Veronica serpyllifolia, la verònica serpil·lifòlia, és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie àmpliament distribuïda per tot l'hemisferi nord amb clima temperat, incloent els Països Catalans. Es pot trobar en tota mena de paisatges oberts, pastures humides, prats de vegades una mica nitròfils.

Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós i amb els nervis tenyits de color més viu, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que convé mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: La verònica serpil·lifòlia és de les que té un petit raïm de flors terminal (que apareix al capdamunt de la tija).

És una petita herba perenne amb tiges més o menys reptants i ramificades que arrelen als nusos, finalment ascendents poden arribar a fer un parell de pams de llarg. És una planta més o menys pilosa, amb pèls curts més o menys corbats i aplicats sobre la tija. Les fulles són amplament ovades, amb un petit pecíols, enteres o lleugerament dentades.La inflorescència terminal és laxa i amb moltes flors (sovint més de 20). Aquestes són petites (6-10 mm de diàmetre) i tenen una coloració prou característica: sovint són parcialment blanquinoses i amb les venes tenyides de color blavís més intens. La càpsula (fruit) és més ample que llarga dividida en dues parts arrodonides i té un estil més curt, com a molt igual de llarg que ella.

Dintre del grup de les veròniques de muntanya, aquesta no puja tan amunt com les altres que tenen la inflorescència en posició terminal. És una mica més gran que elles i a més, la tija és principalment herbàcia i prima, no lignificada a la base. Veronica fruticulosa, Veronica alpina i Veronica fruticans tenen les càpsules més llargues que amples i Veronica nummularia i Veronica bellidioides són més menudes i viuen a l'estatge alpí.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en indrets més o menys humits, prats, vores de rierols, clarianes de bosc pos o molt ombrívoles... La seva àmplia àrea de distribució inclou bona part dels països de l'hemisferi nord d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord i també la part nord d'Àfrica i Sud-amèrica. També s'ha trobat a bona part de Sud-amèrica (probablement introduïda per l'home). A la península Ibèrica es prou comuna a tot el seu terç nord; fent-se més rara a la part sud, on es refugia a les muntanyes del sistema Ibèric o Sierra Nevada. Als Països Catalans és comuna tot al llarg dels Pirineus, en indrets de l'estatge montà o subalpí; davalla freqüentment cap a llocs més o menys humits de la zona mediterrània, arribant al Montnegre i Corredor o als Ports de Tortosa. És molt rara al País Valencià, amb algunes poblacions a les muntanyes de l'Alcalatén.

Taxonomia Veronica serpyllifolia va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.

Alguns autors en diferencien algunes varietats intraespecífiques que se separen per la presència de pèls glandulosos o la longitud dels pedicels:

Veronica serpyllifolia subesp. humifusa (Dicks.) Syme. Veronica serpyllifolia subesp. repens (Clarion ex Dc) P.Fourn. (=V.repens Clarion ex DC.) Veronica serpyllifolia subesp. serpyllifolia Veronica serpyllifolia subsp. langei (Lacaita) M.Laínz (=V.nevadensis (Pau) Pau)

Altres fonts, com Flora Iberica, consideren que la subespècie humifusa no té prou entitat per considerar-la una subespècie i dóna categoria d'espècie diferent a V.nevadensis.

Referències

Categoria:Veronica