Lo Crit de la Patria va ser un setmanari polític satíric carlista editat entre 1883 i 1888 a la ciutat de Barcelona, durant la Restauració.
Història Va aparèixer a l'octubre de 1883, prenent el nom d'un setmanari carlista anterior publicat durant el Sexenni Democràtic. S'imprimia en la impremta de Beltrán y Altés, al carrer de Pelai, núm. 6. . En la seva capçalera apareixia un dibuix al·legòric amb el títol de la publicació i el lema «Deu, Pàtria, Rei». Va ser fundat pel llibreter Antonio Quintana, qui l'any anterior havia dirigit un setmanari similar anomenat L'Avi Vell. Posteriorment va accedir a la direcció el jove Francesc de Paula Oller i Simón, que va sostenir intenses polèmiques.
En 1885 va enviar sengles missatges d'adhesió al papa Lleó XIII i al pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este. El periòdic va rebre la felicitació de Francisco Martín Melgar en nom de Don Carlos per la publicació d'un número extraordinari en 1886. A causa d'un article titulat «Lamentos de un mestizo», Oller Oller va ser denunciat i condemnat al juliol de 1887 a quatre mesos de presó. Al novembre del mateix any va ser denunciat novament per la publicació d'un article i dues poesies i al juny de 1888 va entrar una altra vegada a la presó, on romandria set mesos.
El setmanari va ser partidari de Ramón Nocedal i el seu corrent integrista dins del carlisme. Va defensar El Siglo Futuro, ses va oposar als periòdics afectes a La Fé i va dirigir atacs satírics a Alejandro Pidal y Mon i als anomenats «mestissos» (catòlics partidaris de la conciliació amb el liberalisme), incloent-hi alguns sacerdots.
El seu director, Francesc de Paula Oller i Simón, va enviar una súplica a Don Carlos, poc abans de l'escissió integrista, perquè restablís la unitat dels carlistes reafirmant la unitat catòlica d'Espanya «amb totes les seves conseqüències d'efectiva coerció» tal com havia estat aplicada pel seu avantpassat Felip II. El missatge anava també signat per altres directors catalans de premsa carlista com Jacint de Macià i Pujol, pel Semanario de Figueras i el Semanario de la Bisbal; Hilario del Corral, per El Integrista; Josep de Palau i d'Huguet, per Dogma y Razón; Marià de Rocafiguera i Ventós, per El Norte Catalán; i Joan Santiago Griñó i Piñol, pel Diario de Lérida.
Mentre es trobava a la presó, Francesc de P. Oller va ser destituït com a director de Lo Crit de la Patria per mostrar-se favorable a la nova política de Don Carlos contrària a Nocedal. l setmanari es va adherir a l'agost de 1888 al Manifest de Burgos que donaria origen al Partit Integrista.
Al novembre el seu nou director, Domingo Theilig, seria demandat per injúries pel redactor d’ El Correo Catalán Lluís-Carles Viada i Lluch. Lo Crit de la Patria desapareixeria poc després. Oller, que va considerar que havia estat traïda la seva línia, va fundar un nou setmanari sota el títol Lo Crit d'Espanya (1889-1892), que seria contrari a Nocedal.
Entre els seus col·laboradors es van comptar el sacerdot Jaume Collell i Lorenzo Carrasco Prim.
Referències
Bibliografia
Categoria:Premsa carlina Categoria:Premsa històrica de Catalunya en català Categoria:Premsa de Barcelona