Asplenium obovatum és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en fissures de roques silíciques. És molt rara als Països Catalans, només viu al Pirineu Oriental i Menorca (segons el criteri taxonòmic de la Flora dels Països Catalans), per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Descripció És una espècie perenne, amb un rizoma horitzontal, recobert d'esquames linear-lanceolades. Les fulles fan entre 15 i 40 cm de llarg, són oblongues o lanceolades, amb els segments inferiors no més amples que els altres i estan dividides dues vegades (bipinnatisectes). El pecíol (igual o més curt que el limbe) és tot ell de color bru-rogenc. Els segments de primer ordre tenen un pecíol (peciòlul estrictament parlant) molt curt i normalment només són compostos amb segments de segon ordre a la part inferior. Els sorus són amplament ovalats, acostats al marge de la fulla. Aquests caràcters haurien de ser suficients per diferenciar aquest tàxon de la resta d'espècies del gènere Asplenium amb fulles bipinnaticompostes similars. però segons els criteri d'altres obres de referència els espècimens de Menorca i els dels Pirineus correspondrien a dos taxons diferents.

Hàbitat i distribució l'espècie, entesa des del punt de vista més sintètic habitual a la Flora dels Països Catalans té una àrea de distribució atlàntica i mediterrània, incloent també a les illes Macaronèsiques (Canàries...), Madeira...), Marroc, viu principalment en indrets més o menys a prop del litoral, en fissures i replans de roques silicícoles (o en terrenys descarbonantats). Als Països Catalans.

Taxonomia Asplenium obovatum va ser descrita inicialment pel naturalista italià Domenico Viviani (1772–1840), l'any 1824. Aquest tàxon concretament és una espècie diploide, amb 2n=72 cromosomes.

Dins del gènere Asplenium és fàcil trobar espècies poliploides: Hi ha tot un seguit de taxons bastant semblants que inclouen A.obovatum o A.fontanum que són diploides. En canvi, A.balearicum, A.billotii o A.foresiense són espècies tetraploides, amb 144 cromosomes. Tots ells han tingut diversos tractaments taxonòmics i han estat considerats per alguns autors com a varietats dins d'alguna de les altres espècies.

Els exemplars dels Pirineus Orientals (Empordà) tindrien les pinnes (els folíols de primer ordre) lanceolats, i profundament dividides en un bona part de la seva llargada. Les pínnules (els segments de segon ordre) són oblongs i amb dents agudes. Hom anomena a aquestes falgueres com A.billotii que és un auto-tetraploide dA.obovatum (amb quatre còpies de cromosomes que venen del mateix progenitor) i serien les que correspondrien al tàxon que figura al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Els exemplars de Menorca tindrien les pinnes més ovalades o fins i tot triangulars, només estarien profundament dividides a la meitat inferior amb pínnules més o menys arrodonides i amb dents obtuses, acabades en un petit mugró. Algú ha anomenat aquestes poblacions com a A.balearicum que seria un al·lotetraploide (amb les dues còpies del material genètic que provenen de dues espècies diferents (A.onopteris i A.obovatum).

Segons aquesta autors, la subespècie obovatum típica (a la que pertany teòricament la imatge de la infotaula), seguint el criteri original de Domenico Viviani, no arribaria a viure a la península Ibèrica, encara que no tothom hi està d'acord. Alguns estudis morfològics detallats duts a terme amb espècimens d'aquestes espècies a la península Ibèrica, que han estudiat les espores, els esporangis i les esquames que tenen els rizomes (entre altres caràcters), han arribat a la conclusió que algunes poblacions d'Almeria i algunes de l'Empordà podrien incloure's dintre d'aquest tàxon. Les pinnes de la subespècie obovatum, segons aquests autors, tindrien les dents una mica més amples, poc profundes, obtuses, similars a les d'A.balearicum però no tan aparentment mucronades. Les espores més menudes, de fins 32μm i serien diploides. De tota manera són difícilment destriables "in situ"

Referències

Categoria:Asplenium