Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra, forma aprovada en català per l'IEC) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Allín, al sud amb Aberin, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Ayegui.
Etimologia El seu nom oficial és Estella ("estel") en castellà i Lizarra ("terra de freixes") en basc. Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creació de la ciutat en 1076. Sovint a la col·lecció diplomàtica del Monestir d'Iratxe apareixen referències a aquest poblat anomenat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liçarrara, Lizarara, Liçarra i Lizarra. El topònim, inequívocament en llengua basca, en algunes ocasions s'ha interpretat com a ilizar, que vol dir "ciutat antiga" i, també, com a elizar, que vol dir "església antiga". No obstant això, sembla més probable l'etimologia lizar, que vol dir "freixe" en basc, per l'abundància d'aquest tipus d'arbre a les vores del riu Ega.
El nom d'Estella procedeix de stella (estel), i s'estableix en el moment de la fundació de la ciutat pel Rei de Navarra Sanxo Ramírez, com a punt d'atenció per al peregrí al seu pas pel tram navarrès del Camí de Sant Jaume (Campus Stellae). Hi ha diverses referències a la denominació de l'izarra, portada per habitants d'origen franc, i que pot també donar origen a aquest nom. Aquest terme "izar" o "izarra" en basc també es tradueix en català com a "estel". De fet, la presència d'un estel de vuit puntes en els monuments de la ciutat es remunta al seu estadi fundacional, punt que sembla fer testimoni d'aquesta etimologia. L'estel ha romàs fins a l'actualitat com a senyal distintiu de la ciutat.
Barris Rocamador, San Pedro, San Miguel, San Juán, Remontival, Plaza de Toros y Yerri, Zaldu, El Puy, El Volante, Zalatambor, Lizarra, Navarrería, Calle Mayor, Valdelobos, Pza. Santiago, San Benito, Sector-B, Merkatondoa, San Cristóbal i Fuente de la Salud.
Demografia Evolució demogràfica 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 12 552 12 535 12 607 12 683 12 887 13 150 13 449 13 439 13 708 13 892 13931 Fonts: Estella-Lizarra i Institut d'Estadística de Navarra
Llocs d'interès miniatura|esquerra|Palau dels reis de Navarra Església de Sant Pere de la Rúa Església de Sant Pere de Lizarra Església de Sant Miquel Església del Sant Sepulcre Basílica de Nostra Senyora del Puy Castell de Zalatambor Palau dels reis de Navarra Palau de Justícia Museu del carlisme
Administració Llista d'alcaldes 2020 Koldo Leoz Euskal Herria Bildu2019-2020 Gonzalo Fuentes Navarra Suma 2015-2019 Koldo Leoz Euskal Herria Bildu 2011-2015 Begoña Ganuza Bernaola UPN-PP 2007-2011 Begoña Ganuza Bernaola UPN-PP 2003-2007 María José Fernández Aguerri PSN-PSOE 1999-2003 María José Bozal Bozal UPN-PP 1995-1999 José Luis Castejón Garrués PSN-PSOE 1991-1995 José Luis Castejón Garrués PSN-PSOE
Personatges cèlebres Miguel de Eguía (1495-1544) — Editor. Adolfo Eraso (1834) — Hidròleg i geòleg. Manuel de Irujo (1891-1981) — Polític nacionalista basc. Diputat, Ministre de la Segona República Espanyola, Parlamentari Foral i Senador. Julio Ruiz de Alda (1897-1936) — Aviador del Plus Ultra. Polític espanyol, un dels fundadors de la Falange Española. Juan Arza (1923) — Futbolista. Javier Urra (1957) — Primer Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid. Pablo Hermoso de Mendoza (1966) — Rejoneador. Francisco Marco Oyarzábal (1978) — Torero. Pedro Martínez de Eulate (1979) — Pilotari Patxi Ruiz Giménez (1980) — Pilotari Hilario Olazarán de Estella (1894-1973) - compositor, organista, professor de piano i religiós caputxí. miniatura|esquerra|Gravat dels afusellaments d'Estella
Afusellaments de carlins El 18 de febrer de 1839, durant la Primera Guerra Carlina el general carlí Rafael Maroto, afusellà en aquesta localitat els generals carlins rebels Juan Antonio Guergué, Francisco García i Pablo Sanz y Baeza, el brigadier Teodoro Carmona, Luis Antonio Ibáñez i l'intendent Francisco Javier Uriz.Carlos Santacara, La primera guerra carlista vista por los británicos, 1833-1840 (Madrid: Ed. Antonio Machado, 2015), p. 298.
Referències
Enllaços externs
Pàgina web oficial de l'Ajuntament