també conegut com Hiroshi Mukai i va ser un director de cinema, director de fotografia, productor i guionista japonès, conegut pel seu treball pioner en el gènere pinku eiga. En l'àmbit del cinema pink, els crítics japonesos han estimat que Mukai és "l'únic rival seriós de Kōji Wakamatsu". Com a productor, Mukai va ajudar a les primeres carreres de molts directors destacats, com ara Hisayasu Satō i el guanyador d'un premi de l'Acadèmia Yōjirō Takita. Al llarg de la seva carrera, va dirigir gairebé 200 pel·lícules i en va produir aproximadament 500. is
Vida i carrera Primers anys i dècada de 1960 Kan Mukai va néixer a Dairen, Manxukuo (actual Dalian, Xina) el 16 d'octubre de 1937. Va estudiar economia a la Universitat de Kyushu, però va abandonar per seguir una carrera al cinema. El 1959 va començar el seu aprenentatge, servint com a ajudant de direcció de Kiyoshi Saeki, Tadashi Imai i Isao Yoshida. També va treballar com a director de fotografia en projectes per a diversos estudis, principalment per a pel·lícules educatives, infantils i industrials. Durant aquest primer període de la seva carrera, va perfeccionar el seu ofici i es va fer conegut com un director de fotografia de primer nivell.Weisser, pàg. 152.
Mukai va debutar com a director el 1962 amb , una pel·lícula educativa. Volent dirigir, però sense els requisits educatius necessaris per ser contractat com a director en un gran estudi, el 1965, Mukai es va dedicar al lucratiu nou gènere del "cinema pink". Aquell any va fundar Mukai Productions i, amb el suport financer de Nihon Cinema, va dirigir el seu primer llargmetratge «pinku», , que va ser distribuït per Kokuei.Weisser, p. 113, 152. Tot i que la pel·lícula era una sèrie d'escenes sense argument de la vida d'una prostituta, l'habilitat tècnica de Mukai va impressionar el públic i la crítica de la primera pel·lícula «pinku», i ràpidament es va convertir en un nom important del gènere. Comparant-lo amb el principal director de la pel·lícula «pinku» dels anys seixanta, un crític de Kinema Junpo va escriure: «Hiroshi Mukai és l'únic director de gènere que podria rivalitzar amb Kōji Wakamatsu».Weisser, p. 105. Niku va rebre distribució internacional i es va estrenar a Alemanya el 14 de maig de 1965 com a Nacktes Fleisch.Sharp, p. 178. Esa (1966) va ser una altra de les primeres pel·lícules de Mukai projectades a l'estranger, als Estats Units poc després del seu llançament al Japó i a Gran Bretanya, amb el títol de Bait, el 1967.Sharp, 180. It was released on DVD in the U.S. in 2008.
Segons algunes fonts, Iro no Michizure (1967) de Mukai va ser la primera pel·lícula sadomasoquista. Va ser la primera a utilitzar el tema com a tema principal.Weisser, p. 257-258. "Some Japanese source books list this film as the first S&M sex movie, while other references insist either Birth Control Revolution, Trap Of Lust or Memoirs Of A Modern Female Doctor (all 1967) has that dubious distinction. Regardless, whether it was actually the first isn't important, but it's fair to say Lustful Companions was certainly the earliest pinku eiga to deal with sadism/masochism as the predominant theme." Hi va treballar amb la seva muller, l'actriu Takako Uchida, com en nombrosos dels seus primers treballs com Yoru No Yorokobi (1967), Aru Mittsu (1967), i Kokotsu No Izumi (1968). Aru Mittsu a ser una pel·lícula òmnibus de tres parts, amb dos segments més dirigits per Kōji Wakamatsu i Shin'ya Yamamoto. El segment de Mukai fou titulat Bi To Shu (Bellesa i lletjor). Takako Uchida va protagonitzar més tard la pel·lícula de gran pressupost de Nikkatsu, anterior a l'aventura de “Roman Porn” a l'arena «pinku», Ensetsu Meiji jakyô-den (1968).Weisser, p. 398. Mukai va fer debutar cinematogràficament a la futura primera estrella Roman Porno de Nikkatsu , Kazuko Shirakawa, amb la pel·lícula de 1967 Joshiryo.Sharp, pàg. 131. Fins a la reorganització d'aquest estudi el 1967, les pel·lícules de Mukai es van estrenar principalment a través de Kanto Films.Weisser, pàg. 210.Weisser, pàg. 440. El 1968, Mukai va fundar el seu propi estudi, i , va ser la primera pel·lícula estrenada per Mukai Studios.Weisser, pàg. 387.
Mukai sovint utilitzava elements de truc a les seves pel·lícules o a la seva publicitat per crear públic per a les seves pel·lícules. La seva Aoi firumu shinasadame (1968) es va beneficiar d'una campanya publicitària que emfatitzava que l'actriu popular Mitsugu Fujii protagonitzava aquesta “pel·lícula pinku”. La campanya de xiuxiueig darrere de "Zoku niku" (1969) —seqüela de la pel·lícula debut de Mukai— es va centrar en una escena de sexe entre una noia coreana i un soldat negre dels Estats Units, i "Nihon shojo ankokushi" (1970) va tenir la primera dama d'Indonèsia al seu repartiment. Burū firumu no onna va ser una de les primeres "pel·lícules pinku" totalment en color, i Jasper Sharp escriu que l'ús del color per part de Mukai en aquesta pel·lícula sembla "recuperar el temps perdut", i que la pel·lícula és una "peça molt estilitzada".Sharp, pàg. 62. El 1969, la pel·lícula de Mukai (1966) es va estrenar a Itàlia amb el títol de Naomi. La pel·lícula va ser prohibida per obscenitat, però va aconseguir un triomf en una projecció a l'Auditori Okuma de la Universitat Waseda.
Dècada del 1970 i posterior Al llarg de la seva carrera, Mukai va ser conegut per treballar tant en gèneres d'acció com de sexe, i a la dècada del 1970, Mukai va fer diverses pel·lícules en ambdós gèneres, i amb els dos gèneres barrejats per a la Toei Company.Weisser, pàg. 40, 210. Tōkyō Diipu Surōto Fujin (Deep Throat in Tokyo), dirigida per a Toei el 1975, és la seva pel·lícula més coneguda.Weisser, pàg. 197. Comparant la pel·lícula de Mukai amb l'original Deep Throat (EUA, 1972), Jasper Sharp escriu que la pel·lícula de Mukai, una "fantasia retocada" softcore amb un pressupost més alt i, en Kumi Taguchi, una protagonista femenina més atractiva, és "un món a part de l'enfocament més cru i directe adoptat pel seu model revolucionari estatunidenc". Nogensmenys, Sharp jutja que la pel·lícula softcore de Mukai és més ofensiva que l'original hardcore a causa del seu enfocament més reaccionari del sexe.Sharp, p. 184-185.
El 1979, després del tancament de la seva Mukai Productions original, Mukai va iniciar . El nom "Shishi", que significa "Lleó", era un joc de paraules amb "4x4", cosa que indicava l'ambició de Mukai de fomentar les carreres de 16 joves directors.Sharp, pàg. 52. Com a productor, Mukai va influir en les carreres del grup de directors que van destacar a la dècada de 1980. Hisayasu Satō va començar a treballar a la indústria cinematogràfica a través de Shishi Productions el 1981, i va debutar com a director allà amb (1985). Va continuar treballant amb Mukai durant tota la dècada.Sharp, p. 250, 265. Takahisa Zeze també va obtenir la seva primera experiència cinematogràfica a Shishi, treballant com a guionista i ajudant de direcció per a Satō.Weisser, pàg. 487. A través de Shishi Productions, Mukai va donar al director guanyador del premi de l'Acadèmia Yōjirō Takita el seu primer treball a la indústria cinematogràfica.
El juny de 1982, Mukai va reformar Mukai Productions. Com a productora, les pel·lícules de Mukai van ser distribuïdes per altres estudis, incloent-hi Nikkatsu, que va utilitzar aquestes pel·lícules per complementar la seva sèrie de triplets "Roman porno". Durant la dècada de 1980, quan les pel·lícules amb temàtica de violació eren populars, Mukai va produir alguns dels exemples més extrems del gènere de Nikkatsu, inclosa la sèrie "Subway Serial Rape" (1985–1988).Sharp, p. 235. Mukai va produir l'última pel·lícula del cèlebre director de "roman porno" Tatsumi Kumashiro, (1995).
En els seus treballs posteriors com a director, Mukai va abordar temes convencionals no "pinku". El seu "Going West: Nishi-e" (1997) va ser el que el director va anomenar "la primera road movie d'àvies del Japó".Sharp, pàg. 340. Va dirigir una seqüela de Going West titulada Hometown el 1999. Va dirigir una seqüela d'altres pel·lícules d'aquest període final i important de la carrera de Mukai com "Last Dance" (2001) i "School Reunion" (2004). Mukai va morir l'11 de juny de 2008 després de lluitar contra un càncer de fetge durant dos anys. Alt URL Alt URL (English translation)
Filmografia parcial