Els Babor (, ⵉⴱⴰⴱⵓⵕⴻⵏ) són una serralada al nord d'Algèria, que constitueix la major part de la Petita Cabília o Cabília dels Babor. Estan separats del Djurdjura per la vall del Summam. Dominen el golf de Bugia i arriben a un cim de 2.004 m a la muntanya de Babor.
Toponímia Els Babor també s'anomenen la cadena de Babor, en àrab algerià babur (), una paraula d'origen amazic, ababur 'vaixell', i tababort 'vaixell petit'. La toponímia s'associa amb el massís per la forma de les muntanyes.Gérard-François Dumont, « Maurice Faivre, Un village de Harkis (notes de lecture) », Acta geographica, , 1995/II. Aquest topònim està testimoniat fins i tot durant l'època romana: els Bavares o Babares, que reben el nom d'una confederació de tribus amazics de Mauretania Caesariensis.
Geografia Situació esquerra|miniatura|Vista aèria de la serralada Els Babor són una regió humida i boscosa, a la part oriental de l'Atles Tell, a l'est-nord-est dels Biban, a la Petita Cabília, a 60 quilòmetres al nord de Setif.
Els Babor és el nom que es dona a dues serralades bessones: muntanya Babor (2.004 m d'altitud) i Tababort (1.969 m d'altitud). Designen tota l'àrea muntanyosa que s'inscriu en un vast triangle entre les ciutats de Bugia, Gíger i Setif, i s'estén des de la vall de la Summam fins a la vall del uadi de Djendjen.
Amb el massís del Collo, és una de les àrees més humides del Magrib. Les pluges superen els 1.600 mm al cim de la muntanya Babor i tota la regió rep més d'un metre de precipitació a l'any.
A 50 km al nord de Sifitis, hi ha una petita ciutat anomenada Babor, que forma part de la wilaya.
Fauna i flora miniatura|Els Babor Hi ha un Parc nacional a la serralada de Babor. Cobreix 1.700 hectàrees i ofereix un biòtop que empara moltes espècies endèmiques. Després de la separació d'Àfrica i Europa, les espècies europees es refugiaren en les elevacions dels massissos del Magrib i van evolucionar de manera diferent. Les dues espècies endèmiques més famoses de Babor són l'avet númida, amb una forma molt distintiva, i el pica-soques de la Cabília. El parc també alberga cedres i mones de Gibraltar. Les espècies d'arbres més esteses són la surera, l'alzina i el roure africà.
Els Babor estan poblats sobretot per cabilencs, que són principalment arboricultors. Aquesta és la zona de la Petita Cabília que ha romàs de parla amazic. Els habitants de les muntanyes crien bestiar i cabres, cosa que és possible gràcies al pasturatge tradicional al bosc. La vida rural sempre ha estat pobra i no ha donat lloc a cap ciutat; els centres urbans són tots al nord o al sud de la zona, que és una terra d'emigració.
Història miniatura|Horace Vernet, Primera missa a la Cabília (1854), pintada al final de l'expedició de Babors el 1853 Moltes coves i refugis dels Babor estigueren habitats a la fi del Paleolític i durant l'epipaleolític. Els Babor han jugat, en diferents moments, un paper important en la història del Magrib central i oriental.
Durant el domini romà, l'àrea estava habitada per la confederació dels babars orientals, que es revoltaren contra el poder romà. En l'època romana d'Orient, un rei dels ucutamani, una tribu d'aquesta confederació, proclamà la seua fe cristiana.
Al la regió va presenciar el triomf dels Kutama, que fundaren el Califat Fatimita. La primera capital en fou Ikjan, al cor de l'antic país babarés.
Difícil de penetrar, l'autoritat política sols era reconeguda a les ciutats costaneres (Bugia, Gíger) i a les del sud. Els turcs hi exercien una sobirania només nominal.
El 1853, el mariscal colonialista Randon va dirigir una expedició als Babor per a sotmetre les tribus cabilenques a l'estat francés.
Referències
Vegeu també Cabília
Categoria:Massís de l'Atles Categoria:Serralades d'Algèria