LOperació Urà va ser l'encerclament soviètic de les forces alemanyes durant la batalla de Stalingrad. El doble embolcallament va iniciar-se el 19 de novembre de 1942, amb dos atacs bessons per trobar-se a Kalatx quatre dies després.
Els preparatius per l'encerclament havien estat molt acurats. Stalin va ser persuadit per permetre a Júkov i a Vassilevski que tinguessin les condicions i els recursos que necessitaven. L'estratègia de Júkov era portar subministraments a Stalingrad els recursos estrictament necessaris per mantenir i combatre el 6è Exèrcit del Mariscal Paulus deixant-lo exhaust, mentre que amb tropes soviètiques de refresc es construïen 5 nous exèrcits blindats (la producció de blindats soviètics era desconeguda pels alemanys, que considerava que l'Exèrcit Roig aniria escàs d'aquests vehicles). Un cop les forces alemanyes estaven concentrades a Stalingrad, les forces soviètiques van atacar per tot el front, provant de tancar el cercle lluny de la ciutat. Això es feu així per dos motius: per atacar fronts febles sostinguts per unes forces romaneses pobrament equipades i per evitar una prompta intervenció del 6è Exèrcit. El secretisme tingué èxit, en part per les decebedores accions soviètiques i en part per l'escepticisme alemany sobre que els soviètics tinguessin l'habilitat de desenvolupar una acció com aquesta. Un cop la resistència romanesa havia estat superada, les forces soviètiques avançaren a través d'una boira gelada. A la zona no hi havia cap força alemanya prou significativa per oferir resistència i les pinces nord i sud es trobaren a Kalatx, capturant intacte el seu pont vital sobre el Don el 23 de novembre. Un dia després d'iniciar-se l'atac soviètic, Hitler dividí el Grup d'Exèrcits B, creant un nou grup anomenat Grup d'Exèrcits del Don, sota el comandament del mariscal Erich von Manstein. No obstant això, von Manstein no va poder evitar que el passadís creat per les tropes soviètiques s'enfortís, per disposar de poc temps i uns blindats insuficients: seccions del 4t exèrcit panzer també es van veure atrapades amb el 6è Exèrcit.
Més d'un quart de milió de soldats de l'Eix van quedar aïllats dels subministraments, tot just quan començava un dur hivern. La situació pels atacants alemanys de Stalingrad semblava ser desesperada, i el 22 de novembre, el General Friedrich Paulus envià un telegrama a Hitler anunciant-li que el 6è Exèrcit es trobava envoltat. El missatge va ser interceptat pels soviètics, que es prepararen davant d'un possible intent de rescat (Operació Wintergewitter.) Els avenços soviètics en el camp de la criptologia contribuïren a l'èxit de l'operació.
Davant la impossibilitat de trencar l'encerclament, el 6è Exèrcit caigué davant diversos atacs soviètics, començant el 31 de gener de 1943. Les promeses de la Luftwaffe que seria capaç de portar subministraments a la ciutat mai no van ser preses seriosament; a més, la pèrdua d'avions era molt greu. El fred intens era un altre enemic per a les tropes i l'efectivitat de l'equipament.
El 2 de febrer, uns 100.000 soldats del 6è Exèrcit (dels 250.000 inicials) es rendiren als soviètics, dels quals només 6.000 sobrevisqueren al captiveri i pogueren tornar a Alemanya anys després. L'operació Urà tingué la seva paral·lela a Smolensk, amb l'operació Mart.
L'Exèrcit Roig enllaçà tan ràpid a Kalatx que va haver de tornar-ho a fer uns dies després perquè pogués ser filmat pels serveis de propaganda. Les forces soviètiques capturaren el pont mentre que els defensors alemanys no podien comprendre que aquells tancs que avançaven amb tots els llums encesos no fossin alemanys (les unitats alemanyes sovint empraven tancs T-34 capturats a les forces soviètiques).
El cop moral per la desfeta alemanya, especialment a la Unió Soviètica va ser espectacular: l'Alemanya Nazi havia sofert la principal derrota a la guerra fins al moment.
Durant els darrers dies del setge, Paulus va ser promogut a mariscal de camp. Va ser el primer mariscal alemany a rendir-se. D'acord amb algunes fonts, Hitler ordenà aquesta promoció específicament amb l'esperança que se suïcidaria abans de rendir el seu bastó de mariscal
Rerefons A inicis de maig de 1942, la Wehrmacht inicià l'ofensiva contra les forces soviètiques que s'oposaven al Grup d'Exèrcits Sud, amb el nom clau Caixa Blava.McCarthy & Syron (2002), p. 131 Després de superar les línies alemanyes el 13 de juliol, les tropes alemanyes encerclaren i capturaren la ciutat de Rostov.Glantz (1995), p. 119 Després de la caiguda de Rostov, Hitler dividí les tropes alemanyes que operaven a l'extrem sud de la Rússia meridional en un esforç per tal de capturar simultàniament la ciutat de Stalingrad i els camps petrolers del Caucas.Glantz (1995), p. 120 La responsabilitat de la captura de Stalingrad va ser per al VI. Armee, que immediatament girà cap al Volga i començà el seu avanç amb un gran suport aeri de la Luftflotte 4.McCarthy & Syron (2002), p. 135–136 El 7 d'agost, dos cossos panzer podien flanquejar i encerclar a 50.000 soldats i 1.000 tancs soviètics, i el 22 d'agost les tropes alemanyes començaren a travessar el Don per completar el seu avanç cap al Volga.McCarthy & Syron (2002), p. 136 L'endemà començà la batalla de Stalingrad quan l'avantguarda del VI. Armee penetrà als suburbis de la ciutat.Cooper (1978), p. 422 miniatura|esquerra|Tropes alemanyes avançant per la Unió Soviètica, juny de 1942 Al novembre, el Sisè Exèrcit va ser capaç d'ocupar la major part de Stalingrad, empenyent les tropes defensores de l'Exèrcit Roig cap a la riba del Volga.Clark (1965), p. 239 En aquest escenari, hi havia indicacions que es preparava una ofensiva soviètica dirigida contra les forces alemanyes de la ciutat, incloent un increment de l'activitat soviètica contra els flancs del Sisè Exèrcit i la informació obtinguda dels interrogatoris dels presoners soviètics.Clark (1965), p. 241 Malgrat això, el comandament alemany va mostrar-se més interessat a finalitzar la captura de Stalingrad.Clark (1965), p. 242 De fet, el comandant de l'Estat Major General de l'Exèrcit, General Franz Halder, havia estat retirat del seu càrrec després dels seus esforços per advertir dels perills que hi havia davant els flacs estesos del VI. Armee i del IV. Panzerarmee.McCarthy & Syron (2002), p. 137–138 A inicis de setembre, la Stavka inicià a planejar una sèrie de contraofensives per destruir les forces alemanyes al sud, lluitant a Stalingrad i al Caucas, així com contra el Grup d'Exèrcits Centre.Glantz (1999), p. 17 Finalment, el comandament dels exèrcits soviètics per rellevar Stalingrad va ser atorgat al general Aleksandr Vassilievski.Glantz (1999), p. 18
La Stavka desenvolupà dues grans operacions per portar a terme contra les forces alemanyes prop de Stalingrad, Urà i Saturn, i planejà Mart dissenyada per fer front al Grup d'Exèrcits Centre en un esforç per distreure reforços i per causar el màxim de danys possibles.Glantz (1995), p. 129–130 L'operació Urà va necessitar una quantitat enorme de tropes d'infanteria i mecanitzades per encerclar les tropes de l'Eix al voltant de Stalingrad.Glantz (1995), p. 130 Quan s'iniciaren els preparatius de l'ofensiva, els punts d'inici de l'atac van ser situats als trams del front i la rereguarda del VI. Armee, impedint als alemanys que poguessin reforçar aquells sectors on les unitats de l'Eix estiguessin massa desbordades per ocupar la posició de manera efectiva.Beevor (1998), p. 225–226 L'ofensiva va ser un embolcallament doble, les tropes mecanitzades soviètiques penetrarien profundament a la rereguarda alemanya, mentre que un altre atac tindria lloc més a prop del VI. Armee per atacar les unitats alemanyes directament a la rereguarda.Beevor (1998), p. 226 Mentre que l'Exèrcit Roig es preparava, l'alt comandament alemany, influït per la seva creença que l'Exèrcit Roig, davant de l'oposició que estava fent al Grup d'Exèrcits Central al nord, era incapaç de preparar una ofensiva simultània al sud, continuà negant les possibilitats d'una possible ofensiva soviètica.McTaggart (2006), p. 49–50
Comparació de forces Forces de l'Eix Caixa Blava involucrà forces alemanyes i d'altres països de l'Eix en un front de més de 480 km d'ample i diversos centenars de km de fons, mentre que la decisió de conquerir Stalingrad havia estès encara més les tropes de l'Eix allunyant-les més de les seves bases.Cooper (1978), p. 420 Per exemple, a inicis de juliol, el Sisè Exèrcit estava defensat un front de 160 km, mentre que també havia de fer front a una ofensiva a 400 km de distància.Cooper (1978), p. 418 El Grup d'Exèrcits B (les tropes que operaven al Caucas van rebre el nom de Grup d'Exèrcits A) semblava fort al paper:Erickson (1975), p. 453 incloïa els exèrcits alemanys Segon, Sisè i 4t Panzer, els exèrcits romanesos Quart i Tercer, el Vuitè italià i el Segon hongarès.Erickson, p. 453–454 El Grup d'Exèrcits B estava format pel 48è Panzerkorps, format per una divisió panzer afeblida i una única divisió d'infanteria com a reserva.Erickson, p. 454 La major part dels flancs alemanys estaven defensats per exèrcits no alemanys, mentre que les tropes alemanyes eren emprades com a punta de llança en les operacions a Stalingrad i al Caucas.McTaggart (2006), p. 49 upright|miniatura|El General Friedrich Paulus, comandant del Sisè Exèrcit alemany Mentre que Adolf Hitler expressava confiança en la capacitat de les unitats no alemanyes per protegir els flancs alemanys,McTaggart (2006), p. 48 en realitat aquestes unitat tenien un equipament obsolet i artilleria desplaçada a cavall, a més que el maltractament de la tropa per part dels oficials feia que la moral fos baixa.McTaggart (2006), p. 48–49 Davant la mecanització, la I divisió cuirassada romanesa estava ocupada amb 100 Panzer 38 (t)s txecs. El seu canó antitanc Skoda A7 de 37 mmPerrett (1998), p. 17 era inútil contra els T-34 soviètics.Perrett (1998), p. 21 Igualment, els canons antitanc de 3,7 cm també estaven desfasats i tenien poca munició.Beevor (1998), p. 229 Només després de repetides demandes els alemanys enviaren canons PaK 40 de 7,5 cm, sis per divisió.Clark (1975), p. 240–241 Aquestes unitats estaven esteses en grans seccions del front, per exemple, el Tercer Exèrcit romanès ocupava una línia de 140 km de llarg, mentre que el Quart Exèrcit romanès protegia un sector de no menys de 270 km. Els italians i els hongaresos estaven situats entre les dues formacions romaneses, tot i que els comandants alemanys, realistes, no confiaven gaire en les capacitats combatives d'aquestes unitats.Manstein (1982), p. 293 Els soldats italians gaudien d'una pobre opinió entre els seus aliats, sent sovint acusats de covardia. La seva manca d'eficàcia de fet era deguda a causa del seu armament obsolet i del seu pobre equipament. Les armes italianes eren sovint de baixa qualitat, gairebé hi havia una absència total d'armament antitanc, les granades de mà gairebé no explotaven mai, les metralladores, encara que altament lloades per la seva alta qualitat, eren molt rares, i els morters i les peces d'artilleria eren febles i no tenien munició. Els fusells i les metralladores havien de conservar-se durant molt de temps en condicions adequades d'ús i en unes condicions climàtiques extremes, i sovint no disparaven enmig dels combats.