Francesco Maria Pico (Concordia sulla Secchia, 30 de setembre de 1688 – Madrid, 26 de novembre de 1747), també conegut com a Francesco Maria II Pico della Mirandola per distingir-lo del seu pare, va ser un noble italià, tercer duc de Mirandola i quart marquès de Concordia.
Amb el sobrenom de 'il Duchino', perquè va esdevenir sobirà amb poc més de 2 anys, va ser l'últim membre de la família Pico a regnar sobre el ducat de Mirandola, que amb ell va posar fi a la seva independència: de fet, el sobirà va ser deposat el 1708 després de la Guerra de Successió Espanyola i el 1710 el Ducat va ser venut a Rinaldo d'Este i annexionat al ducat de Mòdena i Reggio.
Com que els seus dos matrimonis van resultar sense fills, la línia directa dels governants Pico della Mirandola es va extingir amb ell.
Vida esquerra|miniatura|La princesa regent Brigida Pico mostra a l'infant duc Francesc Maria els retrats del seu pare Francesc i del seu avi Alessandro II. Nascut a Concordia, era fill de Francesco Maria I Pico (que va morir el 19 d'abril de 1689 amb només 27 anys) i Anna Camilla Borghese, princesa de Cellamare i filla de Giovanni Battista Borghese, príncep de Sulmona. Poc després, Francesco Maria també va ser abandonat per la seva mare, després de fortes desavinences amb la família Pico. Quan el seu avi Alessandro II Pico della Mirandola va morir el 2 de febrer de 1691, va rebre el feu, que va governar sota la tutela de la seva tia Brigida Pico (1633–1720). El seu govern va començar el 1706 i es va posar del costat de França a la Guerra de Successió Espanyola: Concòrdia va ser incendiada i devastada. Durant el setge de Mirandola el 1705, va signar un tractat amb el rei de França a Mòdena, alhora que va ser nomenat tinent general i Mirandola va ser posada sota una guarnició francesa. Com a conseqüència d'això, el 1706 a Viena va ser declarat confiscat per delicte greu contra el Sacre Imperi Romanogermànic i expulsat del Ducat de Mirandola pel príncep Eugeni de Savoia. El 1708 tots els béns de la família Pico van ser confiscats. El 1710, el Ducat de Mirandola va ser venut a Rinaldo d'Este, duc de Mòdena, per la suma de 200.000 doblers espanyols (equivalent a una tona d'or).
Francesco Maria va trobar refugi a Espanya, amb el seu cosí Alessandro (conegut com a abat Pico), sota la protecció del rei Felip V, que el va nomenar cavallerís major el maig de 1715, i Majordom major del Rei d'Espanya el 1738.
El 14 de juny de 1716 es va casar amb la duquessa Maria Teresa Spínola y de la Cerda, filla del duc Carles Felip Antoni Spínola (quart duc de Sextus i marquès de Los Balbases, així com Gran d'Espanya), que es va ofegar el 15 de setembre de 1723 durant una inundació que va arrasar la seva casa a Madrid; Francisco Pío de Saboya y Moura també va morir a la tragèdia. El 1744 es va casar en segones núpcies amb Maria Guadalupe Fitz-James Stuart i Colón de Portugal (1725-1750), filla de James Fitz-James Stuart, 2n duc de Berwick i Catalina Ventura Colón de Portugal, 8a duquessa de Veragua.
Va morir a Madrid el 1747, sense fills.
Referències
Bibliografia
.
Categoria:Majordoms majors del rei d'Espanya Categoria:Nascuts el 1688 Categoria:Morts el 1747 Categoria:Nobles italians Categoria:Persones de la província de Mòdena