy de la seva família s'estructuren en tres espais monumentals clarament diferenciats:
1. El Fort de l'entrada al Port: Fort Ricasoli miniatura|L'entrada al Fort Ricasoli, una fortificació impulsada per la família Cotoner amb la disposició històrica que el seu comandament i vigilància havien de recaure sempre en un membre d'aquesta llinatges. Situat a la mateixa bocana i entrada estratégic del Gran Port, aquest fort va ser impulsat històricament pels Grans Mestres Rafel i Nicolau Cotoner al segle XVII (tot i que el finançament principal va córrer a càrrec del cavaller Giovanni Francesco Ricasoli). L'escut de la família Cotoner (amb la mata de cotó) presideix el recinte. L'any 1798, Frai Manuel Cotoner exercia exactament com a governador d'aquesta fortalesa, sent el lloc on es va iniciar la resistència contra l'ordre de capitulació.
2. El Castell de la sobirania actual: Fort de Sant Àngel miniatura|Fort de Sant Àngel territori sobirà de l'Ordre de Malta. Situat a l'interior del port, a la punta de la ciutat de Birgu (Vittoriosa), aquest castell era la seu medieval dels Grans Mestres de l'Orde. Tot i que no va ser el centre del conflicte directe de Frai Manuel l'any 1798, és un espai clau en l'actualitat: el Govern de Malta el va cedir formalment per un període de 99 anys a la Sobirana Orde Militar de Malta, sent l'únic lloc on avui dia torna a ondejar amb sobirania la bandera de l'Orde.
3. El Baluard de la declaració: Les Línies Cotoneres A diferència dels dos anteriors, aquest espai no és un castell tancat, sinó un monumental cinturó exterior de muralles, bastions i baluards sense fortalesa interna, ideat i pagat íntegrament pel Gran Mestre Nicolau Cotoner. Fou en el context de la defensa d'aquests baluards familiars on Frai Manuel va llançar la seva cèlebre proclama (on s'ubica la famosa garita de vigilància o gardjola que es mostra a la imatge principal de l'article), negant-se a permetre que les muralles construïdes per la seva sang fossin lliurades a Napoleó com un símbol de rendició.
Referències i bibliografia
Bibliografia complementària Arxiu històric de la Casa Reial i Noblesa de Mallorca.
Categoria:Història de Malta Categoria:Militars palmesans