Els cabilencs hadra (en àrab algerià: قبايل الحضرة, Qbayel el-Ḥaḍra) són el grup d'habitants de les muntanyes de parla àrab del nord de Constantina (Algèria), que parlen un dialecte àrab. Els cabilencs hadra, d'origen amazic sanhadja i kutama, posteriorment es van arabitzar.

Per tant, es troben per tota la província de Jijel, el nord de la de Mila i l'oest de la de Skikda (Collo). El "àrabs" distingeixen dos tipus de cabiles a l'est d'Algèria: els cabilencs hadra (parlants d'àrab de la zona al voltant de Mila i Constantina) i el cabilencs En-nigha (parlants d'amazic). Aquesta designació de cabilenc hadra l'accepten els habitants del nord de Constantina.

Origen del nom Al principi era el nom donat al poble amazic arabitzat de les muntanyes del nord de Constantina, que havia abandonat la vida de muntanya per a establir-se a les planes i ciutats. Aquest nom es va estendre després a totes les tribus de parla àrab de l'àrea.

En la tradició autòctona, el nom amb què es designaven les tribus de parla àrab del nord de Constantina sembla ser Qabail El Had'ra en oposició als Qabail En-nighass o Qabail, tribus de parla amazic de la Cabília.

Hadra vindria de la paraula àrab hadara, que significa 'civilització' o 'urbanitat';C. Féraud, Mœurs et coutumes kabyles in Revue africaine, núm. 6. també s'hauria utilitzat per a designar els àrabs que romanen a les ciutats del Magrib i són anomenats Hadara, és a dir, cortesans (urbanitzats).

Societat miniatura|Vista del poble de Collo i del massís del Collo al fons Els cabilencs hadra són d'origen cosmopolita, descendents de diferents tribus amazic, com ara els kutama, que més tard es van arabitzar.

L'àrea va patir una arabització primerenca, amb moltes formes amazics que es defineixen com a "prehilalianes", com els dialectes de Trara i Jbala, l'arabització dels quals es va produir abans de l'assentament de les tribus àrabs, i és el resultat d'una relació entre la Mediterrània, les serralades costaneres i les grans ciutats islàmiques de l'interior entre Constantina i els ports de Gíger i Collo per a la Petita Cabília, la qual cosa va dur a l'arabització dels llauradors amazics. Aquestes societats muntanyenques ofereixen una característica única: la densitat de les escriptures, el predomini de l'arboricultura i una activitat artesana que va fer la seua reputació.

Després de la independència d'Algèria dels colonialistes, el 1962, i la desaparició de les estructures tribals a favor d'un estat sobirà, el pseudònim kabilenc hadra ja no és d'ús comú, perquè rarament es defineixen com a tals. Com més va, es considera més part de la cultura de l'àrea.

Durant la conquesta colonialista francesa, els cabilencs hadra empraven la llengua àrab i vivien sobretot en clarianes.La kabylie orientale dans l'histoire.

Dialectologia miniatura|Les àrees lingüístiques de l'est d'Algèria i la seua evolució La Cabília oriental s'ha vist arabitzada des del període medieval, però la llengua cabilenca va patir un declivi significatiu entre els anys 1886 i 1913, a causa de la invasió francesa.

Pel que fa al dialecte àrab de la Cabília oriental, l'afebliment de la tensió articulatòria se sol atribuir a la influència del substrat amazic. Sobre aquest tema, Philippe Marçais remarca que "el parlant àrab de la Cabília oriental tendeix a relaxar la tensió articulatòria, a obrir la boca on era inicialment tancada i, en conseqüència, a espirantitzar les antigues explosives." Ara bé, com que l'espirantització constitueix un dels trets fonètics dels dialectes amazics del nord, segons André Basset, és difícil no veure-hi l'efecte directe d'una influència amazic.

L'àrab que es parla a Jijel, que Philippe Marçais considera "un dels tipus més allunyats del que es basa en el llenguatge literari", es distingeix justament per aquesta distància. Segons l'autor, això s'atribueix a l'acció del substrat amazic, que, en molts casos, constitueix la causa directa d'una sèrie d'innovacions específiques d'aquest dialecte. La particularitat del dialecte de Jijel s'explica pel fet que probablement representa un dels dialectes àrabs més marcats per la influència del substrat amazic.

Des d'un punt de vista gramatical, certes estructures manllevades de les llengües amazics hi són perceptibles, sobretot fora de la ciutat de Jijel, a les muntanyes, com ara els plurals que acaben amb el sufix -en: "aqtot" (gat), esdevé "aqtoten"; "aurez" (taló) esdevé "awerzen"; "aɣrum" (pa) esdevé "arumen" i "aɣunga" (cullera) esdevé "iɣengiwen". Per formar un nom d'ofici, el dialecte de Jijel, com alguns del Marroc, emmarca una arrel amb el morfema amazic complex "ta-... t": "taserrâjt" (selleria), "taxerraz(e)t" (sabateria), "tabennay(e)t" (maçoneria), "tabeqqal(e)t" (comerç), "taberrah(e)t" (pregoner)...

Referències

Categoria:Grups humans d'Algèria Categoria:Amazics