miniatura|Virginia V, l'última de la Flota "Mosquito" del Puget Sound. miniatura|250x250px|S79 Wiesel, una llanxa ràpida de l'Armada Alemanya . El terme Flota «Mosquito» o Mosquito Fleet ha tingut diversos usos navals arreu del món. Per raó de la seva relativa petita grandària, les FAC estan generalment limitades a operacions costaneres i estats de la mar relativament tranquils. Per exemple, les armades del Mediterrani i sud-est d' Àsia els usen, però al mar del Nord i als oceans, rarament són vistes.
Història miniatura|Patrullera llançamíssils noruega classe Skjold. Amb petits motors de gasolina, a la segona meitat del era possible construir petits i ràpids vaixells de guerra. Els primers vaixells d'aquest tipus van aparèixer al , construïts per Itàlia i Gran Bretanya com a relleu a les Llanxes Torpederes de Perxa, una llanxa a vapor gairebé de la mida d'un pot gran que dirigia una càrrega explosiva sota l'aigua contra l'obra viva d'un vaixell. El primer d'aquests vaixells subtils amb motor a gasolina va ser armat amb canons de petit calibre, i més tard es van fer servir torpedes automotors més eficaços. La primera acció notable va ser l'enfonsament del cuirassat SMS Szent István per la llanxa italiana MAS-15 el 1918.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'ocupació d'aquesta classe de vaixells va anar caient en desús als EUA i Gran Bretanya, encara que la Unió Soviètica va mantenir un gran nombre de canoners i torpediners en servei. Amb la introducció de míssils antibuc als anys seixanta, va tornar l'interès per les FAC, primer a la Unió Soviètica i després a Occident, especialment a França i Alemanya, que també van construir nombroses unitats per a l'exportació .
La primera guerra del Golf el 1991 va revelar un defecte important en la filosofia de disseny de les FAC, quan un grup d'unitats iraquianes va ser destruït per helicòpters Westland Lynx britànics armats amb míssils Sea Skua . Les FAC no tenien un sistema de defensa antiaèria adequat, i encara que algunes disposaven de radar de vigilància aèria, la seva mida petita va portar a subestimar l'amenaça aèria.
En anys recents, les FAC han estat equipades amb míssils antiaeris i se n'ha incrementat el desplaçament fins a unes 800 tones. Les unitats més grans fins i tot poden operar un helicòpter, augmentant la seva capacitat de vigilància i atac.
Estats Units En la història naval marítima dels Estats Units, el terme ha tingut diversos significats:
La flota de petites canoneres Jeffersonianes de la Marina dels Estats Units, abans i durant la Guerra de 1812, la majoria formaven part de l' estació de Nova Orleans (Marina dels Estats Units) . Un esquadró de goletes de poc calat enviat a les Índies Occidentals sota el comandament del comodor David Porter per reprimir la pirateria entre 1823 i 1825, fundant l' Esquadró de les Índies Occidentals . Durant la Segona Guerra Seminole, una força conjunta de l'exèrcit, l'armada i els marines del sud de Florida va patrullar al llarg de la costa per interceptar el comerç de les Bahames i Cubà amb els seminoles, i va fer patrulles de reconeixement als rius i a través dels Everglades. El nom d'un "destacament d'esquadró" de la Marina dels Estats Units, comandat pel comodor Matthew C. Perry, que va lluitar contra les fortaleses mexicanes de Tuxpan i Villahermosa durant la Guerra Mexicana-Americana . A la Guerra Civil Americana, va ser el nom d'un grup de canoneres convertides originalment de la Marina de Carolina del Nord, posteriorment transferides a la Marina dels Estats Confederats, que van operar dins i prop dels estreps de Carolina del Nord des del començament de la guerra fins a la batalla d'Elizabeth City . A la Guerra Civil Americana, va ser el nom de la flota de defensa del riu del comodor George Hollins que es va oposar a la flota del bloqueig del Golf de la Unió a la batalla de Head of Passes.Official records of the Union and Confederate Navies in the War of the Rebellion I, v. 16, p. 725. Una flota de petits vaixells de vapor que solcaven les aigües de Puget Sound durant finals del segle XIX i principis del segle XX (vegeu Washington State Ferries i Puget Sound Navigation Company ). També s'utilitzava per descriure els diversos vaixells de vapor i altres petites embarcacions que servien als rius i badies de la costa d'Oregon. (Vegeu Vaixells de vapor de la costa d'Oregon ). També hi havia una flota similar a la costa est dels Estats Units; vegeu Sabino . Una flota de iots convertits utilitzats per la Marina dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial davant la costa atlàntica de França per patrullar a la recerca de submarins i proporcionar suport als combois a Brest, França . Aquesta flota també s'anomenava la "Flota Suïcida". El ràpid vaixell PT de fusta utilitzat per la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, el més famós dels quals és el PT-109, capitanejat pel tinent júnior John F. Kennedy, futur president dels Estats Units. La flota de velers que solcava les aigües de la costa de Carolina del Sud i Geòrgia a mitjans del segle XIX, pescant gambes amb art d'arrossegament i venent les seves captures als mercats locals; la flota estava tripulada principalment per pescadors gullah .
Austràlia Meridional El terme "Flota Mosquito" també es refereix a la flota de petits quetxos i goletes que operaven a les aigües costaneres i del golf poc profundes d' Austràlia Meridional, des del 1836 fins al 1982.Mosquito Fleet South Australian Maritime Museum. Retrieved 17 February 2021.
Queensland En els primers dies de l'assentament a Geraldton (actualment Innisfail), el riu Johnstone tenia una barra de sorra a la desembocadura i diversos trams poc profunds al riu. El problema que els grans vaixells no podien entrar al riu dificultava el transport dels sacs de sucre dels molins de sucre del districte a les refineries del sud. Per superar aquest problema, es van utilitzar vaixells de vapor de poc calat i gabarra per transportar els sacs de sucre fins a trobar els vaixells més grans. Els petits vaixells van ser coneguts com "La Flota Mosquito".
Bous artillats (1936-1939) Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), a la costa catalana es van emprar embarcacions de pesca conegudes com a bous o quillats, que van ser armades de forma improvisada amb metralladores a la proa. Aquestes unitats, operades per milícies i forces republicanes, van actuar com a patrulleres lleugeres per a vigilància costanera, escorta i suport a operacions navals menors. La seva mida reduïda, sota calat i rapidesa les van convertir, de facto, en una primera forma local de “flota mosquit”, equivalent a les flotilles d'embarcacions petites i ràpides emprades en conflictes posteriors.Alpert, Michael (1987). La Guerra Civil Española en el mar. Barcelona: Editorial Crítica. ISBN 978-84-8432-975-6.
Al front del Cantàbric, embarcacions similars als bous artillats, van ser utilitzades tant pel bàndol revoltat com pel republicà, integrant-se en flotilles de fins a 19 unitats. Tot i que a Catalunya el seu ús va ser més limitat i menys documentat, com s'ha comentat abans, hi ha registres d'embarcacions pesqueres armades per a tasques de defensa i control marítim a la costa catalana, complint funcions equivalents a les de les llanxes ràpides d'atac modernes.
Flota "mosquito" al Golf Pèrsic |miniatura|250x250px|Un dels diferents tipus d'atac rápid emprats pel CGRI. Al Golf Pèrsic i, especialment, a l’estratègic Estret d’Ormuz, el concepte de flota mosquit ha esdevingut un element central de la doctrina naval iraniana. Aquest terme fa referència a una flotilla d’embarcacions petites, molt ràpides i altament maniobrables, operades principalment per la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Aquestes unitats constitueixen la base de la seva estratègia de guerra naval asimètrica, orientada a contrarestar forces navals molt superiors mitjançant tàctiques de saturació i mobilitat extrema.
La IRGC utilitza aquestes llanxes per interceptar, hostigar o capturar vaixells mercants i petrolers, aprofitant la geografia costanera plena de cales, túnels i petites illes que permeten ocultar-les fàcilment. Aquestes embarcacions poden anar armades amb míssils antivaixell lleugers, coets, metralladores pesants i drons, fet que les converteix en una amenaça significativa per al trànsit marítim internacional.
Tot i que gran part de la flota convencional iraniana ha estat destruïda en conflictes anteriors, la flota mosquit ha demostrat ser molt més difícil de neutralitzar. El seu mida reduïda, velocitat i capacitat d’ocultació fan que moltes d’aquestes embarcacions ni tan sols apareguin en imatges satel·litals. Sovint romanen amagades en coves excavades a la costa, preparades per desplegar-se en qüestió de minuts.
L'impacte d'aquesta flota a la seguretat marítima és considerable: en moments de màxima tensió, el trànsit comercial ha arribat a aturar-se gairebé del tot, afectant una via per on circula aproximadament el 20% del petroli mundial. La combinació de tàctiques de guerrilla naval, armament barat i mobilitat extrema permet a l'Iran exercir una pressió estratègica desproporcionada respecte a la capacitat naval convencional.
Referències
Categoria:Vaixells militars per tipus Categoria:Míssils antivaixell Categoria:Conflicte entre Iran i Israel Categoria:Guerra Civil espanyola