miniatura|Vista del conjunt del Molí del Tell. El Molí del Tell és un antic molí fariner d’origen medieval situat al sud de la ciutat de València, a l’entorn del barri de Sant Marcel·lí i a una de les entrades al Parc de la Rambleta, tot i que administrativament pertany al barri de Camí Real. S’ubica a l’antiga Travessia del Cementeri —actual carrer de Tomás de Villarroya—, en els marges del parc però físicament fora del seu recinte.
En l’actualitat, l’edifici allotja l’Escola Municipal de Jardineria de València i desenvolupa usos culturals, educatius i museístics després de la seua rehabilitació. El conjunt, format pel molí i una casa annexa, es conserva en bon estat general, encara que l’edifici moliner ha perdut part dels seus elements originals.
Història Els orígens del Molí del Tell es remunten probablement a finals del . Fou construït a l’antiga partida d’Altell, sobre el braç de les Monges de la séquia de Favara, que continuava cap a llevant en direcció al camí Real de Madrid, després de passar pel molí de la Creu i abans d’enllaçar amb la séquia del Rei.
La seua implantació aprofità el desnivell natural produït per la depressió de la Rambleta, condició que permetia el funcionament del sistema hidràulic. Històricament desenvolupà activitat farinera, encara que en èpoques posteriors també s’hi destinà a la mòlta d'arròs. El molí quedà greument afectat per la riuada de 1957 i no reprengué posteriorment la seua activitat productiva.
Amb la urbanització de l’entorn i la creació del Parc Municipal de la Rambleta, el conjunt fou incorporat al projecte de recuperació patrimonial i rehabilitat a principis de la dècada del 2000.
El Molí del Tell està catalogat com a Bé de Rellevància Local arran del Decret 73/2006, de 26 de maig, relacionat amb la protecció del patrimoni hidràulic tradicional vinculat al sistema de regadiu històric de l'Horta de València i al reconeixement del Tribunal de les Aigües.
Arquitectura miniatura|Moles a l'interior del molí. El conjunt arquitectònic està format per dos cossos diferenciats corresponents a etapes constructives distintes: el molí, d’origen medieval i successivament modificat, i una casa adossada construïda entre el segle XVIII i principis del XIX.
L’edifici del molí conserva part de l’estructura original. Presenta planta rectangular de dimensions reduïdes, disposada transversalment sobre el caixer de la séquia, amb dos plantes i golfes. La coberta és de teula àrab a una sola vessant, orientada cap a la façana posterior, per on arribava l’aigua. La construcció és íntegrament de rajola, incloent llindes rectes i arquejades, posteriorment arrebossades i emblanquinades. Les façanes mostren una disposició irregular de finestres de dimensions i formes diverses.
La planta baixa és la part millor conservada i encara manté restes del banc de moles i fragments encastats al paviment. A la part inferior es localitzen els cacaus, conductes per on circulava l’aigua destinada a moure els rodets, així com el vessador, utilitzat quan el molí no es trobava en funcionament. miniatura|Vista del cacau i el rodet hidràulic. El conjunt disposava de tres cacaus coberts amb voltes de maçoneria i pedra, amb arcs de rajola col·locada verticalment. També es conserven restes dels mecanismes d’elevació de les moles i bona part del sistema hidràulic original, incloent un eixamplament del caixer de la séquia i un antic sobreeixidor lateral, actualment inutilitzat i construït quan el vessador original fou adaptat per incorporar un tercer rodet i augmentar la capacitat productiva.
Adossada a l’extrem sud-occidental del molí s’alça una casa de tipologia senyorial construïda entre el segle XVIII i inicis del XIX, afegida al conjunt moliner d’origen més antic. L’edifici, de planta quadrada, presenta dos altures i una coberta de teula àrab a quatre aigües.
Tot i comptar amb un nombre inferior de plantes respecte al molí, assoleix una major alçada. Té accessos oberts tant a la façana nord com a la sud, mentre que a la planta superior destaca una composició regular de tres obertures per façana; en el costat meridional, l’obertura central fou transformada en balcó. Els diferents buits estan ressaltats mitjançant motllures de caràcter ornamental.
Referències
Categoria:Edificis del districte de Jesús (València) Tell, Moli Del