El monestir de Sant Jordi de Màngana (grec medieval: μονή Ἁγίου Γεωργίου τῶν Μαγγάνων, moní Agiu Georgiu Ton Mangànon) fou un monestir ortodox situat al barri constantinopolità de Màngana en temps de l'Imperi Romà d'Orient.Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. Fou construït per l'emperador Constantí IX Monòmac (r. 1042-1055). Tenia un claustre i un jardí. Finalment, fou enterrat al mateix monestir.
El 1081, l'emperadriu consort Maria d'Alània prengué allotjament en uns edificis annexos al monestir després del derrocament del seu segon marit, Nicèfor III Botaniates, i la pujada al tron d'Aleix I Comnè.
El complex perdurà fins a la caiguda de Constantinoble el maig del 1453. Des de la construcció, la cort imperial feu visites anuals al monestir cada 23 d'abril, diada de Sant Jordi. Aquesta tradició fou interrompuda després de la Quarta Croada, al , quan els monjos llatins ocuparen breument el monestir fins a la restauració de l'Imperi Romà d'Orient per Miquel VIII Paleòleg (r. 1259-1261).
La ubicació prominent del monestir en feia un dels edificis més visibles per als mariners que passaven pel Bòsfor, per la qual cosa els mariners occidentals començaren a referir-se a aquestes aigües com «el braç de Sant Jordi» al .
Durant la guerra civil del 1341-1347, el teòleg i home d'estat romà d'Orient Demetri Cidoni es retirà al monestir després d'obtenir un adèlfaton (el dret a viure en un monestir sense ser monjo a canvi de diners). El monestir esdevingué particularment famós al , quan contenia relíquies de la Passió de Crist i es convertí en una destinació de pelegrinatge de creients ortodoxos de països tan remots com Rússia. Després del 1453, el complex del monestir fou ocupat pels dervixos durant un període breu abans de ser enderrocat pels otomans per fer lloc per al Palau de Topkapı.
Notes
Referències
Bibliografia
Sant Jordi De Mangana