miniatura|Vista lateral (oest) del Molí de la Gàbia. El Molí de la Gàbia, també conegut com de la Closa, és un antic molí fariner d’origen medieval situat al sud de la ciutat de València, al camí Vell de Picassent, a tocar dels vials de circumval·lació del marge esquerre del nou llit del Túria i davant del Tanatori Municipal de València. Administrativament pertany al barri de Camí Real.
Actualment el conjunt es troba en estat de ruïna avançada, especialment els cossos meridionals annexos, formats per antigues dependències agrícoles, magatzems i habitatges vinculats a l’explotació, alguns dels quals han patit repetits incendis que n’ha agreujat el deteriorament estructural.
Nom La forma documental més arrelada és Molí de la Gàbia (o també conegut com a Molí de la Closa, per la partida rural on s'ubica). La forma originària i etimològica correcta és amb l'article (la), el topònim fa referència a una "gàbia" hidràulica, derivat del llatí cavea (espai tancat o cavitat). En l'argot tradicional de l'Horta de València, es coneixia com a "gàbia" o "closa" la reixa, comporta o xicotet embassament del cacau o partidor d'aigua. Per tant, el nom fa referència al propi funcionament hidràulic del molí. miniatura|Vista de la façana principal, mirant al nord. L'ús de "Molí de Gàbia" o "de Gàvia" (sense l'article) respondria a una corrupció oral —ortogràfica, en el segon cas— o a una el·lipsi moderna del llenguatge popular, però altera el sentit original de l'espai, convertint l'accident físic del repartiment d'aigua en un substantiu comú descontextualitzat.
Història Els orígens del Molí de la Gàbia es remunten probablement al segle XIV, encara que les estructures conservades corresponen principalment a reformes efectuades durant el segle XVII. Fou edificat a l’antiga partida de la Closa, sobre el braç de la Gàbia de la séquia de Favara, l’última derivació principal del sistema hidràulic de l’Horta de Patraix. Este braç prenia les seues aigües després de superar la Rambleta mitjançant un partidor proporcional i continuava el seu recorregut cap al camí Real, en direcció a la Torre, on enllaçava amb l’antic reg del Comú de Fora.
La documentació del segle XIX el continua citant com a molí en funcionament, integrat dins d’un nucli rural amb una certa entitat: la Closa. Al seu voltant es concentrava un conjunt de construccions i serveis que articulaven la vida quotidiana de la zona, entre els quals destacaven l’Alqueria de la Closa, diversos habitatges rurals, una escola, un estanc i una carnisseria. Entre finals del segle XIX i principis del XX també es construïren diverses cases de colons vinculades a l’explotació agrícola, de les quals únicament es conserven les Cases de Petxós, envoltades pel vial d'accés al Tanatori Municipal. Altres edificacions, com les Cases de Parrando, la Casa de Jaumet o l’Alqueria de Giner, desaparegueren arran de les transformacions urbanístiques associades al Pla Sud; la construcció del nou llit del Túria i la urbanització posterior de l’entorn. miniatura|Vista de les runes dels espais annexes meridionals. Es desconeix la data exacta del cessament de l’activitat molinera, encara que probablement continuà en funcionament fins a mitjan segle XX. És possible que el molí no superara les conseqüències de la riuada de 1957 ni les profundes transformacions territorials derivades del Pla Sud. Les expropiacions de terres i habitatges rurals, juntament amb la construcció del nou llit del Túria i la reordenació de l’entorn, provocaren l’abandonament progressiu i definitiu tant de l’activitat molinera com dels usos agrícoles tradicionals d'este sector de l’Horta de Patraix.
El conjunt està catalogat com a Bé de Rellevància Local arran del Decret 73/2006, vinculat a la protecció del patrimoni hidràulic tradicional de l'Horta de València i del sistema històric de regadiu associat al Tribunal de les Aigües de València.
Arquitectura El conjunt arquitectònic està format per dos cossos principals corresponents a fases constructives diferenciades: el molí original, d’origen medieval, i una gran edificació annexa incorporada entre els segles XVIII i XIX.
L'edifici moliner constitueix la part més antiga i de dimensions més reduïdes. Se situa directament sobre el caixer de la séquia, presenta planta rectangular d’una navada i una única altura, amb coberta de teula àrab a una vessant orientada cap al nord. La fàbrica combina maçoneria i rajola, posteriorment arrebossades. miniatura|Comportes de la séquia, que passa per baix del camí Vell de Picasssent per moure les moles del molí. Adossat posteriorment al molí s’alçà un edifici de majors dimensions i planta rectangular que, segons el projecte inicial, havia d’estructurar-se en tres navades paral·leles orientades de nord a sud i separades per fileres de pilars que sostenien grans jàssenes de fusta. Tanmateix, tot apunta que el projecte no arribà a completar-se íntegrament. Només la navada septentrional presenta un acabat complet, amb dos plantes, fàbrica de rajola caravista i coberta inclinada cap al nord. Les obertures, distribuïdes en diversos nivells, han patit modificacions successives, amb buits cegats i altres de nova obertura.
La navada central, lleugerament més curta en el sector d’accés occidental, també presenta dos altures i una coberta orientada cap al sud. No obstant això, a la segona planta són visibles pilars que teòricament haurien d’haver quedat integrats a l’interior, fet que evidencia la possible interrupció de les obres o transformacions posteriors. La tercera navada, amb només una altura, reforça l’aspecte irregular del conjunt. El complex es completava amb patis i espais tancats que quedaren parcialment alterats o desaparegueren amb les obres del Pla Sud i la construcció del nou llit del Túria. Tot el conjunt presenta cobertes de teula àrab i restes d’emblanquinat i revestiments en les façanes.
No es conserven les moles ni la maquinària original, ja que foren retirades i traslladades pel seu últim propietari al veí Molí de Xirivella.
La infraestructura hidràulica associada encara conserva elements d’interés. La séquia travessava el camí Vell de Picassent pel costat nord de l’edifici mitjançant un pont documentat almenys des de 1419, any en què ja consta una reparació. Actualment encara es mantenen restes de l’estructura baix l’asfalt de la carretera, formada per una volta de rajola amb guardallades de carreus de pedra. Junt al pont es conserva també el partidor que desviava l’aigua cap als cacaus del molí on s'instal·len els rodets i la major part dels mecanismes de la molta.
Referències
Moli de la Gabia Gabia, Moli De La