miniatura|Doble pàgina del manuscrit de l'Alcorà dotat a la mesquita de la Kasbah pel sultà Abu Faris Abd al-Aziz II el març de 1405, amb el final del capítol 56 i el principi del capítol 57 (esquerra). Bibliothèque nationale de France Al-Ḥadīd (el ferro, ) és el capítol 57 (sura) de l'Alcorà amb 29 versos. El capítol pren el nom de la paraula que apareix al vers 25. Aquesta és una sura Al-Musabbihat perquè comença amb la glorificació d'Al·là.
Pel que fa al moment i al context de la revelació, es tracta d'un capítol medinès, cosa que significa que es creu que va ser revelat a Medina en lloc de la Meca.
Resum 1-6 Déu (Al·là) és omniscient i poderosíssim. 7-11 musulmans exhortats a donar almoines i ajudar en la missió del Profeta 12-14 Els savis i els ximples en el Dia del Judici 15-17 Els veritables creients són advertits a sotmetre's humilment a Déu 18 Déu recompensarà els fidels però castigarà els malvats 19-20 La vida present, una vanitat 21 homes exhortats a buscar la vida futura 22-23 Totes les coses registrades al llibre dels decrets de Déu 24 Déu odia les persones orgulloses i cobdicioses (d'aquí la derrota a Ohod) 25 apòstols enviats a antigues nacions 26-27 Noè, Abraham, els profetes i Jesús, amb l'Evangeli, van enviar 28-29 Cristians exhortats a convertir-se en musulmans
Exegesi En el seu tafsir (exegesi), Ma'ariful-Qur'an, Muhammad Shafi va escriure: «Està registrat a Abu Dawud, Tirmidhi i Nasa'i que Sayyidna 'Irbad Ibn Sariyah (que Al·là estigui satisfet amb ell) va dir que el Missatger d'Al·là (que la pau sigui amb ell) solia recitar Al-Musabbihat abans d'anar a dormir i deia: En ells hi ha un vers que és més meritori que mil versos».
El nom col·lectiu de la sèrie Al-Musabbihat fa referència a les cinc sures següents:(1) Al-Hadid;(2) Al-Hashr;(3) As-Saff;(4) Al-Jumu'ah; i (5) At-Taghabun.
Després d'haver citat aquest Hadith, Ibn Kathir diu que el millor vers al qual es fa referència a la Sura Al-Hadid és el vers:(3)
«Ell és el Primer i l'Últim, el Manifest i l'Ocult, i Ell ho sap tot... 57:3.»
Entre les cinc sures, les tres primeres, és a dir, Al-Hadid, Al-Hashr i As-Saff, comencen amb el pretèrit perfecte 'sabbaha' (la puresa ha estat proclamada), mentre que les dues últimes, és a dir, Al-Jumu'ah i At-Taghabun, comencen amb l'imperfet 'yusabbihu' (la puresa és proclamada). Això implica que la puresa d'Al·là s'ha de declarar en tot moment, el passat, el present i el futur. [Mazhari].
Islam xiïta Al Kitab al-Kafi, es va preguntar a l'imam Musa al-Kadhim per la interpretació de l'aleà 57:11: «Qui qui prestaria a Al·là un bon préstec perquè Ell el multipliqui per a ell i tingui una noble recompensa?». Va respondre: «Això va ser revelat sobre el pagament als imams. Un dírham pagat a l'imam pesa més que la muntanya d' Uhud i la recompensa és superior a dos milions de dírhams pagats per altres obres de caritat». Una altra narració afirma que és el "bo" envers l'imam durant un govern de maldat.
Referències
Categoria:Sures