El capítol 11 del Codi de Fallides dels Estats Units (Títol 11 del Codi dels Estats Units) permet la reorganització segons les lleis de fallida dels Estats Units. Aquesta reorganització, coneguda com a fallida del Capítol 11, està disponible per a totes les empreses, ja siguin organitzades com a corporació, societat o empresa individual, i per a particulars, tot i que l'utilitzen de manera més destacada les entitats corporatives. En canvi, el capítol 7 regula el procés d'una fallida per liquidació, tot i que la liquidació també es pot produir segons el capítol 11, mentre que el capítol 13 proporciona un procés de reorganització per a la majoria de particulars.
Visió general del capítol 11 Quan una empresa no pot fer front al seu deute o pagar als seus creditors, l'empresa o els seus creditors poden sol·licitar protecció davant d'un tribunal federal de fallides en virtut del Capítol 7 o del Capítol 11.
En el Capítol 7, l'empresa cessa les operacions, un administrador ven tots els seus actius i després distribueix els ingressos als seus creditors. Qualsevol import residual es retorna als propietaris de l'empresa.
En el Capítol 11, en la majoria dels casos el deutor continua tenint el control de les seves operacions comercials com a deutor en possessió, i està subjecte a la supervisió i jurisdicció del tribunal.Joseph Swanson and Peter Marshall, Houlihan Lokey and Lyndon Norley, Kirkland & Ellis International LLP (2008). A Practitioner's Guide to Corporate Restructuring. City & Financial Publishing, 1st edition .
Una fallida del Capítol 11 comportarà un d'aquests tres resultats per al deutor: reorganització, conversió a fallida del Capítol 7 o acomiadament. Perquè un deutor del Capítol 11 es pugui reorganitzar, el deutor ha de presentar (i el tribunal ha de confirmar) un pla de reorganització. En efecte, el pla és un compromís entre les principals parts interessades en el cas, incloent-hi el deutor i els seus creditors. La majoria dels casos del Capítol 11 tenen com a objectiu confirmar un pla, però això no sempre és possible.
Si el jutge aprova el pla de reorganització i tots els creditors hi estan d'acord, aleshores el pla es pot confirmar. L'article 1129 del Codi de Fallides exigeix que el tribunal de fallides arribi a certes conclusions abans de confirmar o aprovar el pla i fer-lo vinculant per a totes les parts en el cas, sobretot que el pla compleixi amb la legislació aplicable i que s'hagi proposat de bona fe. El tribunal també ha de concloure que el pla de reorganització és factible en el sentit que, llevat que el pla disposi el contrari, no és probable que el pla vagi seguit d'una reorganització o liquidació addicional.
En una fallida del Capítol 11, la corporació deutora normalment es recapitalitza per tal que surti de la fallida amb més capital propi i menys deute, un procés a través del qual es poden cancel·lar alguns dels deutes de la corporació deutora. Les determinacions sobre quins deutes es cancel·len i com es distribueixen el capital propi i altres drets a diversos grups d'inversors sovint es basen en una valoració del negoci reorganitzat. La valoració de la fallida sovint és molt controvertida perquè és subjectiva i important per als resultats del cas. Els mètodes de valoració utilitzats en la fallida han canviat amb el temps, generalment seguint els mètodes utilitzats en la banca d'inversió, el dret corporatiu de Delaware i les finances corporatives i acadèmiques, però amb un retard significatiu.
Característiques de la reorganització del Capítol 11 El capítol 11 conserva moltes de les característiques presents en tots o la majoria dels procediments de fallida als Estats Units. També proporciona eines addicionals per als deutors. El més important és que L' faculta el fideïcomissari per gestionar el negoci del deutor. En el capítol 11, llevat que es nomeni un fideïcomissari separat per causa justificada, el deutor, com a deutor en possessió, actua com a fideïcomissari del negoci.
El Capítol 11 permet al deutor disposar de diversos mecanismes per reestructurar el seu negoci. Un deutor en possessió pot obtenir finançament i préstecs en condicions favorables donant prioritat als nous prestadors sobre els guanys del negoci. El tribunal també pot permetre que el deutor en possessió rebutgi i cancel·li contractes. Els deutors també estan protegits d'altres litigis contra el negoci mitjançant la imposició d'una suspensió automàtica. Mentre la suspensió automàtica està vigent, els creditors queden suspesos de qualsevol intent o activitat de cobrament contra el deutor en possessió, i la majoria dels litigis contra el deutor es suspenen, o es posen en suspens, fins que es puguin resoldre en un tribunal de fallida o es reprenen a la seva seu original. Un exemple de procediments que no necessàriament se suspenen automàticament són els procediments de dret de família contra un cònjuge o pare o mare. A més, els creditors poden presentar una sol·licitud al tribunal per sol·licitar una solució de la suspensió automàtica.
Si l'empresa és insolvent, els seus deutes superen els seus actius i l'empresa no pot pagar els deutes a mesura que vencen, la reestructuració per fallida pot fer que els propietaris de l'empresa es quedin sense res; en canvi, els drets i interessos dels propietaris s'acaben i els creditors de l'empresa es queden amb la propietat de l'empresa recentment reorganitzada.
Tots els creditors tenen dret a ser escoltats pel tribunal. El tribunal és el responsable últim de determinar si el pla de reorganització proposat s'ajusta a les lleis de fallida.
Una controvèrsia que ha esclatat als tribunals de fallida es refereix a la quantitat adequada de divulgació que el tribunal i altres parts tenen dret a rebre dels membres dels comitès de creditors que tenen un paper important en molts procediments.
Referències
Categoria:Lleis Categoria:Estats Units